Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Mateu 3,13-17).
En aquell
temps,
Jesús,
que venia de Galilea,
es
presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés.
Joan no
el volia admetre al baptisme. Li deia:
«Sóc jo
el qui necessito que tu em bategis.
Com és
que tu véns a mi?»
Jesús li
respongué:
«Accedeix
per ara a batejar-me.
Convé que
complim d’aquesta manera
tot el
que és bo de fer.»
Llavors hi accedí.
Llavors hi accedí.
Un cop
batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant.
Llavors
el cel s’obrí
i veié
que l’Esperit de Déu baixava com un colom
i venia
cap a ell,
i una veu
deia des del cel:
«Aquest
és el meu Fill, el meu estimat,
en qui
m’he complagut.»
134. Colom. (... i veié que l’Esperit de Déu baixava
com un colom i venia cap a ell).
Sens dubte, de tots els ocells que volen pel cel, aquell
que està més connectat amb la vida dels homes és el colom. En moltes
cases, abans i també avui, hi havia colomars.
Si a això adjuntem la bellesa d’aquestes aus, el seu parrupar, la seva manera de festejar la parella, la seva manera de volar,... no ens estranyarà gens ni mica que tinguin un simbolisme important que en la Literatura, sobretot la religiosa. Llegiu, per exemple, el Càntic dels càntics 1:5; 2:14...
Si a això adjuntem la bellesa d’aquestes aus, el seu parrupar, la seva manera de festejar la parella, la seva manera de volar,... no ens estranyarà gens ni mica que tinguin un simbolisme important que en la Literatura, sobretot la religiosa. Llegiu, per exemple, el Càntic dels càntics 1:5; 2:14...
Els Evangelis corroboren aquest simbolisme quan parlen de
la vinguda, sobre Jesús, de l’Esperit Sant en forma de colom.
Com a ocell, el colom pertany al cel, però estableix el seu domicili entre els terrícoles.
Com a ocell, el colom pertany al cel, però estableix el seu domicili entre els terrícoles.
L’evangeli que hem llegit és ben suggerent ajuntant dues
expressions fortes:
- El cel s’obrí, i
- l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell.
- El cel s’obrí, i
- l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell.
En el nostre imaginari habitual, el cel és
el lloc propi de Déu, i el terra és el lloc propi dels humans. Cel
i terra són com dos mons que els humans tendim a separar però que Déu
torna a unir.
I això és el que es visualitza en el baptisme de Jesús. Presentant-se al baptisme d’agua, Jesús manifesta la seva solidaritat amb els pecadors; i aquesta solidaritat provoca que el cel s’obri i que el mateix Déu declari anul·lada la distància entre terra i cel.
La solidaritat de l’home-Jesús posa de manifest que la “distància” entre terra i cel era només una distorsió visual produïda per la insolidaritat entre nosaltres. El baptisme d’aigua (solidaritat amb els pecadors) visualitza l’autèntic baptisme de Jesús que, ja des del naixement (concebut per obra de l’Esperit Sant), fa visible la seva solidaritat perfecta amb TOTS els Humans.
Com el colom, l’Esperit habita en la Humanitat (Tu ets el meu Fill) encara que no sigui visible quan manca la solidaritat.
I això és el que es visualitza en el baptisme de Jesús. Presentant-se al baptisme d’agua, Jesús manifesta la seva solidaritat amb els pecadors; i aquesta solidaritat provoca que el cel s’obri i que el mateix Déu declari anul·lada la distància entre terra i cel.
La solidaritat de l’home-Jesús posa de manifest que la “distància” entre terra i cel era només una distorsió visual produïda per la insolidaritat entre nosaltres. El baptisme d’aigua (solidaritat amb els pecadors) visualitza l’autèntic baptisme de Jesús que, ja des del naixement (concebut per obra de l’Esperit Sant), fa visible la seva solidaritat perfecta amb TOTS els Humans.
Com el colom, l’Esperit habita en la Humanitat (Tu ets el meu Fill) encara que no sigui visible quan manca la solidaritat.
Joan Baptista no vol batejar Jesús perquè encara “separa” Cel i Terra. Jesús el corregeix. Aquesta “correcció” serà la
tasca més important de Jesús fins a la seva solidaritat plenament
visualitzada: la seva mort. Amb la seva mort (vida del tot donada)
desapareix l’última resta de separació entre Cel i Terra: la cortina del
temple que separava l’espai de Déu de l’espai dels homes s’esquinça
de dalt a baix (Mateu 27:51).
L’esquinçament de la cortina del temple canvia el significat dels temples: ja no han de ser vistos com un espai SAGRAT, reservat a Déu sinó com un lloc de trobada on viure la solidaritat de tots amb tots. L’Esperit de Déu (la seva força creadora-humanitzadora) “conviu” amb els Humans que li donen acollida. I esdevenen fills. Fills en el Fill i germans en el Germà.
Sovint, en moltes places de
les nostres ciutats, es pot experimentar la bona convivència d’humans
i coloms. Dissortadament, la convivència entre humans sembla a vegades
més difícil. Però és l’únic vertader baptisme que dóna sentit
(salva) les nostres vides. Vides en la Vida.L’esquinçament de la cortina del temple canvia el significat dels temples: ja no han de ser vistos com un espai SAGRAT, reservat a Déu sinó com un lloc de trobada on viure la solidaritat de tots amb tots. L’Esperit de Déu (la seva força creadora-humanitzadora) “conviu” amb els Humans que li donen acollida. I esdevenen fills. Fills en el Fill i germans en el Germà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada