1er. Diumenge d'advent. Any B.
Paraules i Parauletes.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Marc 13,33-37).
En aquell
temps, deia Jesús als seus deixebles:
«Estigueu
atents, vetlleu.
No sabeu
quan vindrà el temps decisiu.
L’home
que se’n va a terres llunyanes,
sortint
de casa deixa els seus criats responsables
de les
tasques que confia a cadascun,
i al
porter li recomana que vetlli.
Igual heu
de vetllar vosaltres,
perquè no
sabeu quan tornarà l’amo de casa;
no sabeu
si vindrà al vespre,
a
mitjanit, al cant del gall, a la matinada.
El
tindreu aquí a l’hora menys pensada:
mireu que
no us trobi dormint.
I això
que us dic a vosaltres, ho dic a tothom:
Vetlleu.»
“Temps”. “Tornada”.
1. Temps. ("No sabeu quan vindrà el temps decisiu")
No estem en el temps com
dintre d’una capseta amb cronòmetre incorporat. Creem el temps tot existint.
La realitat flueix. Com el doll d’una font, la nostra vida flueix. Aquest fluir pressuposa un punt de sortida i un horitzó que es va obrint. El calendari és “l’eina” que ens hem creat per mesurar els canvis en la Realitat fluent.
La realitat flueix. Com el doll d’una font, la nostra vida flueix. Aquest fluir pressuposa un punt de sortida i un horitzó que es va obrint. El calendari és “l’eina” que ens hem creat per mesurar els canvis en la Realitat fluent.
¿En aquest fluir, hi ha un inici on tot ha començat i un terme on tot arriba?
La resposta a aquesta pregunta té
un gran interès perquè indica si la nostra existència té alguna classe de
sentit o és absurda del tot.
Més enllà de les possibles respostes
que puguin donar la Filosofia o les Ciències, la Bíblia ens ofereix una
resposta molt suggeridora. És una resposta que neix de l’experiència viscuda.
Vivim convivint. En la convivència humana veiem, per activa i per passiva, que moltíssims comportaments humans són fruit de la generositat.
Sí: de moltíssimes accions i coses de la nostra vida no hi trobem cap altra causa ni cap altra explicació que la generositat d'algú.
En la mesura que som generosos, ens adonem que la generositat, la donada i la rebuda, és un dels grans motors de la vida humana. La mateixa existència dels humans (la gran majoria?) es deu a una decisió generosa dels seus progenitors.
Vivim convivint. En la convivència humana veiem, per activa i per passiva, que moltíssims comportaments humans són fruit de la generositat.
Sí: de moltíssimes accions i coses de la nostra vida no hi trobem cap altra causa ni cap altra explicació que la generositat d'algú.
En la mesura que som generosos, ens adonem que la generositat, la donada i la rebuda, és un dels grans motors de la vida humana. La mateixa existència dels humans (la gran majoria?) es deu a una decisió generosa dels seus progenitors.
Això suggereix una pregunta
transcendental: ¿No serà que tot allò que existeix, existeix gràcies a una generositat inicial?
Aquesta pregunta no és cap conclusió científica ni filosòfica. És una conclusió vital. En la mesura que un sigui generós no podrà evitar-la; fins a esdevenir, per a ell, una convicció. Això sí: en a mesura que ell mateix experimenti la generositat.
Aquesta pregunta no és cap conclusió científica ni filosòfica. És una conclusió vital. En la mesura que un sigui generós no podrà evitar-la; fins a esdevenir, per a ell, una convicció. Això sí: en a mesura que ell mateix experimenti la generositat.
Si tot té inici en la Generositat, ha de tenir també un horitzó de Plenitud.
En el missatge bíblic, el temps és el flux d’allò que neix de la Generositat i flueix vers la Plenitud.
En el missatge bíblic, el temps és el flux d’allò que neix de la Generositat i flueix vers la Plenitud.
Hi ha dues escales de temps especialment significatives per als Humans: el temps
de la Humanitat i el temps de cada persona singular.
Per a cada un de nosaltres, el nostre temps neix de la generositat de la Humanitat i ens porta a la plenitud en la Humanitat. De la Humanitat a la Humanitat.
Però no és un temps tancat, perquè sortim de la Humanitat com a producte biològic i rebem de possibilitat de retornar-hi com a persones lliures i generoses.
Per a cada un de nosaltres, el nostre temps neix de la generositat de la Humanitat i ens porta a la plenitud en la Humanitat. De la Humanitat a la Humanitat.
Però no és un temps tancat, perquè sortim de la Humanitat com a producte biològic i rebem de possibilitat de retornar-hi com a persones lliures i generoses.
En el missatge bíblic, el temps implica la idea de tornada.
2. Tornada. (...no
sabeu quan tornarà l’amo de casa.)
El flux
de l’aigua neix de la generositat del mar, i va fluint fins que hi
torna. Però el flux de l’aigua no és un bon exemple per entendre la
vida humana, perquè l’aigua que surt del mar, quan hi torna, continua
essent simplement aigua.En canvi, la vida de cada ésser humà "surt" de la Humanitat com a "producte", però hi torna, si decideix tornar-hi, com a "do", com a "resposta" lliure i generosa.
Per entendre aquest flux de la vida humana fixem-nos en el desenvolupament d’un infant. Comença en profundíssima comunió amb la mare, però ell no n’és conscient. Ha rebut la pròpia vida com un do de la mare, però ell no n’és conscient. I va separant-se de la mare, construint i afirmant el seu propi Jo, fins a superar tota dependència biològica i efectiva. Iniciat com un “membre” de la mare, se n’ha separat del tot. Ell és un altre.
Però quan l’infant ja és biològicament independent i capaç de viure sense lligams vitals amb la mare, i ha esdevingut adult i lliure, si ho vol i ho decideix, pot prendre consciència del que ha estat i és aquella dona (la seva mare) per a ell. I pot generar envers ella un vincle d’amor, d’agraïment incondicional, de comunió plena lliurement decidida. S’adonarà que la seva mare ha estat sempre allà amb ell, però ara la "redescobreix" des de la seva pròpia decisió de reconèixer-la i estimar-la.
D’una manera molt més profunda i viscuda, la mare ha tornat a ell i ell ha tornat a la mare.
En el flux vital de cada un de nosaltres, naixem de la Humanitat com a criatures; i, creixent i madurant, hi retornem, si ho decidim, com a persones lliures i creadores de més Humanitat.