3er. diumenge de Pasqua C. "Dreta".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan 21,1-19).

NOTA.

En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades.

L’aparició fou així.

Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó,

Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.

Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.»

Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.»

Sortiren tots i pujaren a la barca,

però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava,

Jesús s’aturà vora l’aigua,

però els deixebles no el reconegueren.

Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?»

Li contestaren: «No.»

Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.»

Ho feren així i ja no la podien treure

de tant de peix com hi havia.

Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:

«És el Senyor.»

Així que Simó Pere sentí aquestes paraules,

es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua.

Els altres deixebles,

que eren només a uns noranta metres de terra,

vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc,

amb peix i pa coent-se sobre les brases.

Jesús els diu:

«Porteu peixos dels que acabeu de pescar.»

Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa:

hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos.

Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà.

Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.»

Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era;

ja ho sabien, que era el Senyor.

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix.

Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles

després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere:

«Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.»

Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.»

Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Pere s’entristí que Jesús li preguntés

per tercera vegada si l’estimava, i li contestà:

«Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.»

Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles.

T’ho dic amb tota veritat:

Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies,

però a les teves velleses, obriràs les mans

i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.»

Jesús li deia això per indicar com seria la mort

amb què Pere havia de donar glòria a Déu.

Després d’aquestes paraules, Jesús afegí:

«Vine amb mi.»

92. Dreta. («Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.»).

Resulta sorprenent que, essent Pere i els seus companys uns pescadors experimentats, acceptin tan fàcilment les indicacions d’un Desconegut que els diu que, si volen pescar, han de tirar les xarxes a la dreta de la barca. ¿I què més té la dreta que l’esquerra?!

No obstant, ja sabem que els relats evangèlics, i sobretot l’Evangeli de Joan, solen donar un doble sentit a les paraules més senzilles. Són relats per a suggerir actituds profundes, més que per a descriure situacions objectives.
¿Què vol significar tirar les xarxes a la dreta de la barca?

Si mirem el conjunt del relat, hi veiem una figura central: Pere. Ja sabem que aquest apòstol es diu Simó, però quan en l’Evangeli de Joan se li afegeix el sobrenom de Pere, és per indicar que li cal corregir alguna forma de duresa (Pere = Pedra) que l’impedeix sintonitzar amb Jesús.

El Desconegut de la platja (Jesús, que ells no reconeixen) els pregunta si tenen res per a menjar. Literalment els demana si tenen res “per acompanyar el pa”. Quin pa?
Tota aquesta escena, situada a la riba del mar de Tiberíades, i que parla de pans i peixos, vol evocar aquella altra escena, central en l’Evangeli de Joan, on la multitud va compartir set pans i dos peixos (Joan 6:1ss). Aquella escena va provocar la més gran crisi entre Jesús i els seus seguidors, descrita en el famós discurs sobre el pa de vida (Joan 6:32. 41. 60. 71).

En l’esmorzar d'aquest relat el Desconegut hi aporta el pa; però ells no hi aporten res, perquè no han pescat res. Per pescar hauran de tirar les xarxes a la dreta de la barca.

Aquí, la dreta és la mà que representa el servei. Pere ha decidit anar a pescar. S’hi ajunten els companys. Com que, seguint Jesús, han estat cridats a ser pescadors d’homes (Mateu 4:19), se suposa que han sortit a pescar homes. És dir: intenten començar a construir la gran Comunitat (com en l’anterior àpat compartit: “Eren uns cinc mil homes”. Joan 6:10). Però no han pescat res, perquè els manca l’actitud de servei adequada.
“A la dreta de la barca” no indica un lloc (contraposat a l’esquerra) sinó una actitud: la pesca com a servei a l’home; no com a conquesta.

Aquesta era la qüestió pendent entre Jesús i Pere.
Pere acceptava servir Jesús perquè el veia com a mestre i líder. Però ara el seu líder és mort. Pere reprèn la pròpia iniciativa, però fracassa estrepitosament. Aquest fracàs, juntament amb la presència del Desconegut, li permetran adonar-se d’allò que encara li manca: l’actitud de servei a l’home.  El servei al “Desconegut”, (a l’home només perquè és home), permetrà al deixeble que Jesús estimava reconèixer-hi la nova presència que poden servir. Alliçonats per ell, Simó i els altres descobreixen Jesús en el Desconegut. Es deixen servir, i el serveixen. “Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor”.

Finalment Pere està preparat per a superar l’examen: “Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?”. Ara Jesús ja podrà dir-li: Segueix-me.

En la Comunitat de Jesús no és tracta de fer clients, ni de pescar nous socis, ni d’augmentar el nombre dels adscrits. La Comunitat de Jesús neix de la mútua decisió de servir-se els uns als altres. Cada germà hi participa com a servit i servidor. Com passa en les famílies.

Aquí, “dreta” no es contraposa a “esquerra” sinó que indica la mà del servei. El model està en Jesús, assegut a la dreta de Déu (Marc 16:19. Actes 2:33; 7:55). A través de Jesús i dels seus seguidors, Déu continua servint (creant) l’Home, vessant sobre nosaltres el seu Esperit creador (Joan 20:22).

L’Evangeli de Mateu expressarà això mateix amb un llenguatge diferent i incisiu: “El Rei dirà als de la seva dreta...  perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m... (Mateu 25:35).
L’actitud de servei converteix el desconegut en germà.