Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
En aquell
temps,
quan la
gent s'adonà que Jesús no era allà,
ni tampoc
els seus deixebles,
s'embarcaren
i anaren a Cafar-Nahüm a buscar Jesús.
Quan el
trobaren a l'altra banda del llac, li preguntaren:
«Rabí,
¿quan heu vingut?»
Jesús els
respongué:
«Us ho
dic amb tota veritat:
Vosaltres
no em busqueu
pel que
signifiquen els prodigis que heu vist,
sinó
perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets.
No us
afanyeu tant per aquest aliment que es consumeix,
sinó pel
que dura sempre i dóna la vida eterna,
per
l'aliment que el Fill de l'home us proporciona.
Penseu
que és Déu, el Pare, qui l'acredita.
Ells li
pregunten:
«¿Què hem
de fer per complir el que Déu vol?»
Jesús els
respon:
«El que
Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.»
Li
contestaren:
«¿Quin
senyal prodigiós ens doneu
perquè
nosaltres us creguem? ¿Què podeu fer?
Els
nostres pares, estant en el desert,
menjaren
el mannà, tal com diu l'Escriptura:
"Els
donà l'aliment del seu blat celestial".»
Jesús els
respongué:
«Us ho
dic amb tota veritat:
El pa que
us va donar Moisès
no era de
debò el pa del cel,
però el
meu Pare sí que us dóna l'autèntic pa del cel.
El pa de
Déu és el que baixa del cel
per donar
la vida al món.»
Li diuen:
«Senyor, doneu-nos sempre pa d'aquest.»
Els diu
Jesús: «Jo sóc el pa que dóna la vida:
els qui
vénen a mi no passaran fam,
els qui
creuen en mi no tindran mai set.»
50. “Pa”. (Jo sóc el pa que dóna la vida).
Sembla clar que, en tota la Mediterrània,
el pa és important. Pel fet de ser un aliment
bàsic, concentra gran quantitat de simbolismes. Això es pot constatar també en
la literatura bíblica.
Aquests simbolismes en relació
al pa tenen també el seu ressò en el Nou Testament. No obstant, en el Nou
Testament aquests simbolismes apunten quasi sempre a l’Eucaristia. Donat que
l’Eucaristia, com reconeix el concili Vaticà II, és la font i el cimal de la
vida cristiana, serà sobretot en aquest camp on es desenvoluparà el simbolisme
del pa; però també s’hi desenvoluparan les seves deformacions.
Cal reconèixer que, després que
el missatge dels Evangelis prengués forma de Doctrina, el
simbolisme del pa (acompanyat del simbolisme del vi) va empobrir-se de tal
manera que sovint ja no expressa allò que els Evangelis volen expressar. Diríem
que la doctrina “s’ha menjat” el missatge.
Segurament, aquest fet
lamentable va ser conseqüència de dues desviacions prèvies:
- Una desviació venia del camp
del Judaisme, i va consistir en entendre la mort de Jesús en un sentit
“sacrificial”. La idea de “sacrifici” comportava la introducció de la figura
d'un “sacerdot”. Una figura aliena al missatge dels Evangelis.
És cert que els Evangelis
apliquen a Jesús la figura de l’Anyell pasqual, però no en un sentit sacrificial
(expiatori) sinó en un sentit molt més profund: Jesús no és la víctima que un "sacerdot" ofereix per
aplacar la suposada "indignació" d'un Déu ofès pels nostres pecats, sinó que és el do de Déu en el qual s'ofereix als Humans el model perfecte d’humanitat.
En els Evangelis, Jesús és l’home-mostra per a tothom qui vulgui seguir el seu mateix camí (humanitzar-se humanitzant).
En els Evangelis, Jesús és l’home-mostra per a tothom qui vulgui seguir el seu mateix camí (humanitzar-se humanitzant).
- L’altra desviació venia del
camp de la Filosofia en què es va inculturar el missatge evangèlic:
el Neoplatonisme.
Aquesta Filosofia permet que el missatge pugui presentar-se com una doctrina, (més o menys) coherent i racional. Això constituïa un avantatge per ajudar a fer acceptable el missatge, però amb els inconvenients propis d’aquesta Filosofia.
Aquesta Filosofia permet que el missatge pugui presentar-se com una doctrina, (més o menys) coherent i racional. Això constituïa un avantatge per ajudar a fer acceptable el missatge, però amb els inconvenients propis d’aquesta Filosofia.
El principal inconvenient del Neoplatonisme és que conté un important substrat de dualisme.
Segons el Neoplatonisme, existeixen el Bé i el Mal.
En l’home, el Bé diria relació amb la seva part més “espiritual”: coneixement (gnos), intel·ligència, ànima,...
El Mal tindria relació amb la seva part més “material”: cos, sexualitat, sentits,...
Esperit i matèria; cos i ànima, enfrontats.
Però "dividir" l’Home en dues parts, cos i ànima, no ajuda a entendre la realitat humana tal com ens ve oferta en la Bíblia.
Segons el Neoplatonisme, existeixen el Bé i el Mal.
En l’home, el Bé diria relació amb la seva part més “espiritual”: coneixement (gnos), intel·ligència, ànima,...
El Mal tindria relació amb la seva part més “material”: cos, sexualitat, sentits,...
Esperit i matèria; cos i ànima, enfrontats.
Però "dividir" l’Home en dues parts, cos i ànima, no ajuda a entendre la realitat humana tal com ens ve oferta en la Bíblia.
Aquestes dues desviacions
influiran també en la manera d’entendre l’Eucaristia. Faran que,
d’alguna manera, s’inverteixi l’esquema mental de l'acció de Jesús: per comptes d’entendre-la com fer-se pa, es pensarà que és el pa allò que es
transforma en el cos de
Jesús per obra d'un poder sagrat concedit als "sacerdots".
Amb aquesta mentalitat, es va
anar construint una doctrina sobre l’Eucaristia que
convertia en “misteri” allò que, segons els Evangelis, és el símbol més normal
i casolà d’una vida autènticament humana: fer-se aliment els uns dels altres.
Notem que “viure fent-se aliment els uns dels altres” és l’experiència més quotidiana de qualsevol vertadera família.
Notem que “viure fent-se aliment els uns dels altres” és l’experiència més quotidiana de qualsevol vertadera família.
Així, doncs, el pa, en els Evangelis, és sobretot el símbol real d’una
vida que es dóna i és rebuda. És la base de la comunió, que
porta a fer comunitats vives i concretes, en el marc de l’única
Comunitat Universal.
