Paraules i Parauletes. "Sarment" (Vi).
EVANGELI.
(Joan 15:1-8).
En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el
vinyater.
La sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la
talla,
i la que dóna fruit, l’esporga i la neteja
perquè encara en doni més.
Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he
anunciat.
Estigueu en mi i jo en vosaltres.
Així com la sarment, si no està en el cep,
no pot donar fruit,
tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en
mi.
Jo sóc el cep i vosaltres les sarments.
Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit,
perquè sense mi, no podríeu fer res.
Si algú se separa de mi, és llançat fora,
com ho fan amb les sarments,
i s’asseca.
Les sarments, un cop seques,
les recullen, les tiren al foc i cremen.
Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en
vosaltres,
podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu.
La glòria del meu Pare és
que vosaltres doneu molt de fruit
i sigueu deixebles meus»
37. Sarment. (... la sarment, si no està en el
cep, no pot donar fruit).
Vinyater,
vinya, cep, sarment, vi, fruit ... Aquí tenim una colla de paraules relacionades entre
si. He escollit “sarment” com a paraula–clau perquè és la més repetida en
l’evangeli d’avui. També és la que més directament ens afecta com a deixebles
de Jesús. “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments”.
En la
literatura d’Israel, la vinya té un gran simbolisme. Aquest
simbolisme li ve tant de l’amor i atencions amb què el vinyater cuida dels ceps, com dels fruits exquisits que aquests donen, i molt especialment del vi.
El vi és símbol de
les alegries de l’amistat. En la Bíblia, el vi ( o si voleu "l’esperit" o els efectes del vi) és un símbol de l’Esperit Sant: l’Esperit de Déu creador-humanitzador.
En la "Vinguda de l’Esperit Sant", en el relat de Lluc, els presents confonen els efectes del vi amb els de l’Esperit Sant. Sant Pere els haurà d’aclarir la situació: “No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel: Els darrers dies abocaré el meu Esperit sobre tothom...” (Actes 2:15-17).
En la "Vinguda de l’Esperit Sant", en el relat de Lluc, els presents confonen els efectes del vi amb els de l’Esperit Sant. Sant Pere els haurà d’aclarir la situació: “No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel: Els darrers dies abocaré el meu Esperit sobre tothom...” (Actes 2:15-17).
Parlar dels
deixebles com a sarments del Cep que és Jesús (l’Home), és una invitació
directa a donar fruits
d’Humanitat.
Som "fruit" de la Humanitat i "constructors" de la Humanitat, responent a la magnífica "invitació" de Déu, que és el Vinyater.
Els ceps s’han
de cuidar un per un. Cada un està pensat per donar fruit. No tenen altra finalitat: ni per fusta, ni per fer ombra, ni per les
fulles,... El que s'espera dels ceps són raïms. Per això cal podar-los cada any, donat que només "fruiten" els brots nous.
El "missatge" de
Jesús “neteja” i "poda" les sarments, perquè el creixement de la Humanitat no és mai absolutament net ni acabat. La vida humana va avançant entre molts defectes, amb
sarments que xuclen molta saba sense donar fruit. La poda a vegades entristeix;
però, gràcies a ella, és possible l’objectiu final: "Fer Humanitat".
I una Humanitat plenament alegre: “... mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa” (Joan 17:13).
I una Humanitat plenament alegre: “... mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa” (Joan 17:13).
És clara la
distinció entre vinyater i ceps; però ja costa més diferenciar entre "cep" i "sarments", perquè són les sarments les que formen el cep. En els ceps vells podem
distingir entre soca i sarments, però soca i sarments constitueixen un mateix i
únic cep.
Aquesta
profunda unitat entre ceps i sarments és la que vol posar en relleu aquesta
paràbola. Jesús és el cep i nosaltres les sarments; però no existiria el cep
sense les sarments, ni servirien per res les sarments si no estan unides al cep.
Cep i sarments formen una única vida: la VIDA que cultiva amorosament el Vinyater.
Hi ha moltes classes de ceps perquè el fruit sigui variat i generós, i així gaudir dels diferents i exquisits plaers que ofereixen els seus fruits.
Cep i sarments formen una única vida: la VIDA que cultiva amorosament el Vinyater.
Hi ha moltes classes de ceps perquè el fruit sigui variat i generós, i així gaudir dels diferents i exquisits plaers que ofereixen els seus fruits.
Les paraules plaer,
alegria, festa,... són importants quan es parla dels fruits de la vinya.
La Vida (la Vinya) “dissenyada” per Déu és perquè esdevingui Festa compartida.
El vi sol és perillós quan no és compartit, perquè ens aliena i emborratxa. En canvi, la festa agermana.
El vi sol és perillós quan no és compartit, perquè ens aliena i emborratxa. En canvi, la festa agermana.
És quan som germans que esdevenim més
humans. Però
la germanor no ve del vi sinó de la voluntat de compartir. El borratxo es torna
agressiu, destructor, i es destrueix a si mateix. És el contrari de la festa.
A les Noces
de Canà, la mare de Jesús fa notar que “no tenen vi” (Joan 2,3). Jesús replica
que “encara no ha arribat la meva hora”.
La seva hora és quan, al Calvari, "lliura l’Esperit": el nou “vi” que fa possible una Nova Aliança (Joan 19,30). En aquesta Nova Aliança, Déu i la Humanitat viuen conjuntament l’alegria del Compartir.
La seva hora és quan, al Calvari, "lliura l’Esperit": el nou “vi” que fa possible una Nova Aliança (Joan 19,30). En aquesta Nova Aliança, Déu i la Humanitat viuen conjuntament l’alegria del Compartir.
Jesús exposa la paràbola del Cep i les sarments just després de fer-se aliment, caminant cap a Getsemaní i el Calvari on serà “podat”. La poda, assumida per amor, ajuda a donar fruit.
L’Evangeli de Joan situa tant Getsemaní (Joan 18,1) com el Calvari (Joan 19,41) en un “hort”, potenciant així la idea de “fruit”.
Jesús, podat al Calvari, donarà tot el seu "fruit": l’Esperit. “Tot s'ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit” (Joan 19:30).
Aquest “esperit lliurat” convertirà la tomba de Jesús en alcova nupcial, inici de la Nova Aliança per formar una Nova Humanitat (Joan 20:5ss. Noteu el simbolisme del llençol aplanat).
Parlant del Cep
i les sarments, els Evangelis volen insistir en la “intenció” del Vinyater:
cridar-nos a l’alegria del compartir.
Tant les sarments noves com les podades serveixen per a la festa del compartir, d’una manera semblant a com, en la taula de la comunió, hi participen tant els qui encara són sobretot comensals, com els qui ja són aliment dels altres. Aquests últims són l’essència de la festa.
Tant les sarments noves com les podades serveixen per a la festa del compartir, d’una manera semblant a com, en la taula de la comunió, hi participen tant els qui encara són sobretot comensals, com els qui ja són aliment dels altres. Aquests últims són l’essència de la festa.
