Dijous Sant B. Mantell

EVANGELI. (Joan 13, 1-15).

Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua.

Jesús sabia que havia arribat la seva hora,

la de passar d’aquest món al Pare.

Ell que sempre havia estimat els seus en el món,

ara els demostrà fins a quin punt els estimava.

Durant el sopar,

quan el diable ja havia posat en el cor de Judes,

fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo,

Jesús,

conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses,

conscient que venia de Déu i a Déu tornava,

s’aixecà de taula,

es tragué el mantell i se cenyí una tovallola;

després tirà aigua en un gibrell

i es posà a rentar els peus als deixebles

i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura.

Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu:

«Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus a mi?»

Jesús li respon:

«Ara no entens això que faig; ho entendràs després.»

Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus.»

Jesús li contestà:

«Si no et rento, tu no ets dels meus.»

Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor,

no em renteu només els peus:

renteu-me també les mans i el cap.»

Jesús li respon:

«Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus;

ja està net tot ell.

I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots.»

Jesús sabia qui l’havia de trair;

per això deia que no tots estaven nets.

Després de rentar-los els peus,

quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula,

els digué:

«¿Enteneu això que us acabo de fer?

Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”,

i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc.

Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor,

us he rentat els peus,

també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres.

Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu

tal com jo us ho he fet.»

30. “Mantell”. (...es tragué el mantell i se cenyí una tovallola...).

El mantell és una peça de roba carregada de significat social segons l’ocasió. En una societat de classes, el mantell és propi de les classes superiors. Però també, a vegades, pot significar la simple capa d’un pobre que no té res més per protegir-se del fred i del mal temps. En societats igualitàries, el mantell és usat només amb caràcter ritual o de protocol.

En temps de Jesús, el mantell era un signe de dignitat i de superioritat social. Segurament Jesús, que pertanyia a la classe humil, no va portar mai mantell. Però els Evangelis parlen de Jesús tal com era “vist” pels deixebles. Els deixebles veiem en Jesús l’home plenament realitzat. Per a ells, Jesús personifica tota la dignitat i grandesa que Déu té preparada per als Humans, creats a imatge i semblant seva (Gènesi 1:27). És per això que, vist des de la fe, Jesús vesteix el més autèntic dels mantells. Jesús està revestit d’humanitat de tal manera que “de la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia” (Joan 1:16).

El Jesús dels Evangelis és un home tan ple de vida i dignitat, que contagia salut i salvació a tothom que aconsegueix tocar-lo, ni que sigui només la borla del seu mantell (Mateu 9:21; 14:36;...). El mantell abriga un Jesús que vessa humanitat.

L’Evangeli de Joan exposa tres moments en què el mantell de Jesús adquireix una gran significació:

1er. Durant el Sopar de comiat. “Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola... (Joan 13:3). Tovallola (que significa servei amorós) i mantell s’intercanvien. Dignitat i Servei són les dues cares d’una mateixa actitud. Plenament conscient de la seva dignitat (ve de Déu i a Déu torna), Jesús es posa a servir.

2on. Durant la burla de la seva reialesa. “Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra” (Joan 19:2). (El mantell de porpra era propi de reis i generals victoriosos). És un mantell reial. Pilat el presenta al Poble. La presentació és doble, sempre amb el mantell reial posat: “Aquí teniu l’home” (Joan 19:5). Més tard: “Aquí teniu el vostre rei” (Joan 19:14). Jesús és rei no pas sobre els altres sinó amb tots els qui accepten ser humans. Com a rei, porta mantell reial.  

3er. Després de la crucifixió. “Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat” (Joan 19:23). Del mantell reial de Jesús en feren quatre parts. Aquesta acció té un doble significat: per una part, la crucifixió de Jesús “rei dels Jueus” (com diu el rètol posat a la Creu) significa la superació del “regne dels Jueus” (En sentit bíblic). Ells mateixos ho han decidit davant Pilat: “No tenim cap altre rei fora del Cèsar” (Joan 19:15).
El mantell del seu “rei” ha estat repartit. Ja no hi ha ni rei ni regne “dels Jueus”. Per altra part, aquest mantell no és abandonat sinó repartit, com una herència, als soldats romans. El mantell ha estat dividit en quatre parts: al·lusió als quatre punts cardinals que engloben tota la Humanitat. Aquests “quatre soldats” que s’apropien d’una part del mantell representen la resta de la Humanitat. El regne dels Jueus dóna lloc al Regne universal, al qual estan també invitats els Jueus. El gest dels soldats recollint el mantell de Jesús evoca l’acció d’Eliseu recollint el mantell del profeta Elies. Amb el mantell, Eliseu va rebre tot l’Esperit profètic d’Elies, i va esdevenir el seu hereu (2 Reis 2:13).

Cal notar que, en el primer i tercer cas, la paraula grega “himàtia” traduïda per “mantell” té forma plural. Això suggereix que la reialesa de Jesús oferta a tots els Humans no s’ha d’entendre com una reialesa dividida sinó compartida. A causa d’aquest plural, hi ha versions que tradueixen aquesta paraula per “vestits”. De fet, en els Evangelis Sinòptics, aquesta acció “acompleix” la profecia del Salm 22:19 “Es repartiren els meus vestits i es feren a la sort la meva túnica”. Però la distinció introduïda en l’Evangeli de Joan contraposant la partició de “himàtia” i la no partició de la túnica, demana una traducció com la del missal. Així queda més clar el simbolisme de cada acció. (>Túnica).

[En els Evangelis sinòptics, aquest simbolisme del mantell repartit és substituït per la gran cortina que tancava el Santuari, on només podia entrar el summe sacerdot jueu. La cortina s’esquinça de dalt a baix, deixant oberta per a tothom l’entrada del Santuari (Mateu 27:51. Marc 15:38. Lluc 23:45)].

En l'Evangeli de Marc, el relat del Cec de Jericó diu que Bar-Timeu, en sentir que Jesús el cridava, llancà la capa (mantell) que portava. És un gest que vol significar el canvi de personalitat social (conversió), que permetrà al cec poder veure tota la novetat salvadora del Crucificat.