EVANGELI. (Mateu 16,21-27).
En aquell temps...
Jesús començà a deixar entendre als deixebles
que havia d’anar a Jerusalem,
que havia de patir molt de part dels notables,
els grans sacerdots i els mestres de la Llei,
i que havia de ser mort
i de ressuscitar el tercer dia.
Pere, pensant fer-li un favor,
es posà a renyar-lo:
“De cap manera, Senyor:
a vós això no us pot passar!”
Però Jesús es girà i li digué:
“Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure,
perquè no penses com Déu, sinó com els homes.
Llavors Jesús digué als deixebles:
“Si algú vol venir amb mi,
que es negui ell mateix,
que prengui la seva creu i m’acompanyi
Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà,
però el qui la perdi per mi, la retrobarà.
¿Què en trauria l’home
de guanyar tot el món si perdia la vida?
¿Què podria pagar l’home
per rescatar la seva vida?
Perquè el Fill de l’home ha de venir
en la glòria del seu Pare,
voltat dels seus àngels,
i ell pagarà cadascú segons les seves obres”.
"Prendre la Creu".
1. “... que prengui la seva creu...”
La Creu té dos significats diferents però complementaris.
En primer lloc representa allò més propi i característic dels deixebles de Jesús: la seva decisió de viure la vida en forma de vida-que-es-dóna.
En aquest sentit la Creu és vista com un arbre, i representa la recuperació del mític arbre de la vida, el fruit del qual permet gaudir d’una vida vida, aquella que no sucumbeix a la mort.
Rellegiu, si us sembla, el meravellós mite del Paradís terrenal (Gènesi 2,8-25). Al centre del jardí hi havia dos arbres: l’Arbre de la vida i l’Arbre del coneixement (de la determinació) del Bé i del Mal. L’Home queda advertit que, si menja del fruit de l’Arbre de la determinació del Bé i del Mal, morirà sense remei. La mort no serà un càstig per desobediència sinó l’efecte directe d’un fruit mortalment verinós per als Humans.
Però els Humans no hem resistit la temptació de “menjar del fruit” d’aquest arbre perquè “ens fa com déus”, i així hem fet aparèixer el Reialme de la Mort, i hem perdut l’Arbre de la Vida.
2. La decisió de “determinar el Bé i el Mal” converteix la Humanitat en una gran sala de judicis on tots s’enfronten a tots com a acusadors i acusats, jutges i jutjats, condemnadors i condemnats.
L’Arbre de la determinació del Bé i del Mal no és cap invent literari sinó el reflex, en forma de mite, de l’experiència més tràgica que generem i sofrim els Humans. En nom del Bé i del Mal que cadascú determina segons el “poder” de què disposa, s’han fet guerres (fins i tot "santes"), genocidis, sacrificis humans, matances, tortures, violacions, esclavituds, neteges ètniques, empresonaments,...
3. Només renunciant al fruit verinós de l’Arbre del bé i del mal és possible recuperar l’Arbre de la vida. Aquest és el significat de la vida de Jesús, el Nou Adam, primogènit d’una nova Humanitat. La creu és el nou Arbre de la vida. Jesús n’és el fruit que en penja oferint-se com aliment.
“Prendre la pròpia Creu” vol dir alimentar-se del fruit de l’Arbre de la vida i, a la vegada, fer-se’n fruit per als altres.
4. Però la Creu té un segon significat. El nou Arbre de la vida coexisteix amb l’Arbre de la mort que genera el Reialme de la Mort. Aquest continua jutjant, condemnant i matant. La Creu, en Jesús, va ser també el compliment d’una sentència: “Nosaltres tenim una Llei i, segons aquesta Llei, home aquest ha de morir” (Joan 19,7).
5. “Prendre la Creu” significa ser condemnat i, a pesar d’això, continuar mantenint-se fidel a la Humanitat. “Si ets Fill de Déu baixa de la creu, ... i creurem en tu”, li diuen els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables (Mateu 27,40-42). Si Jesús hagués baixat de la Creu hauria corroborat el Reialme de la Mort i la seva manera de fer. Si hagués baixat de la Creu ¿en quin “Messies” haurien cregut els qui l’increpaven? Baixant de la Creu per salvar-se, Jesús s’hauria fet, ell també, súbdit del Reialme de la Mort.
“Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà.” Per això Jesús es va mantenir fidel a donar la vida. I aquí apareix la gran novetat: aquesta vida donada és acollida per Déu, que és Vida-que-es-dóna. En Déu la vida donada és “resurrecció”. Gràcies a Jesús l’Arbre de la vida torna a estar al nostre abast.
6. “Prendre la Creu” no és conformar-se estoicament al sofriment. El sofriment sempre forma part de “l’encara no...” d’una vida que s’està fent. “Prendre la Creu” és obrir-se a un horitzó que il·lumina la vida i transforma el dolor en solidaritat amb tots els qui pateixen, i converteix la mort en plenitud de donació i pas (“pasqua”) a la Resurrecció.
