3 Pasqua. C.

EVANGELI. (Joan 21,1-19).

NOTA.

En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades.

L’aparició fou així.

Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó,

Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.

Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.»

Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.»

Sortiren tots i pujaren a la barca,

però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava,

Jesús s’aturà vora l’aigua,

però els deixebles no el reconegueren.

Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?»

Li contestaren: «No.»

Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.»

Ho feren així i ja no la podien treure

de tant de peix com hi havia.

Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:

«És el Senyor.»

Així que Simó Pere sentí aquestes paraules,

es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua.

Els altres deixebles,

que eren només a uns noranta metres de terra,

vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc,

amb peix i pa coent-se sobre les brases.

Jesús els diu:

«Porteu peixos dels que acabeu de pescar.»

Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa:

hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos.

Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà.

Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.»

Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era;

ja ho sabien, que era el Senyor.

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix.

Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles

després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere:

«Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.»

Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.»

Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Pere s’entristí que Jesús li preguntés

per tercera vegada si l’estimava, i li contestà:

«Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.»

Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles.

T’ho dic amb tota veritat:

Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies,

però a les teves velleses, obriràs les mans

i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.»

Jesús li deia això per indicar com seria la mort

amb què Pere havia de donar glòria a Déu.

Després d’aquestes paraules, Jesús afegí:

«Vine amb mi.»

196. “El Deixeble que Jesús estimava”. (2019) (Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.»). 

En l’Evangeli de Joan, i només en aquest Evangeli, apareix un deixeble molt especial: “El deixeble que Jesús estimava” (Joan 13,23). En companyia de Pere se l’assenyala com “l’altre deixeble” (Joan 18,16). En companyia de la Mare de Jesús ell és simplement “el deixeble” (19,27). No es diu que sigui un dels Dotze, però en el Sopar de comiat, està al costat de Jesús, i reclina el seu cap sobre el seu pit per preguntar-li qui és el traïdor. Aquesta acció servirà, al final de l'Evangeli de Joan, per identificar-lo (Joan 21,20).

Apareix per primer cop quan Pere li demana que pregunti a Jesús qui és el traïdor (Joan 13,23). Ell serà l’únic a qui Jesús confia la identitat del traïdor (Joan 13,28). També serà l’únic que acompanyarà Jesús al Calvari amb la seva Mare (i ￫Maria Magdalena, en el supòsit que se'l consideri un "deixeble" diferent) (Joan 19,26). Igualment serà el primer a “creure” en el Ressuscitat (Joan 20,8).

Es presenta a si mateix com l’autor de l’Escrit que nosaltres coneixem com a “Evangeli de Joan” (Joan 19,35 i Joan 21,24), i ens diu que la finalitat d’aquest Escrit és “perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom”.

 

Qui és, aquest deixeble?
Donat que l’Escrit d’aquest deixeble és conegut com a “Evangeli de Joan”, es pensava que “el deixeble estimat” era el propi ￫Joan apòstol. Que en tot el Quart Evangeli no surti mai explícitament el seu nom, podria ser per simple modèstia.

Però avui els Estudiosos consideren molt difícil que l’apòstol Joan pugui ser realment l’autor del Quart Evangeli, i, per tant, el deixeble estimat.
Queda, doncs, la pregunta: ¿Qui és? O millor: ¿Què se’ns vol dir, en el relat evangèlic, amb la presència sobtada de “El deixeble que Jesús estimava”?

Segurament vulgui dir moltes coses. Però, ara i aquí, jo m’atreveixo només a suggerir alguns punts:

-Amb la presència del deixeble que Jesús estimava, l’evangelista vol suavitzar la tremenda tragèdia de la traïció de Judes i de la Passió i Mort de Jesús (de l’Home). Encara que no es parli d’ell fins al Sopar de comiat, se’ns diu que, en l'últim sopar, aquest "deixeble" està al costat de Jesús amb el cap reclinat sobre el seu pit (Joan 13,23), i, d'alguna manera, farà presents els altres deixebles al Calvari (Joan 19,26) i a la tomba de Jesús (Joan 20,8)

-L’escena del Calvari és molt sorprenent. Primer s’hi diu que, al peu de la creu, només hi havia la "Mare de Jesús i la germana” de la seva Mare: Maria de Cleofàs i Maria Magdalena. (￫“Maria”). Però de seguida s’hi diu també que Jesús veié al costat de la seva Mare “el deixeble que Ell estimava”.
D’on surt, aquest deixeble? La resposta més lògica ens portaria a identificar-lo, ara i aquí, amb Maria Magdalena.

-En l’Evangeli de Joan, Maria Magdalena apareix com a companya de Jesús i continuadora de la “missió” de la Mare de Jesús. La identitat de noms i la “germanor” ajuden a entendre aquesta continuïtat. Maria, la Mare de Jesús, representa la força generadora de la Humanitat que, a través del Poble Elegit (Israel) i amb la força de l’Esperit Sant, fa néixer Jesús, l’Home adult.
Maria Magdalena, deixebla plenament alliberada per Jesús (Lluc 8,2), representa la nova força generadora de la Nova Humanitat, de la qual Jesús n’és el Primogènit (Lluc 2,7. Joan 1,16ss).

-Tot això ens porta a pensar que, en l’Evangeli de Joan, el deixeble que Jesús estimava representa en format masculí la presència anticipada de la futura Comunitat Cristiana, paral·lelament amb Maria Magdalena, que la representa en format femení. Ells “acompanyen i guien” els altres i successius deixebles en el pas des la Vella Humanitat a la Nova. 


Aquesta "presència anticipada" de la futura Comunitat ja ve preparada en el relat anterior de la Mort de Llàtzer, "germà" de les "germanes" Marta i Maria, on es fa notar que "Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer" (Joan 11,5. Veure també Joan 12,1ss). És significativa la manera com les "germanes" comuniquen a Jesús la situació del germà: "Senyor, aquell que estimes està malalt" (Joan 11,3).
 
La condemna i mort de Jesús (de l’Home) havia trencat tots els esquemes mentals i totes les esperances dels deixebles. Amb la anticipada presència del deixeble que Jesús estimava (la futura Comunitat) es suavitza el relat d’aquest fracàs total.

En l’Evangeli de Lluc, aquesta suavització vindrà expressada per la presència del bon Lladre (Lluc 23,40).
En els Evangelis de Mateu i Marc, el relat del fracàs total serà suavitzat posant-lo en boca del propi Jesús: “Déu meu, Déu meu: per què m’heu abandonat” (Mateu 27,46.  Marc 15,34).

-D’aquí podem treure’n una altra conclusió: Els relats de la captura, condemna i crucifixió de Jesús (de l’Home) s’entenen millor des de dintre la Comunitat. O, més exactament, des de la comunió amb la Humanitat sofrent. El deixeble que Jesús estimava ens situa a cada un de nosaltres (a cada un dels lectors) dintre el drama de Jesús; o millor: dintre el drama de cada ésser humà sofrent, i ens ajuda a solidaritzar-nos amb ell.

-La captura, judici i mort de l’Home, en els Evangelis, són presentats en forma d’un gran espectacle. Són l’exhibició que en fa el Poder. En canvi la Resurrecció no és visible per ningú. Només és possible veure el Ressuscitat en els que ens mostren les seves mans (foradades) i el seu costat (obert).
Aquest és també el missatge de l’absència-presència de Tomàs, el (nostre) bessó. Tomàs, quan no és a la Comunitat, no veu el Ressuscitat, ni pot creure-hi. Quan està en la Comunitat, el veu i hi creu (Joan 20,28).

-Això ens ajuda a entendre l’estrany final de l’Evangeli de Joan. Pere, tot i estar sol amb Jesús, després de ser advertit de com seria la seva mort i rebre de Jesús la invitació a seguir-lo, veu que “darrere seu” el segueix el deixeble que Jesús estimava. Per això pregunta:
«Senyor, i d'aquest, què en serà?»
Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.» (Joan 21, 21).
“Si vull que es quedi fins que jo vingui...”. Aquesta és la “missió” del deixeble estimat; és a dir: de la Comunitat de Jesús. La missió de la Comunitat (Església) és acompanyar els deixebles en el seu camí cap a la plena comunió amb l’Home.

En l’Evangeli de Lluc, aquesta “feina” la comença el mateix Ressuscitat (Lluc 24,15), i el seu Esperit la porta a terme per a tothom (Actes 2,1).