Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Joan 14,23-29).
En aquell
temps, Jesús digué als seus deixebles :
«Qui
m’estima farà cas del que jo dic;
el meu
Pare l’estimarà
i vindrem
a viure amb ell.
Els qui
no m’estimen no fan cas de les meves paraules,
que no
són meves, sinó del Pare que m’ha enviat.
Us he dit
tot això mentre era amb vosaltres,
però el
Defensor,
l’Esperit
Sant que el Pare enviarà en nom meu,
us farà
recordar tot el que us he dit
i us ho
farà entendre.
Us deixo
la pau,
us dono
la meva pau.
No una
pau com la que dóna el món.
Que
s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu!
Heu
sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré.
Si
m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare,
perquè el
Pare és més gran que jo.
Us ho dic
per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»
95. Pau (Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el
món.).
Com ens dóna la pau, Jesús?
La pau és sobretot una situació interior que sovint altres persones ajuden a generar en nosaltres. Una bona notícia, un bon diagnòstic, un bon acompanyament, una mà estesa, un somriure oportú, una presència joiosa... La pau és fruit d’un cúmul de circumstàncies, sovint vinculades a altres persones.
La pau és sobretot una situació interior que sovint altres persones ajuden a generar en nosaltres. Una bona notícia, un bon diagnòstic, un bon acompanyament, una mà estesa, un somriure oportú, una presència joiosa... La pau és fruit d’un cúmul de circumstàncies, sovint vinculades a altres persones.
Què significa que Jesús ens dóna la pau? Quina pau?
En les paraules que hem llegit es distingeix entre la manera com Jesús dóna la pau i la manera com la dóna el món.
Diríem que, d’entrada, no sembla massa important la manera. L’important és la pau en si mateixa. Però, donat que la pau és el bé més preuat del cor humà, la manera com ens arriba també és important perquè indica si es tracta o no d’una pau profunda i segura.
En les paraules que hem llegit es distingeix entre la manera com Jesús dóna la pau i la manera com la dóna el món.
Diríem que, d’entrada, no sembla massa important la manera. L’important és la pau en si mateixa. Però, donat que la pau és el bé més preuat del cor humà, la manera com ens arriba també és important perquè indica si es tracta o no d’una pau profunda i segura.
La pau que ve del món sol arribar-nos barrejada
d’inseguretat. És tan fàcil perdre-la! També pot passar que la pau que ve
del món no sigui sempre realment pau. Després d’una guerra sol imposar-se
la pau dels vencedors, que és derrota per als vençuts. En un món
tan marcat per relacions de domini, la pau d’uns significa temor i
inseguretat dels altres. Tant és així que els evangelis de Mateu i Lluc posen
en boca de Jesús unes paraules que semblen exactament el contrari de les que
hem llegit avui: No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No
he vingut a portar la pau, sinó l'espasa (Mateu 10:34, Lluc 12:51). És que en un món injust, buscar la justícia és vist per a molts com
una acció contra la "pau social”. Així, entre nosaltres, en una molt "proclamada" democràcia, podem veure com homes de pau són humiliats i empresonats acusats de rebel·lió, tot i ser elegits democràticament pel poble!
Jesús
dóna la pau d’una manera diferent a com el món la dóna. Com és la pau
de Jesús?
Jesús és l’Home. Creure en ell vol dir: seguir-lo (Mateu 8:22), menjar el seu pa (Joan 6:50), deixar que ens renti els peus (Joan 13:5), estimar-lo (Joan 14:21),... Significa fer-nos humans i dedicar la pròpia vida a fer Humanitat.
Jesús és l’Home. Creure en ell vol dir: seguir-lo (Mateu 8:22), menjar el seu pa (Joan 6:50), deixar que ens renti els peus (Joan 13:5), estimar-lo (Joan 14:21),... Significa fer-nos humans i dedicar la pròpia vida a fer Humanitat.
Déu, que ha creat l’Home, l’estima tant que li ha donat
el seu propi Fill (Joan 3:16). És a dir: ofereix als humans esdevenir fills; fills en el
Fill.
Jesús ens dóna la seva pau precisament així: provocant
en nosaltres la certesa de ser fills estimats de Déu. Aquesta certesa
ens permet mirar pacíficament el nostre món, la nostra història i els
successos de cada dia.
Tant els nostres encerts com desencerts, fins i tot el nostre pecat, tot queda ordenat a la filiació amorosa de la Humanitat, i de cada un de nosaltres en la Humanitat.
Som beneficiaris i agents d’una gran aventura d’amor que no pot fracassar (encara que sovint ens ho sembli). Allò que cal és assegurar la nostra solidaritat amb la Humanitat. S’hi pot apuntar tothom que accepti ser humà.
També cal dir que no hi ha “alternativa” per als descendents d’Adam i Eva: o som humans, o no som. (Mateu 22:13).
L’exclusió no forma part del Projecte Home de Déu. Els Evangelis ens en parlen com una possibilitat de la nostra llibertat. Amb tot, de ningú no es pot dir amb certesa que ha optat per l’exclusió. La mateixa figura de Judes té sobretot un significat pedagògic per advertir-nos del perill d’inhumanitat en què podrien caure. Per això, i sorprenentment, cada un dels deixebles pregunta a Jesús si és ell qui el trairà (Mateu 26,22). El comentari negatiu de Jesús sobre el traïdor no és tant per condemnar la persona concreta com per advertir del perill de l’actitud que representa (Mateu 26,24).
Tant els nostres encerts com desencerts, fins i tot el nostre pecat, tot queda ordenat a la filiació amorosa de la Humanitat, i de cada un de nosaltres en la Humanitat.
Som beneficiaris i agents d’una gran aventura d’amor que no pot fracassar (encara que sovint ens ho sembli). Allò que cal és assegurar la nostra solidaritat amb la Humanitat. S’hi pot apuntar tothom que accepti ser humà.
També cal dir que no hi ha “alternativa” per als descendents d’Adam i Eva: o som humans, o no som. (Mateu 22:13).
L’exclusió no forma part del Projecte Home de Déu. Els Evangelis ens en parlen com una possibilitat de la nostra llibertat. Amb tot, de ningú no es pot dir amb certesa que ha optat per l’exclusió. La mateixa figura de Judes té sobretot un significat pedagògic per advertir-nos del perill d’inhumanitat en què podrien caure. Per això, i sorprenentment, cada un dels deixebles pregunta a Jesús si és ell qui el trairà (Mateu 26,22). El comentari negatiu de Jesús sobre el traïdor no és tant per condemnar la persona concreta com per advertir del perill de l’actitud que representa (Mateu 26,24).
