2on. de Pasqua C. "Diumenge".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan 20,19-31).

El vespre d’aquell mateix diumenge,

els deixebles eren a casa amb les portes tancades

per por dels jueus.

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir:

«Pau a vosaltres.

Com el Pare m’ha enviat a mi,

també jo us envio a vosaltres.»

Llavors alenà damunt d’ells i els digué:

«Rebeu l’Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats,

els quedaran perdonats,

però mentre no els perdonareu,

quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze,

no era allà amb els altres.

Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.»

Ell els contestà:

«Si no li veig a les mans la marca dels claus,

si no li fico el dit dins la ferida dels claus,

i la mà dins el costat,

no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada,

i Tomàs també hi era.

Estant tancades les portes,

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després digué a Tomàs:

«Porta el dit aquí i mira’m les mans;

porta la mà i posa-me-la dins el costat.»

No siguis tan incrèdul.

Sigues creient.»

Tomàs li respongué:

«Senyor meu i Déu meu!»

Jesús li diu:

«Perquè m’has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles

molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre.

Els que heu llegit aquí han estat escrits

perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu,

i, havent cregut,

tingueu vida en el seu nom.

91. Diumenge. (El vespre d’aquell mateix diumenge...).

Si aneu a Natzaret, segurament us trobareu amb un fet sorprenent: la gent majoritàriament són Musulmans i fan festa els divendres. Però els Jueus hi observen el sàbat (dissabte); i els Cristians, el diumenge. Us adonareu que la Religió fàcilment pot convertir-se en signe d’una divisió profunda.

Convindria tenir en compte aquelles paraules lapidàries de Jesús de Natzaret: El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte (Marc 2:27). Que també es podria dir: El diumenge ha estat fet per a l'home, i no l'home per al diumenge.

En una societat religiosament tan plural, i amb el perill evident de convertir la Religió en excusa per a la divisió, els creients en Jesús hauríem de fer ús de tota la llibertat que el seu Missatge genera, i trobar la manera d’ajudar a la bona convivència i a una creixent comunió entre tots. Les diferències són una riquesa, però cal evitar fer-ne bandera en contra d'altres.

Els Evangelis no fan Història ni Cronologia. Normalment, els dies, mesos i anys hi són com a llenguatge per expressar un missatge, no pas com a mesures temporals. Per exemple: quan parlen de la resurrecció de Jesús al tercer dia, no volen significar que Jesús ressuscités puntualment el diumenge (la qual cosa no passaria de ser un detall anecdòtic de determinats calendaris). El que volen significar els Evangelis amb aquesta expressió són sobretot dues coses:

- 1ª. Que la mort de Jesús va ser real, ja que va durar fins al tercer dia, que era el temps necessari perquè una persona fos considerada totalment morta.
Abans s’havia indicat la mort de Jesús al dia sisè (el nostre divendres). Tampoc aquí cal veure-hi una dada  cronològica sinó el llenguatge d’un missatge. El dia sisè és el “dia” de la Creació de l’Home en el relat del Gènesi (Gènesi 1:27.31).

- 2ª. Que aquesta mort real assenyala un Final i un Inici:

Com a Final, la mort de Jesús clou la creació de l’Home. “«Tot s'ha complert.» Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit” (Joan 19:30). L’esperit, actor primari de la creació-filiació de l’Home, ha acabat la primera fase de la seva feina.

Com a Inici, la mort resurrecciosa de Jesús assenyala el començament de la segona fase de la creació-filiació de l’Home: Jesús traspassa a tots els Humans el seu Esperit creador. Els qui l’acullin podran realitzar en ells allò que ja poden contemplar en l’home mostra, Jesús. “...hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat” (Joan 1:14).

Per què "dues" fases en la creació-filiació humana? Perquè l’home lliure no pot ser només creatura. D’alguna manera ha de ser també creador de si mateix (persona). Com en els nens: primer desenvolupen allò que han rebut; després, ja adults, decideixen què en fan de la seva vida.

Quan la traducció del Missal posa tot això en “diumenge”, cau en un cert anacronisme que dificulta la comprensió profunda d’allò que ens vol dir el text evangèlic. Literalment, el text diu: Al capvespre del dia primer (des) del dissabte aquell,... L’expressió  “el dissabte aquell” posa de relleu el “repòs de Déu” en la seva activitat creadora. Feta la feina, arriba el descans (sàbat).

L’expressió “el dia primer” assenyala l’inici d’una nova setmana en què la humanització queda més directament en mans dels mateixos Humans, que ja tenen, en Jesús, al primogènit de la Nova Humanitat”.
Traduint per “diumenge”, el Missal enfoca excessivament un “dia concret”, que fa pensar més en la cronologia uns fets que no pas en el missatge que se’ns vol comunicar.

És cert que, en les llengües derivades del llatí, del “dia primer després del dissabte” en diem diumenge (domingo, dimenge, dimanche, domenica,...). És una paraula que ve de l’expressió llatina “Dies dominica” (Dia del Senyor). Però, en aquest cas, el text original suggereix més coses de les que suggereix la traducció que ens ofereix el Missal.