Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Mateu 5,13-16).
En aquell
temps,
Jesús
digué als seus deixebles:
«Vosaltres
sou la sal de la terra.
Si la sal
ha perdut el gust,
amb què
la tornarien salada?
No serà
bona per a res.
La
llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres
sou la llum del món.
Un poble
dalt d’una muntanya no es pot amagar.
Tampoc,
quan algú encén un llum,
no el
posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,
i fa llum
a tots els qui són a casa.
Igualment
ha de resplendir la vostra llum
davant la
gent.
Llavors,
en veure el bé que heu obrat,
glorificaran
el vostre Pare del cel.»
138. Sal. (Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb
què la tornarien salada?).
La sal és una cosa tan casolana i freqüent que es presta a
un llenguatge simbòlic fàcil d’entendre. “Vosaltres sou la sal de la terra”
tothom entén què vol dir. Tothom sap com és un menjar sense sal, i que per
a conservar segons quins aliments primer cal “salar-los”.
També tothom sap que, en això de la sal, cal el punt just. Una menja sense sal o amb poca és insípida; però amb massa sal és incomestible. Igualment, la sal conserva allò que es pot salar bé i al seu punt; però salar segons què ho malmena.
També tothom sap que, en això de la sal, cal el punt just. Una menja sense sal o amb poca és insípida; però amb massa sal és incomestible. Igualment, la sal conserva allò que es pot salar bé i al seu punt; però salar segons què ho malmena.
Al Pròxim Orient tothom coneix la Mar de la Sal, anomenada també Mar Morta,
precisament perquè l’excés de sal hi fa impossible la vida.
“Vosaltres sou la sal de la terra”, diu Jesús. Aquestes
paraules van dirigides “a les multituds”, és a dir, a tothom (Mateu 5:1).
Però, què passa si la sal no sala? És a dir: què passa si no som sal?
Les paraules de Jesús, que d’entrada semblen boniques, es tornen un advertiment extremadament sever. Perquè, si la sal no sala, no serveix per a res, i cal llençar-la perquè ho faria malbé tot.
Però, què passa si la sal no sala? És a dir: què passa si no som sal?
Les paraules de Jesús, que d’entrada semblen boniques, es tornen un advertiment extremadament sever. Perquè, si la sal no sala, no serveix per a res, i cal llençar-la perquè ho faria malbé tot.
No vivim sinó que convivim. Conviure
és una sort, però també és un repte. La convivència només és gustosa i
constructiva si ens fem sal els uns per als altres.
Cadascú té les seves qualitats que pot posar al
servei d’una bona convivència. Però tenim també els nostres defectes
que, si els portem a la convivència, la poden fer malbé. Seríem sal que no
sala.
Hi ha defectes molt perillosos per a la convivència. Potser
el més perillós és la prepotència. La vida de cada dia ensenya que hi ha
persones que es consideren a si mateixes norma i criteri de convivència,
i apliquen als altres uns suggeriments de Jesús que ell dona perquè cadascú
se’ls apliqui només a si mateix.
Les indicacions de Jesús no serveixen per a jutjar els altres (Mateu 7:1). Són perquè cadascú s’examini a si mateix i vegi si és “sal” que fa gustosa la convivència, o si és “àcid” que neutralitza la sal que hi poden posar els altres
Les indicacions de Jesús no serveixen per a jutjar els altres (Mateu 7:1). Són perquè cadascú s’examini a si mateix i vegi si és “sal” que fa gustosa la convivència, o si és “àcid” que neutralitza la sal que hi poden posar els altres
Cal reconèixer que aquest defecte de la prepotència
ha estat freqüent en l’Església, sobretot quan les jerarquies han anat de
bracet amb el Poder. La pretensió de dirigir la vida dels altres!!!
Però avui, en la nostra Societat nord-occidental, ara que la Religió comença a ser entesa d’una manera menys dogmàtica, la prepotència reapareix sobretot en el camp de la Política. És conseqüència d’entendre la Política com a Poder i no com a Servei. I la grandíssima capacitat de Poder que s’arroga avui la Política l’està convertint en la principal causa de destrucció de la convivència, com tristament posen en evidència les notícies de cada dia.
Massa polítics s’han tornat dogmàtics, i pretenen decidir sobre la “sal” dels altres. És cert que la sal que no sala no serveix per a res, però ningú no pot dictaminar sobre la “sal” dels altres; sobre si serveix o no serveix.
“Vosaltres sou la sal de la
terra”. Jesús diu aquestes paraules a les multituds, formades sobretot
per aquelles persones que la societat benestant considerava inútils o
que no servien per a res (Mateu 4:24). Doncs bé: són precisament aquestes les persones a qui es diu: “Vosaltres
sou la sal de terra”. I també: “Vosaltres sou la llum del món".Però avui, en la nostra Societat nord-occidental, ara que la Religió comença a ser entesa d’una manera menys dogmàtica, la prepotència reapareix sobretot en el camp de la Política. És conseqüència d’entendre la Política com a Poder i no com a Servei. I la grandíssima capacitat de Poder que s’arroga avui la Política l’està convertint en la principal causa de destrucció de la convivència, com tristament posen en evidència les notícies de cada dia.
Massa polítics s’han tornat dogmàtics, i pretenen decidir sobre la “sal” dels altres. És cert que la sal que no sala no serveix per a res, però ningú no pot dictaminar sobre la “sal” dels altres; sobre si serveix o no serveix.
