Evangeli (Mateu 10, 37-42)
En aquell temps Jesús digué als
seus apòstols:
«Qui estima el pare o la mare
més que a mi,
no és bo per venir amb mi.
Qui estima els fills o les
filles més que a mi,
no és bo per venir amb mi.
Qui no pren la seva creu i
m'acompanya,
no és bo per venir amb mi.
Els qui vulguin guardar la vida
en poder seu,
la perdran,
però els qui per causa meva
l'hauran perduda,
la retrobaran.
Qui us acull a vosaltres,
m'acull a mi,
i qui m'acull a mi, acull el
qui m'ha enviat.
Qui acull un profeta perquè és
profeta,
tindrà la recompensa dels
profetes,
qui acull un just perquè és
just,
tindrà la recompensa dels
justos,
i tothom qui doni un vas
d'aigua fresca
a un d'aquests petits,
només perquè és el meu
deixeble,
us dic amb tota veritat,
no quedarà sense recompensa.»
159. Recompensa. (Qui acull un profeta
perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes...).
La Bíblia, i concretament els Evangelis, parlen
sovint de recompensa. La paraula original grega és “misthos”, que
serveix per indicar la conseqüència d’una acció, comportament, servei,
actitud,... en la persona que l’ha realitzada. En aquest sentit pot significar el
salari o la paga per un treball, un premi merescut,...
Normalment es tracta de
conseqüències bones o positives; però també pot significar un resultat negatiu.
Així, per exemple, d’aquells que preguen o dejunen només per fer-se veure,
Jesús diu que “ja tenen la recompensa” (ser "ben vistos"), indicant que es tracta d’una recompensa ben pobre, i que exclou la bona i autèntica (Mateu 6:2).
En l’evangeli d’avui es fa servir tres vegades la
paraula recompensa (“misthos”). Aquesta insistència vol indicar la seguretat
de la recompensa. Per altra part, amb els tres exemples, se’ns vol
advertir que la classe de recompensa depèn també de nosaltres.
El context és l’acolliment. Qui us acull
a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Les
diferents maneres d’acollir tenen recompenses diferents. Qui acull un
profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes; qui acull un
just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos.
Però no sempre la recompensa depèn de nosaltres. En el cas dels treballadors llogats per anar a treballar a la vinya (Mateu 20:1ss), la recompensa és la mateixa per a tots els treballadors, tant si han treballat tot el dia o només l’última hora. En aquest cas, la recompensa serveix sobretot per posar en evidència la generositat i llibertat de l’Amo.
En el cas d'algú que acull algú altre donant-li un vas d’aigua fresca (el tercer exemple que ens presenta l’evangeli llegit) s’assegura la recompensa, però no es diu ni quina serà ni qui la dona. Tampoc cal, perquè, en l’acolliment, la recompensa és el mateix acolliment.
Acollir una persona és, a la vegada, una bona acció envers la persona acollida i una recompensa per a qui acull.
Però no sempre la recompensa depèn de nosaltres. En el cas dels treballadors llogats per anar a treballar a la vinya (Mateu 20:1ss), la recompensa és la mateixa per a tots els treballadors, tant si han treballat tot el dia o només l’última hora. En aquest cas, la recompensa serveix sobretot per posar en evidència la generositat i llibertat de l’Amo.
En el cas d'algú que acull algú altre donant-li un vas d’aigua fresca (el tercer exemple que ens presenta l’evangeli llegit) s’assegura la recompensa, però no es diu ni quina serà ni qui la dona. Tampoc cal, perquè, en l’acolliment, la recompensa és el mateix acolliment.
Acollir una persona és, a la vegada, una bona acció envers la persona acollida i una recompensa per a qui acull.
Per entendre això cal tenir en compte que l'actitud acollidora converteix la presència de l’altre en un do per a l'acollidor.
Els Humans ens "humanitzem" fent humanitat.
El qui es fa present a la nostra vida ens ofereix l’oportunitat de “humanitzar‑nos” acollint-lo, i activa la nostra capacitat humanitzadora envers ell.
Qui acull un profeta... tindrà la recompensa dels profetes.
I també: Qui acull un ésser humà, per petit que sigui, simplement perquè és "humà", s’humanitza. És a dir: es compleix en ell el “Projecte humanitzador de Déu” (Gènesi 1:26), que és la millor recompensa.
El Projecte Home certament es realitzarà;
però, per a cada un dels Humans només es
realitza si, lliurement i generosa, acull l'altre que se li "fa present".
No podem humanitzar-nos sols. Ens humanitzem mútuament.
Déu, que ha iniciat el projecte "Home" sense nosaltres, només el porta a terme amb nosaltres i a través nostre, perquè no ens ha destinat a ser simplement “creatures” sinó “fills” seus i “germans” entre nosaltres. I això demana la nostra resposta lliure.
El Projecte de Déu és una HUMANITAT que
esdevingui a imatge i semblança seva (Gènesi 1,26). Ser part, i part activa, d’aquesta
Humanitat és la recompensa.No podem humanitzar-nos sols. Ens humanitzem mútuament.
Déu, que ha iniciat el projecte "Home" sense nosaltres, només el porta a terme amb nosaltres i a través nostre, perquè no ens ha destinat a ser simplement “creatures” sinó “fills” seus i “germans” entre nosaltres. I això demana la nostra resposta lliure.
