Paraules i Parauletes.
EVANGELI. (Lluc 4,1-13).
En aquell
temps,
Jesús,
ple de l’Esperit Sant,
se’n
tornà del Jordà,
i durant
quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert,
i era
temptat pel diable.
Durant
aquells dies no menjava res
i a la fi
quedà extenuat de fam.
El diable
li digué:
«Si ets
Fill de Déu,
digues a
aquesta pedra que es torni pa.»
Jesús li
va respondre:
«Diu
l’Escriptura que l’home no viu només de pa.»
Després
el diable se l’endugué amunt,
li
ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra
i li
digué:
«Et puc
donar tot aquest poder
i la
glòria d’aquests reialmes;
tot m’ha
estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull;
adora’m i
tot serà teu.»
Jesús li
respongué:
«L’Escriptura
diu:
“Adora el
Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”»
Després
el conduí a Jerusalem,
el deixà
dalt la cornisa del temple i li digué:
«Si ets
Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí;
l’Escriptura
diu que
“ha donat
ordre als seus àngels de guardar-te”
i que “et
duran a les palmes de les mans,
perquè
els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»
Jesús li
respongué:
«Diu
l’Escriptura:
“No
temptis el Senyor, el teu Déu.”»
Esgotades les diverses temptacions,
Esgotades les diverses temptacions,
el diable
s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.
82. Temptació. (Esgotades
les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.).
Ser temptat forma part del desenvolupament de la vida humana.
Un exemple ajudarà a entendre això.
Imaginem-nos un infant adoptat. Quan creix i es fa conscient de ser un fill adoptat, sempre tindrà davant seu una doble opció: sentir-se i comportar-se com a fill dels seus pares adoptius, o refusar-ho.
Com més gran es faci, més clara se li presentarà aquesta doble opció. I, sobretot en moments de tensió amb els pares, sentirà la temptació de dir-los: “Deixeu-me estar; que no sóc pas fill vostre, jo”.
Un exemple ajudarà a entendre això.
Imaginem-nos un infant adoptat. Quan creix i es fa conscient de ser un fill adoptat, sempre tindrà davant seu una doble opció: sentir-se i comportar-se com a fill dels seus pares adoptius, o refusar-ho.
Com més gran es faci, més clara se li presentarà aquesta doble opció. I, sobretot en moments de tensió amb els pares, sentirà la temptació de dir-los: “Deixeu-me estar; que no sóc pas fill vostre, jo”.
És cert que la nostra relació amb Déu és molt diferent de
l’exemple posat; però ens pot ajudar a entendre la nostra permanent
possibilitat de dir "NO" a Déu.
Podria haver estat d’una altra manera. Podria haver passat que Déu no decidís adoptar-nos com a fills, creant-nos simplement intel·ligents i lliures. Podríem ser "creatures" seves, i prou.
Però el cas és que Déu ha decidit adoptar-nos com a fills; i ha decidit fer-ho respectant totalment la nostra llibertat.
Déu crida tots els humans a una "adopció" que només es fa efectiva quan és lliurement acceptada. Fins i tot és possible que, un cop acceptada, puguem desdir-nos i refusar-la.
"Déu, que ens ha creat sense nosaltres, no ens adopta com a fills sense nosaltres". (Em sembla que és una frase de St. Agustí).
Podria haver estat d’una altra manera. Podria haver passat que Déu no decidís adoptar-nos com a fills, creant-nos simplement intel·ligents i lliures. Podríem ser "creatures" seves, i prou.
Però el cas és que Déu ha decidit adoptar-nos com a fills; i ha decidit fer-ho respectant totalment la nostra llibertat.
Déu crida tots els humans a una "adopció" que només es fa efectiva quan és lliurement acceptada. Fins i tot és possible que, un cop acceptada, puguem desdir-nos i refusar-la.
"Déu, que ens ha creat sense nosaltres, no ens adopta com a fills sense nosaltres". (Em sembla que és una frase de St. Agustí).
També pot passar que acceptem l’adopció, però "fent trampa":
no pas per viure la filiació i la fraternitat que comporta, sinó
només per aprofitar-nos de suposats "avantatges".
El relat de les Temptacions enfoca directament aquesta possibilitat. La primera i última temptacions comencen amb les paraules: Si ets fill de Déu... Si ets fill de Déu, aprofita’t del poder que això et dóna (converteix les pedres en pans;... exhibeix-te;...).
Jesús supera les temptacions posant de manifest què vol dir realment ser "fill de Déu", tal com ja abans el Pare havia proclamat en el Baptisme de Jesús (Lluc 3:22).
Per altra part, la primera i tercera temptacions són un "advertiment" que ens porta a "purificar" el nostre sentiment religiós.
El relat de les Temptacions enfoca directament aquesta possibilitat. La primera i última temptacions comencen amb les paraules: Si ets fill de Déu... Si ets fill de Déu, aprofita’t del poder que això et dóna (converteix les pedres en pans;... exhibeix-te;...).
Jesús supera les temptacions posant de manifest què vol dir realment ser "fill de Déu", tal com ja abans el Pare havia proclamat en el Baptisme de Jesús (Lluc 3:22).
Per altra part, la primera i tercera temptacions són un "advertiment" que ens porta a "purificar" el nostre sentiment religiós.
La temptació central, en l'Evangeli de Lluc, no usa un llenguatge religiós
sinó polític (aplicat inadequadament a la Religió): el Poder.
En definitiva, tota temptació és d’alguna manera una temptació de Poder, que és l’actitud directament contrària a la filiació i a la germanor.
En definitiva, tota temptació és d’alguna manera una temptació de Poder, que és l’actitud directament contrària a la filiació i a la germanor.
No som fills de Déu per naturalesa o per decisió
pròpia o perquè els humans hàgim evolucionat fins a divinitzar-nos (Joan 1,12s).
No. L’adopció és un do gratuït de Déu, que es fa efectiu des d’un amor filial, lliure i agraït, que va superant les constants temptacions que el "creixement" comporta. Cadascuna al seu moment; cadascuna amb el seu llenguatge.
No. L’adopció és un do gratuït de Déu, que es fa efectiu des d’un amor filial, lliure i agraït, que va superant les constants temptacions que el "creixement" comporta. Cadascuna al seu moment; cadascuna amb el seu llenguatge.
Per això es pot dir que "sentir temptació" és part
essencial de la existència humana. L’important és no caure-hi.
En Jesús, els Evangelis ens presenten les temptacions de cada ésser humà i la resposta que cal donar-hi. “Si ets fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans”. I al final: “Si ets Fill de Déu, baixa de la creu” (Mateu 27,40).
Jesús no baixa de la creu. I així "acompanya" al Bon Lladre des d'una solidaritat plena, i podent-li dir: Avui estaràs amb mi al Paradís (Lluc 23:43).
És la filiació divina feta fraternitat humana.
Un exemple seguit per milers i milers d’Humans que han preferit passar per la mort abans que abandonar els companys.
En Jesús, els Evangelis ens presenten les temptacions de cada ésser humà i la resposta que cal donar-hi. “Si ets fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans”. I al final: “Si ets Fill de Déu, baixa de la creu” (Mateu 27,40).
Jesús no baixa de la creu. I així "acompanya" al Bon Lladre des d'una solidaritat plena, i podent-li dir: Avui estaràs amb mi al Paradís (Lluc 23:43).
És la filiació divina feta fraternitat humana.
Un exemple seguit per milers i milers d’Humans que han preferit passar per la mort abans que abandonar els companys.
Gràcies per la reflexió
ResponEliminaNarcís Castanyer