QUARESMA (Introducció).

QUARESMA. (Introducció).

1. Quaresma ve de “quaranta”.

“Quaranta anys” correspon a la durada d’una generació. D’aquí que el número “quaranta” en si mateix també serveixi per expressar la idea d’una “acció completa” o d'una “l’obra de tota una vida”.

2. La Quaresma fa referència als quaranta dies que, segons els relats dels tres Evangelis Sinòptics, Jesús va passar al desert, superant les temptacions de Satanàs (que significa “enemic”, “temptador”, “acusador”, fiscal...).
Aquests "quaranta dies de desert", viscuts en plena fidelitat a Déu, “corregien” la infidelitat dels Israelites per culpa de la qual cap dels que van "sortir" del País d’Esclavitud no va poder "entrar" a la Terra Promesa de la Llibertat (Nombres32,13). Per això es diu que el seu Èxode va durar “quaranta anys”; és a dir: tota una generació.

Jesús, ciutadà del Poble Elegit, realitza amb èxit aquest pas pel desert. Això li permet “entrar realment” a la Terra Promesa i inaugurar-hi el “Regne de Déu” com a Regne de Llibertat.

3. Així els Evangelis ens presenten Jesús com la personificació de l’Israel Fidel. La fidelitat de Jesús permet que es compleixin les Promeses de Déu fetes a la Humanitat a través del Poble Elegit. Per això Jesús pot ser anomenat “el Messies” ("l'Ungit" per significar  l’Elegit).

Nota.

“Messies” pròpiament vol dir “ungit”. La “unció” amb oli perfumat era el ritus pel qual una persona, elegida per Déu per portar a terme una missió important, era presentada al Poble. S’ungien especialment els Grans Sacerdots i els Reis.

4. En l’Església, la Quaresma són quaranta dies de conversió com a preparació de la gran festa de la Pasqua. Va des del 1er. diumenge de Quaresma a l'inici del Tridu Pasqual (Dijous, Divendres i Dissabte sants).

Incoherentment, durant un temps, es va confondre “conversió” amb “penitència”. I com que, en l'Església, tots els diumenges són "festius", es van treure del còmput dels quaranta avançant el començament de la Quaresma al dimecres anterior, que va convertir-se en el Dimecres de Cendra.

El Concili Vaticà II va recuperar l’autèntic significat de la conversió quaresmal i es va entendre que els "diumenges" eren precisament els millors dies per a la conversió, perquè, evangèlicament parlant, "convertir-se" sempre inclou la idea de trobar la pròpia llibertat en la comunió amb els altres, que és allò que se celebra els diumenges. Amb tot, per raons de "gran tradició" en alguns països, es va mantenir el Dimecres de Cendra.

5. Dintre el calendari, el temps de quaresma varia degut a la seva vinculació amb la Pasqua. La Pasqua és una festa mòbil ja que no depèn només del Sol (calendari solar) sinó també de la Lluna (calendari lunar).

No totes les Esglésies celebren la Pasqua als mateixos dies. Depèn de la tradició de cadascuna. A l’Església Catòlica d’Occident se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera (en l’hemisferi nord). Per tant, hi ha un marge de variació d’unes cinc setmanes, podent anar des del 21 de març al 27 d’abril.

A partir del moment en què el Cristianisme es va estendre a països de l’hemisferi sud, seria convenient repensar tot això del Calendari litúrgic ja que, a l’hemisferi sud comença la tardor precisament quan al nord comença la primavera.