Diumenge 3 de Quaresma. B. "Miracles de Jesús".

EVANGELI. (Joan 2, 13-25).

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus,

Jesús pujà a Jerusalem,

i trobà al temple els venedors de vedells,

moltons i coloms i els canvistes asseguts.

Llavors es va fer un fuet de cordes,

i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple,

escampà la moneda dels canvistes

i els bolcà les taules,

i digué als venedors de coloms:

«Traieu això d’aquí;

no convertiu en mercat la casa del meu Pare».

Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura:

«El zel del vostre temple em consumia».

Llavors els jueus el van interrogar:

«¿Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?»

Jesús els contestà:

«Destruïu aquest santuari

i jo el reconstruiré en tres dies».

Els jueus respongueren:

«Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció,

¿i tu el vols reconstruir en tres dies?»

Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts,

els deixebles recordaren que ell deia això,

i cregueren en l’escriptura

i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem

en ocasió de la peregrinació de Pasqua,

molts, veient els miracles que feia,

cregueren en el seu nom.

Però Jesús no hi confiava,

perquè els coneixia tots;

no tenia cap necessitat que li revelessin

el que són els homes;
ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

2018. Diumenge 3er. de Quaresma. B.

185. “Miracles” de Jesús. (Molts, veient els miracles que feia,...).

D’entrada s’ha de dir que als Evangelis no hi ha “miracles”, si els entenem segons la definició del Diccionari de la Llengua (“fet extraordinari que no es pot explicar per causes naturals i és atribuït a causes preternaturals o a Déu mateix”).

Les narracions miraculoses no són cròniques de fets objectius extraordinaris sinó relats per expressar, celebrar i connectar amb la realitat més profunda i amagada del “Regne de Déu” que es va fent present.
La fe no consisteix en creure en els miracles sinó en el Regne de Déu (en "l’Home" com a obra de Déu). Els "miracles" serien com la petita part visible dels icebergs que assenyala la presència de la gran massa amagada.

Els miracles, com a llenguatge, formen part de l’estructura dels Evangelis, perquè aquests no són només la bona notícia del Regne de Déu, sinó, sobretot, la manifestació dels seus fruits: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova (Mateu 11,5).

Algú preguntarà: si els miracles no són cròniques de fets objectius, per què ens els expliquen com si fossin "fets reals"? Per què, per exemple, ens diuen que Jesús donava la vista als cecs, si els cecs reals continuaven essent realment cecs?
La pregunta és important.

En una cultura científica la Natura és entesa com una realitat autònoma que funciona d’acord amb les seves pròpies lleis naturals. En canvi en la mentalitat mítica, que era la normal abans de la generalització de la Ciència, passa exactament al revés: la natura és vista com l’espai on es manifesta l’acció de Déu. Per tant, en una mentalitat mítica, la natura és sobretot llenguatge de "l'acció" de Déu. I és evident que, donat que avui vivim immersos en una mentalitat científica, quan parlem de la Natura com a llenguatge, cal advertir-ho explícitament per evitar malentesos.

Si s’afirma, per exemple, que “els cecs hi veuen”, ha de quedar clar que és una invitació a entrar en les profunditats de la vida humana, i descobrir-hi la curació de “cegueses”, profundes però autèntiques, que poden generar més limitacions que la ceguesa física.

Cal dir que la Ciència ens ajuda molt a construir i entendre el llenguatge de les coses. Convertir les “coses” en llenguatge és una de les grans i meravelloses capacitats de la ment humana. Quant millor coneguem les coses, més aptes per ser convertides en llenguatge.

La ignorància és sempre una nosa. Saber, per exemple, que un llamp és una simple descàrrega elèctrica i no una manifestació de la ira dels déus, ens ajuda a conèixer la Natura. Però això no vol dir que si un llamp mata el nostre company de ruta, aquest fet natural no pugui convertir-se per a algú en un "llenguatge" que el porti a repensar el sentit de la Vida humana, i de la nostra pròpia vida dintre el Conjunt.

Saber que un tsunami neix de la simple coincidència de diferents energies naturals ens ajuda a entendre el món. Però quan un tsunami fa 30.000 morts, ja no és legítim mirar-s’ho com a simples estudiosos de la natura. Allò que ha passat, ha passat en un món que és el nostre món, i les vides perdudes són una part de la nostra mateixa Vida. Per això, un fet així es converteix en "llenguatge" per a nosaltres, i ens demana una resposta humana.

I al revés: poden haver-hi situacions en què una gran quantitat de persones visquin drames interiors tant forts que sigui ben "real" dir que estan patint un autèntic tsunami.

El llenguatge científic serveix per a conèixer i dominar les coses, però no pot obrir horitzons a la nostra vida. Potser per això un home tan científic com Einstein va dir: La Ciència sense Religió és coixa. La Religió sense Ciència és cega (Discurs pronunciat al 1939). Les dues frases són importants. Encara que avui potser convé que comencem a fer molta atenció precisament a la segona…

 

3er. Diumenge de Quaresma. B "Miracles".

Diumenge 3er. de Quaresma. B. (2018.)

EVANGELI. (Joan 2, 13-25).

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus,

Jesús pujà a Jerusalem,

i trobà al temple els venedors de vedells,

moltons i coloms i els canvistes asseguts.

Llavors es va fer un fuet de cordes,

i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple,

escampà la moneda dels canvistes

i els bolcà les taules,

i digué als venedors de coloms:

«Traieu això d’aquí;

no convertiu en mercat la casa del meu Pare».

Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura:

«El zel del vostre temple em consumia».

Llavors els jueus el van interrogar:

«¿Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?»

Jesús els contestà:

«Destruïu aquest santuari

i jo el reconstruiré en tres dies».

Els jueus respongueren:

«Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció,

¿i tu el vols reconstruir en tres dies?»

Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts,

els deixebles recordaren que ell deia això,

i cregueren en l’escriptura

i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem

en ocasió de la peregrinació de Pasqua,

molts, veient els miracles que feia,

cregueren en el seu nom.

Però Jesús no hi confiava,

perquè els coneixia tots;

no tenia cap necessitat que li revelessin

el que són els homes;
ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

184. “Miracles”. (molts, veient els miracles que feia,...).

Força gent parla dels miracles: uns, per dir que hi creuen; d’altres, per dir que no hi creuen.
Els que hi creuen, segurament no n’han vist mai cap; els que no hi creuen, segurament se’ls imaginen de tal manera que, els que hi creuen, no en dirien “miracles”.

Segons el Diccionari de la Llengua, “miracle” és un “fet extraordinari que no es pot explicar per causes naturals i és atribuït a causes preternaturals o a Déu mateix”.
Però si consultem un Diccionari Etimològic, veurem que “miracle” ve del llatí “miraculum”, que significa “fet o cosa admirable”.

La diferència és important:
Miraculum = "Fet admirable". Podria ser un fet absolutament normal, però que resulta “admirable” per a algú, com la mirada d’una noia per a qui n’està enamorat, o una posta de sol o un gol del Barça per als seus seguidors...

Miracle = Fet extraordinari en si mateix perquè "no pot ser explicat per causes naturals”.
En aquest cas, el coneixement progressiu de les causes naturals aniria reduint l’àmbit dels possibles “miracles”.

Però no és aquest el “problema”. Cal anar una mica més a fons.
A partir del segle XVI, ha anat imposant-se això que en diem Ciència. La mentalitat científica s’ha anat estenent, sobretot a partir de l’escolarització general i obligatòria i amb l’entrada de la ràdio i la tele a les nostres llars. Avui tots pensem amb mentalitat científica, encara que no siguem científics.

Però els Escrits que fonamenten les Religions (també la nostra), són tots anteriors a la Ciència. Corresponen a allò que avui en diem una mentalitat mítica.

El problema apareix quan llegim amb "mentalitat científica" allò que va ser escrit amb "mentalitat mítica". Molta gent és portada a pensar que la Ciència invalida el Mite, com si fossin coses que s’exclouen mútuament.

(També cal dir que aquest “problema” no és pas aliè a aquella tendència humana de voler ser més importants que els altres… i que ha generat autèntiques lluites de Poder. Alguns, des de la Religió, s’han considerat posseïdors de “Veritats Eternes”, intentant imposar-les amb arguments d’autoritat. Altres, des de la Ciència, han considerat “ignorants” tots aquells que “encara creuen en mites”.
Avui ens adonem de com en són d’equivocades, injustes i empobridores aquestes actituds).

Ciència i Mite no es contradiuen en absolut. Són dues maneres diferents, bones i complementàries, d’acostar-nos a la Realitat.

Encara que sigui simplificant-ho un xic, podríem dir que la Ciència ens acosta a la Realitat amb la pregunta: Què és, això? En canvi el Mite ens acosta a la Realitat amb la pregunta: Què significa això per a la meva vida o per la vida del meu poble o per a la humanitat?”

Mite i Ciència no “xoquen” entre ells, perquè són com dos trens que passen pel mateix lloc però a diferent nivell.
La Ciència mira les coses i els fenòmens en si mateixos (“què són”). El Mite mira les coses i els fenòmens com a llenguatge (“què em diuen?”).

La diferència entre Ciència i Mite és semblant a la diferència entre una fotografia i una pintura. Davant una fotografia diem: on és això o qui és aquest. Davant una pintura diem: què ens vol dir el seu autor. Una foto pot ser “verdadera” o “falsa” (sobretot actualment que es poden manipular amb tanta facilitat). Però ningú dirà que una pintura sigui "verdadera" o "falsa" (en relació al seu contingut); simplement veurem si ens diu alguna cosa o no.

La Ciència estudia les coses com des de fora (objectivant-les). En el Mite sentim les coses com formant part d’un conjunt que ens inclou (subjectivant-les).

La Ciència ens deixa sols. Els Mite ens connecta. Però, compte! Aquesta “connexió” serà positiva si ens permet entrar en una comunió alliberadora amb la Realitat; en canvi serà negativa si es converteix en una “cadena” que esclavitza la nostra ment.

Les afirmacions científiques poden ser "vertaderes" o "falses".
En canvi el llenguatge mític (religiós, simbòlic) no és ni "verdader" ni  "fals", sinó alliberador o esclavitzant. 

Siguem-ne conscients!

 

3er. Diumenge de durant l’any B. "Pescadors d'homes".

"Pescadors d'homes".

EVANGELI. (Marc 1,14-20).

Després d’haver estat empresonat Joan,

Jesús es presentà a Galilea

predicant la bona nova de Déu;

deia: «Ha arribat l’hora

i el regne de Déu és a prop.

Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

Tot passant vora el llac de Galilea,

veié Simó i el seu germà Andreu.

Estaven tirant el filat a l’aigua,

perquè eren pescadors.

Jesús els digué:

«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»

Immediatament abandonaren les xarxes

i se n’anaren amb ell.

Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu,

i el seu germà Joan.

Eren a la barca repassant les xarxes.

Els cridà immediatament,

i ells deixaren el seu pare Zebedeu

amb els jornalers a la barca,
i se n’anaren amb Jesús.

2018.

183. Pescadors d’homes. («Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»).

Avui tenim el perill d’interpretar inadequadament les paraules de Jesús als seus dos primers deixebles: “...us faré pescadors d’homes”.
En els nostres àmbits, “pescar algú” significa convertir-lo en client, adepte, inscrit, registrat,... Les paraules de Jesús només poden ser ben interpretades si s’entenen en el marc d’una dimensió alliberadora. Per als humans, segons els Evangelis, “ser pescat” vol dir ser alliberat (de la Mar).

Sobretot en l’antiguitat, la ￫Mar era vista com un gran monstre adormit que, al moment menys pensat, es desperta engolint-ho tot.
Per això, en els Evangelis, la ￫barca també és salvadora, ja que permet als humans passar pel mar sense ser-hi engolits.

És cert: la mar i els llacs ens ofereixen peix abundant per alimentar-nos. Però s’ho cobren amb vides humanes. Per això, sobretot en els pobles costaners, hi ha llegendes de monstres marins que, a la vegada, representen el monstre dels monstres: la ￫Mort.
D’aquí que, quan en l’últim llibre de la Bíblia es descriu simbòlicament la salvació definitiva dels humans, es diu que aleshores de Mar ja no n’hi haurà (Apocalipsi 21,1).

Els Evangelis ens presenten Jesús com l’home que, dominant el Mar (la Mort) pot salvar els Humans (Mateu 8,26. Marc 4,39). Més encara: en el Judici universal descrit en l’Apocalipsi, el Mar és obligat a retornar els Humans que havia engolit (Apocalipsi 20,13).

Segons els Evangelis de Mateu i de Marc, les paraules de Jesús “us faré pescadors d’homes” van dirigides a Pere i a Andreu, quan són invitats a seguir-lo. En l’Evangeli de Lluc, en un context una mica diferent, van dirigides només a Pere, destarotat davant la pesca miraculosa. “No tinguis por: d’ara endavant seràs pescador d’homes”. (Lluc 5,10).

En tot cas, ser “pescadors d’homes” expressa la missió que Jesús confia a tots els seus deixebles. Són cridats a col·laborar per a alliberar tothom del perill de ser engolit per la Mar. Aquesta dimensió ve expressada en les escenes de Jesús predicant a la multitud apilada arran d’aigua (Lluc 5,1ss. Mateu 8,18.  13,1.  14,13. Marc 3,7.  4,1).
Tots els deixebles de Jesús són, a la vegada, “pescats” i “pescadors”, com vol significar la simpàtica escena de Pere “pescat” per Jesús (Mateu 14,29).      

L’Evangeli de Joan no parla de pescadors sinó que fa servir la figura del pastor que dóna la vida per les ovelles. Amb tot, l’últim capítol comença amb una escena de pesca miraculosa amb 153 peixos grossos (Joan 21,6ss). Evidentment, es tracta d’un símbol de les comunitats cristianes “pescades” pels deixebles quan escolten el “Desconegut” que els diu on han de “tirar les xarxes”. Però precisament aquesta pesca extraordinària permetrà al deixeble que Jesús estimava adonar-se de que el “Desconegut” és El Senyor.
Això provocarà que el pescador de peixos per excel·lència (Pere) finalment es deixi “pescar” per Jesús i esdevingui “pescador d’homes”. “Segueix-me”, li diu Jesús, indicant-li com serà la seva vida donada (mort) (Joan 21,19).

Les paraules de Jesús expressen un cert contrast entre pescar peixos i pescar homes, perquè els peixos moren quan són pescats; en canvi els humans som alliberats de la Mort definitiva. Però el contrast no és total perquè l’alliberament dels humans es realitza precisament convertint la pròpia mort en la donació de la vida (resurrecció = vida donada).

També hi podem veure un cert paral·lelisme: Els peixos pescats  se  "humanitzen" al fer-se aliment de la vida humana. 
Els Humans, donant la vida, som "divinitzats" entrant en la "vida compartida" amb Déu i els Germans. 

Aquestes escenes de peixos i pescadors segurament estan relacionades, com a causa o com a efecte, en el fet que les lletres de la paraula grega “ikzys” (peix), coincideixen amb les inicials de l’expressió Jesús Crist, de Déu Fill, Salvador (Iesus Kristos, Zeou Uios, Soter). Per això el peix va esdevenir una icona freqüent i popular dels seguidors de Jesús.  

Nadal (Missa de la Nit). B. "Cens".

Cens.

EVANGELI. (Lluc 2,1-14).

Per aquells dies,

sortí un edicte de Cèsar August

ordenant que es fes el cens de tot el món romà. 

Era el primer cens de l’imperi,

abans del que es va fer

quan Quirini era governador de Síria.

Tothom anava a inscriure’s 

a la població d’on cadascú descendia.

També Josep,

que era de la casa i la família de David,

va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, 

al poble de David, anomenat  Bet-Lèhem, 

per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, 

que esperava un fill. 

Mentre eren allà

es van complir els dies

i va néixer el seu fill, el primogènit.

Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora,

perquè no havien trobat lloc a l’hostal.

A la mateixa contrada, vivint al ras,

hi havia uns pastors que vetllaven,

guardant de nit el seu ramat.

Els aparegué un àngel del Senyor;  

la glòria del Senyor els envoltà de llum,

i es van esglaiar.

Però l’àngel els va dir:

«No tingueu por:

us anuncio una nova

que portarà a tot el poble una gran alegria:

Avui, a la ciutat de David,

us ha nascut un salvador,

que és el Messies, el Senyor.

Les seves senyes són aquestes:

trobareu un nen en bolquers,

posat en una menjadora».

I una multitud dels exèrcits celestials

s’uní llavors mateix a l’àngel,

lloant Déu i cantant:

«Glòria a Déu a dalt del cel,

i a la terra

pau als homes que estima el Senyor».

182. Cens. (... sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món).

El cens és un mecanisme de Poder. A través del cens, el Poder controla la seves "propietats".
El cens servia sobretot per cobrar els impostos que permetien al Poder afrontar les despeses del seu domini. A través del cens, els súbdits havien de pagar el "cost" de la seva pròpia subjecció.

En els Estats actuals el cens s’ha convertit en una forta, complicada i anònima burocràcia al marge de la qual és impossible subsistir. És allò que popularment se’n diu Tenir papers. Sense papers no hi ha drets; només queden obligacions. I la primera obligació és precisament tenir papers; uns papers que només la mateixa burocràcia pot donar...

Només els evangelistes Mateu i Lluc ens ofereixen Relats d’Infància en relació a Jesús. Els dos, per explicar el significat del naixement de Jesús (l’Home Nou), el situen en el marc dels regnes d’aquest món. Mateu fa al·lusió a Herodes i a la seva relació amb els “Mags d’Orient” i amb els Innocents (Mateu 2,1ss). Lluc parla de Cèsar August (Lluc 1,5 i 2,1).
Amb aquesta referència als regnes d’aquest món, els Evangelistes ens adverteixen que Jesús no neix en un món neutre. Ell, que predicarà i inaugurarà el Regne de Déu, es troba en un món ja ocupat per altres regnes. En principi el regne de Déu i els regnes d’aquest món semblen contraris entre si, però els evangelistes volen deixar clar que el regne de Déu és una altra forma de regne (Joan18,36) que no lluita contra els regnes d’aquest món sinó que els supera transformant els "súbdits del Poder" en persones lliures. Cosa intolerable per als Poderosos!

Per això Jesús serà condemnat a mort. Però no hi haurà lluita entre les dues formes de "regne". El regne de Déu no té forma de Poder. S’implanta directament al cor dels qui l’accepten, i els fa lliures per dintre.
El Poder creurà haver triomfat sobre Jesús. Però, per a Jesús i els seus seguidors, la mort esdevindrà l’expressió màxima d’una vida que es dóna. I la vida que es dóna és l’única forma de Vida autèntica i permanent.  

El relat del naixement de Jesús “dins l’imperi de Cèsar August” ens diu també una altra cosa molt esperançadora: tot i que el “Poder” és l’antihome, Déu fa que l’acció antihumana dels Poderosos serveixi al naixement de l’Home. El “Projecte Home” acabarà triomfant, a pesar de l’activitat deshumanitzadora dels Poderosos (Joan 1,5ss). El cens que imposa el Poder (Cèsar August) tindrà com a resultat que Jesús neixi “a la ciutat de David”, i així sigui hereu del Projecte Humanitzador de Déu.

(La traducció del Missal parlant d’un cens de “tot el món romà” fa una interpretació equivocada del text original. El text original parla d’un cens de tot el món. L’evangelista no pretén donar-nos una dada cronològica sinó mostrar-nos una característica del Poder de tots els temps i de tots els llocs, personalitzats aquí en “Cèsar August” i els seus agents (Quirini). El “cens” no era per fer estadístiques sinó per expressar el domini i control sobre els súbdits.

(Alguns comentaristes intenten descobrir a quin dels censos històrics es pot referir l’evangelista. No cal. Tots els “amos” fan el cens de les seves “propietats”. És una característica del Poder que, de tant en tant, es tradueix en fet històric).

 

Diumenge 4 d'advent.B. "David".

EVANGELI. (Lluc 1,26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David, que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules,

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser, això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.

181. David. (...Déu li donarà el tron de David, el seu pare...).

Els Evangelis parlen diverses vegades de Jesús com a fill de David. Però David i Jesús estan separats per quasi mil anys.
Què representa David dintre els Evangelis?

Els Evangelis volen presentar-nos la realitat de Jesús, i ensenyen que aquesta realitat desborda la seva vida individual. És per això que no es pot construir una “Biografia de Jesús” a partir dels Evangelis. Aquests, prenent com a base la seva vida individual, en realitat volen oferir-nos una radiografia sapiencial de l’Home (o, si es vol, de la Humanitat): els seus orígens, el seu creixement, la seva vocació i l’horitzó de plenitud que se li ofereix.
I és aquí on la figura "mítica" del rei David serveix de “llenguatge”.

L’horitzó ofert als Humans passa per la construcció del Regne de Déu. Això vol dir que estem cridats a ser i a fer Poble. Cada ésser humà va assolint l’horitzó de la seva vida en la mesura que és Poble i fa Poble. El Regne de Déu no és altra cosa que el “Poble” que els Humans anem construint conjuntament des de la llibertat, amb la creativitat i generositat de cadascú. 

Però els Humans, per a ser i fer Poble, no ens trobem en un terreny "neutre" sinó en un espai ja ocupat. Ja hi trobem instal·lat el “príncep d’aquest món” (Joan 12,31).

Des dels inicis de la Humanitat ha aparegut el Poder. És a dir: les relacions de domini-subjecció entre els Humans.
El Poder és el gran obstacle per a ser i fer Poble de debò. Perquè també els Poderosos pretenen fer “Poble”, però des d’una situació de domini per part seva i de servitud per a la resta.

Tots naixem petits i dèbils, i patim la submissió en la pròpia pell. Tots, des del naixement, fem la incòmoda experiència d’estar dintre una col·lectivitat, indispensable per a la pròpia vida, però que inicialment ens domina del tot.

I tots, per simple reacció biològica, sentim la tendència a passar de dominats a dominadors. No només individualment sinó també com a col·lectivitat. Experimentem que el món on estem està fet de dominadors i de dominats; de pobles "lliures" i de pobles sotmesos no reconeguts com a Poble. I, evidentment, volem pertànyer al grup dels "privilegiats".

Els Evangelis presenten Jesús com a "ciutadà d’Israel".
Israel, com a Poble, va ser lliure molt poques vegades. El rei David hi representa la "situació" considerada "de més gran llibertat".

Quan la gent anomena Jesús "fill de David", és perquè veuen en ell algú que els porta o pot portar a la Llibertat.
Quan els Evangelis anomenen Jesús "fill de David", és per invitar-nos a seguir-lo per esdevenir "Poble", un Poble lliure.

Jesús predica un regne de llibertat que ens permet anar més enllà de les estructures de Poder que entre tots hem generat, mantenim i patim; i que ens deshumanitzen.

Amb tot, els Evangelis no es queden en l’expressió "fill de David", sinó que la depassen llargament. Perquè el regne de David també era una estructura de domini-subjecció.
David representa la independència d’un Poble, però no la llibertat dels homes i dones d'aquest Poble. És per això que el regne de Déu proclamat i inaugurat per Jesús no és la "restauració" del Regne de David sinó una nova forma de regne on tots i cada un dels seus "ciutadans" siguin lliures i creatius. Es tracta d’un regne on les estructures de Poder deixin lloc a relacions de Comunió.

El Regne de Déu no es fa pas "desplaçant" el regne de David o els regnes d’aquest món. Aquests es mantenen perquè van naixent contínuament del més profund de cada ésser humà que neix.
Tot ésser humà comença en alguna forma de "servitud", i intenta reaccionar-hi amb les "formes de domini" que trobi a disposició.

És per això que el Regne de Déu només pot ser fruit d’una conversió. Neix de la voluntat explícita d’abandonar les estructures de Poder, en la mesura que es van sentint injustes i inhumanes.
Neix, per reacció. Neix de la decisió de crear una nova convivència de Comunió.

Com a "fill de David", Jesús mor definitivament a la Creu. I és també a la Creu on inaugura el "Nou Regne" de "la Vida que es dóna" (Comunió) que es va construint contínuament.

 

Índex alfabètic

ÍNDEX  AFABÈTIC
 

de "paraules" comentades a "Apunts d'homilia".

Nota.

Aquest ÍNDEX ALFABÈTIC s’ha anat generant per la incorporació de "paraules" procedents de reflexions fetes en ocasions i circumstàncies diverses.

Així, aquest ÍNDEX ALFABÈTIC es va convertint en el lloc de COMPILACIÓ dels meus diferents escrits, reflexions o comentaris amb què, sempre a partir de la Bíblia, voldria posar el meu granet de sorra en la tasca comuna d’ajudar-nos mútuament a ser cada dia una mica més HUMANS (“Déu digué: Fem l’Home a imatge i semblança nostra. ...I el va fer home i dona.” Gènesi 1,26s).    

                                                                                                           

Abandonat (Jesús “abandonat” del Pare)...... El Ram. B

Acompliment  (→  Compliment)

Adulteri....................................................... 5è Quaresma. C

Altres (→ Pròxim)........................................ 15è. diumenge C.

Amics......................................................... 6è. de Pasqua. B

Anar-se’n (referit a Jesús)........................... 33è. diumenge A.

Àngel  ........................................................ 4rt. Advent.    B

Anna (→  Anys).

Any litúrgic (Del Glossari)

Anyell de Déu.............................................. 2on. diumenge A.

Anys (84 anys) , amb Senyera..................... Sda. Família. B

Aparteu-vos de mi (→  Veniu...)

Apoderar-se  (de Jesús).............................. 17è. diumenge B.

Apòstols  (→Deixebles).

Ascensió..................................................... Ascensió. B

Ase (→  Somera).

Assegut...................................................... 32è.  diumenge B.

Autoritat...................................................... SS. Trinitat.    B.

Baixat del cel ............................................. 19è.  diumenge B.

Banyar-se................................................... 22è.  diumenge B

Baptisme  .................................................. 2on. Advent. B

Baptisme. Preparació al   (You-Tube. Diapositives).

Barca......................................................... 5è. diumenge C

Bar-Timeu................................................... 30è.  diumenge B.

Bastó.......................................................... 15è.  diumenge B.

Batejar....................................................... Baptisme de Jesús. B

Beguda (→  Menjar ... Beguda)

Beelzebul (→ Satanàs)

Betània / Bet-Ània  ..................................... 3er. Advent. B

Betlem........................................................   Cap d’Any. A.

Blanc  (→  Vestit).

Bons (bons del tot)...................................... 7è. diumenge. A

Camí.......................................................... 13è.  diumenge C.

Cananea..................................................... 20è. diumenge A

Carn........................................................... 20è.  Diumenge B

Casa (Llar).................................................. 14è.  diumenge C.

Casament................................................... 2on. diumenge C

Càtedra (de Moisès).................................... 31è.  diumenge A.

Cec............................................................ 4rt. Quaresma A.

Cel ............................................................ Ascensió. C

Cens.......................................................... NADAL B.

Cep (→  Sarment).

Cèsar ........................................................ 29è. diumenge. A.

Ciència (→  Miracles).

Cinc, cinquanta, cinc mil (→  Nombres).

Cinquanta (→  Nombres).

Circumcisió  (amb Nit, i Pastors )          ....... Cap d’Any. B

Claus (del regne del cel).............................. 21è.  diumenge A

Colom (Au)................................................. Baptisme de Jesús. A.

Compadir-se. ............................................. 15è.  diumenge. C

Compliment ............................................... 4rt. diumenge C

Comunió  (→  Condemnar – Salvar).  (→  Vida eterna)

Condemnar ... Salvar.  ............................... SS. Trinitat.    A

Conèixer..................................................... 3er. Quaresma. B.

Convertir..................................................... SS. Trinitat.    B.

Convertir-se. (Des d'Entrevistes amb Fid'ho)

Cos............................................................ 8è.  diumenge. A.

Costat (de Jesús)........................................ 2on. Pasqua. A

Creu (Prendre la Creu)............................... 23è.  diumenge C.

Creu (clavat a la Creu)................................ Crist Rei. C.

Creure........................................................ 4rt. Advent. C

Crucifixió (→  Espectacle)

Culpables?.................................................. 3er. Quaresma. C.

Curar (→ Compadir-se)

Darrers (→  Primers/Darrers).

David.......................................................... 4rt. Advent     B.

Defensor (Paràclit)...................................... PENTECOSTA. C.

Deixeble que Jesús estimava (El)................. 3er. de Pasqua. C

Deixebles (de Jesús)................................... 8è.  diumenge C.

Desert , amb Baptisme  .............................. 2on. Advent. B

Despoblat (Lloc despoblat) .......................... 16è.  diumenge B.

Destral........................................................ 2on. Advent    A

Déu , amb Paraula...................................... 2on de Nadal.B

Déu “tapaforats”.  Article de l’Agenda Ll. Americana

Diable (→ Satanàs).

Dies (→  Tres dies).

Dimoni (→ Satanàs).

Dinar (→Festa)

Dir.............................................................. 2on. Quaresma. B

Divisió......................................................... 20è.  diumenge C.

Diumenge................................................... 2on. de Pasqua. C

Dona.......................................................... 3er. Quaresma. A

Dormir........................................................ 12 diumenge B.

Dos (→  Nombres).

Dotze (→  Nombres).

Dotze, Els – (→ Onze, Els -)

Dreta (mà dreta)......................................... 3er. de Pasqua. C.

Drets (dempeus)......................................... 1er. Advent. C.

Efatà (Obre’t).............................................. 23è.  diumenge. B

Egipte......................................................... Sda. Família A.

El deixeble que Jesús estimava (→ Deixeble que...)

Elies ( →  Moisès i Elies)

Elisabet (Veure també Maria)....................... Assumpció.    B

Emmanuel (→ Jesús).

Endimoniat (→ Posseït).

Entregar (entregar-se)  (→  Trair)

Epifania (→ Estrella).................................... Reis. B

Escriptures................................................. 3er. de Pasqua. B

Espectacle.................................................. El Ram. B.

Esperança.................................................. 29è.  diumenge C

Esperit (Sant . Maligne.).............................. PENTECOSTA. B

Esposa de.................................................. 32è.  diumenge C.

Estada........................................................ 5è. de Pasqua. A.

Estèril  (amb Natzaret).  ............................. La Puríssima. B

Estrella....................................................... Reis B.

Eterna (→  Vida eterna).

Evangelització. Nova... (2012. Escrits previs a Any de la Fe).

Evangelitzar  (→  Dormir).

Èxode, com a categoria vital (Del Glossari)

Expectació.................................................. Baptisme Jesús. C

Fam........................................................... 1er. Quaresma. A.

Fantasma................................................... 19è.  diumenge A.

Fariseus (→ Justos)

Fe.............................................................. 27è.  diumenge C  

Feliços........................................................ Tots Sants.  

Ferides....................................................... 2on. de Pasqua. B

Festa.......................................................... 22è.  diumenge C.

Fill (de Déu)................................................ 2on. Quaresma. A.

Fill de l’home............................................... 33è.  diumenge. B

Gabriel....................................................... Puríssima.

Galilea........................................................ SS. Trinitat. B

Germà gran................................................ 4rt. Quaresma. C.

Guarir......................................................... 3er. diumenge. A

Herència..................................................... 18è.  Diumenge C.

Hereu ........................................................ 27è.  diumenge A.

Herodes, El somni de. (Des de Teatre).

Hora  (L’hora menys pensada)..................... 32è.  Diumenge A

Hort............................................................ Divendres Sant. C

Inclusió.  (Del Glossari).

Infantesa de Jesús, Relats de la  (del Glossari)

Jahvè  (→ Jo sóc).

Jaire........................................................... 13è.  diumenge. B

Jerusalem................................................... El Ram. C

Jesús (Emmanuel)...................................... 4rt. advent A

Jesús segons els Evangelis  (Conferència. Des del Núbol).

Joan (Baptista. Apòstol. Evangelista) ........... 2on. Diumenge. B

Jou............................................................. 14è. diumenge A.

Josep (Espòs de Maria)............................... NADAL. A.

“Jo sóc”...................................................... 5è. de Pasqua. B

Judes Iscariot............................................. 5è. de Pasqua. C

Judici final (→ Veniu... Lluny de mi).

Jull (zitzània)............................................... 16è. diumenge A.

Justos ....................................................... 30è. diumenge C

Jutge  (→  Assegut).

Leprós / leprosos........................................ 28è. diumenge C.

Litúrgia (→ Any litúrgic)

Llac (→ Mar)

Llagues (→ Ferides)

Llàtzer........................................................ 26è. diumenge C.

Llei............................................................. 6è diumenge. A.

Llosa (→  Pedra sepulcral)

Llum........................................................... 2on. de Nadal. C.

Lluny de mi (→  Veniu... Lluny de mi.)

Mags.......................................................... Reis C.

Manament (Primer)..................................... 30è.  diumenge A.

Mantell....................................................... Dijous Sant. B

Mapes bíblics (del Glossari)

Mar (Llac)  ................................................. 3er. Diumenge. B

Maria.......................................................... PASQUA.       B

Maria Magdalena (→  Maria)

Marta i Maria.............................................. 16è. diumenge C.

Marxar (→  Anar-se’n).

Menjadora.................................................. NADAL. B

Menjar ... Beguda. ..................................... Corpus. A

Messies...................................................... 12è. diumenge. C.

Messies, El (Del Glossari)

Mestre (→ Assegut).

Miracles...................................................... 3er. de Quaresma. B.

Miracles  (Del Glossari).

Miracles de Jesús....................................... 3er. de Quaresma. B.

Miracles en els Evangelis  (Del Glossari)

Mirar amb afecte......................................... 28è. diumenge. B

Mite (→ Miracles).

Moisès........................................................ 27è.  diumenge. B

Moisès i Elies.............................................. 2on. Quaresma. C

Món (El món) en Nou Testament              7è.Pasqua. A,B,C.

Mort........................................................... 5è. Quaresma. A.

Multitud...................................................... 4rt. Diumenge. A

Muntanya................................................... Corpus. B.

Naïm.......................................................... 10è.  Diumenge. C.

Natzaret, (amb Estèril) ............................... La Puríssima. B

Nicodem..................................................... 4rt. Quaresma. B

Nit, (amb Pastors, Circumcisió)  .................. Cap d’Any. B   

Nom........................................................... 26è. diumenge. B

Nombres (2, 4, 5, 12, 40, 50, ... )................. Corpus. C.

Nuesa ........................................................ Divendres Sant.

Obre’t (→  Efatà)

Onze (els Onze).......................................... Ascensió A.

Orfes.......................................................... 6è. de Pasqua. A.

Orient......................................................... Reis. A.

Ovelles ( i Pastor) ...................................... 4rt. Pasqua. B

Pa  (Eucaristia)........................................... 18è. diumenge B.

Palestina (Mapa de la BIC. Del Glossari)

Paràboles .................................................. 15è. diumenge A.

Paràclit (→ Defensor)

Paraula , amb Déu...................................... 2on de Nadal. B

Paraula de Déu, o text humà?

Paraules de Jesús (del Glossari).

Pare........................................................... 24è. diumenge C.

Partir (el pa)................................................ 18è. diumenge. A.

Passió, La  (Des de Teatre. Representació)

Pastor (i Ovelles)........................................ 4rt. Pasqua. B

Pastors , amb Circumcisió, i Nit.  ................. Cap d’Any. B

Pastorets  (Des de Teatre. Representació).

Pau (Us dono la pau)................................... 6è. de Pasqua. C.

Pecadora.................................................... 11è. diumenge. C.

Pecadors (→ Publicans i prostitutes)

Pecar......................................................... 23è.  diumenge A

Pecat original    (Des de Glossari)

Pedra (sepulcral)......................................... PASQUA. A.

Peix (→  Pescadors).

Pensar........................................................ 22è. diumenge A.

Pentecosta................................................. PENTECOSTA A.

Perdonar.................................................... 24è. diumenge A.

Pere........................................................... 24è. diumenge B

Pesca (→  Pescadors).

Pescadors d’homes..................................... 3er. diumenge B.

Petitesa...................................................... Assumpció     C.

Poble.......................................................... 14è.  diumenge. B

Poderós...................................................... 3er. d’advent.           C

Poderosos  (→  Nicodem)

Pollí............................................................ El Ram. B

Por............................................................. 12è. Diumenge. A.

Porta (de les ovelles)................................... 4rt. de Pasqua. A.

Posseït....................................................... 4rt diumenge. B

Pregar........................................................ 17è. diumenge C.

Prendre la creu                                            23è diumenge C

Primers, darrers.......................................... 25è. diumenge A

Primogènit.................................................. NADAL ( nit). C

Profeta....................................................... 3er. Advent. A

Prostitutes (→  Publicans).

Pròxim (Proïsme) ....................................... 15è. diumenge C

Publicans i Prostitutes................................. 26è. diumenge A

Puríssima   (Des de Glossari)...................... La Puríssima B.

Quaranta (→  Nombres).

Quaresma (Introducció)............................. 1er. Quaresma C.

Quinzè (Any quinzè).................................... 2on. Advent    C.

Recompensa............................................... 13è. diumenge. A.

Regne de Déu............................................. 11è. diumenge. B.

Rei............................................................. Crist Rei. B

Religions i religió. (Del Glossari)

Rentar........................................................ Dijous Sant     C.

Rescat........................................................ 29è. diumenge. B.

Ressuscitar................................................. Dissabte Sant. B

Resurrecció (→ Espectacle).

Riba (Passar a l’altra. →  Dormir).

Riqueses.................................................... 25è. diumenge C.

Sacerdots?................................................. Dijous Sant     B.

Sal............................................................. 5è. diumenge. A.
Salvació  (Des d'Entrevistes amb Fid'ho)

Salvar (→  Condemnar ... Salvar).

Salvar-se. .................................................. 21è. diumenge C.

Sarment..................................................... 5è. de Pasqua. B

Satanàs...................................................... 1er. Quaresma. B

Senyera , amb Anys (84 anys)..................... Sda. Família. B

Sepulcre..................................................... PASQUA. C.

Set (número) (→ Nombres).

Simeó  (→ Senyera).

Simó (→  Pere).

Solidari (Lloc solitari → Compadir-se).

Somera (Ase)............................................. El Ram. A.

Sopar (→ Festa)

Sortir.......................................................... 5è Diumenge. B

Sotmès....................................................... Sda. Família C.

Tempestat (→  Dormir).

Temple....................................................... 33è. diumenge C.

Temps , amb Tornada. ............................... 1er. d’Advent. B

Temptació................................................... 1er. Quaresma C

Teòfil.......................................................... 3er. diumenge C.

Tercer dia ( →  Tres dies)

Tocar (tacte)............................................... 6è Diumenge. B

Tomàs (→ Costat)

Tornada , amb Temps. ............................... 1er. Advent. B

Tots (Tots i totes). ...................................... PENTECOSTA. B.

Trair........................................................... 21è. diumenge. B

Tres dies.................................................... 25è. diumenge. B

Tresor........................................................ 19è. diumenge C.

Triduum pasqual ......................................... Setmana Santa. B

Trinitat. (→  Condemnar ... Salvar).

Túnica........................................................ Divendres Sant. B

Ulls............................................................. 3er. de Pasqua. A.

Veniu... Lluny de mi..................................... Crist Rei. A.

Veritat ....................................................... SS. Trinitat. C.

Vestit.......................................................... 28è.  diumenge. A

Vetlleu........................................................ 1er. d’Advent A.

Veure......................................................... 5è. Quaresma. B

Vi (→ Sarment).

Vida eterna................................................. 4rt. Pasqua. C.

Vida eterna (del Glossari).

Vinya (→  Sarment).

Xarxa (de pescar)....................................... 17è. diumenge. A

Zaqueu....................................................... 31è. diumenge. C.

Zitzània (→ Jull).