diumenge, 14 de gener del 2018

3er. Diumenge de durant l’any B. "Pescadors d'homes".



EVANGELI. (Marc 1,14-20).
Després d’haver estat empresonat Joan,
Jesús es presentà a Galilea
predicant la bona nova de Déu;
deia: «Ha arribat l’hora
i el regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

Tot passant vora el llac de Galilea,
veié Simó i el seu germà Andreu.
Estaven tirant el filat a l’aigua,
perquè eren pescadors.
Jesús els digué:
«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»
Immediatament abandonaren les xarxes
i se n’anaren amb ell.

Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu,
i el seu germà Joan.
Eren a la barca repassant les xarxes.
Els cridà immediatament,
i ells deixaren el seu pare Zebedeu
amb els jornalers a la barca,
i se n’anaren amb Jesús.

2018.
183. Pescadors d’homes. («Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»).
Avui tenim el perill d’interpretar inadequadament les paraules de Jesús als seus dos primers deixebles: “...us faré pescadors d’homes”.
En els nostres àmbits, “pescar algú” significa convertir-lo en client, adepte, inscrit, registrat,... Les paraules de Jesús només poden ser ben interpretades si s’entenen en el marc d’una dimensió alliberadora. Per als humans, segons els Evangelis, “ser pescat” vol dir ser alliberat (de la Mar).

Sobretot en l’antiguitat, la
Mar era vista com un gran monstre adormit que, al moment menys pensat, es desperta engolint-ho tot.
Per això, en els Evangelis, la
barca també és salvadora, ja que permet als humans passar pel mar sense ser-hi engolits.
És cert: la mar i els llacs ens ofereixen peix abundant per alimentar-nos. Però s’ho cobren amb vides humanes. Per això, sobretot en els pobles costaners, hi ha llegendes de monstres marins que, a la vegada, representen el monstre dels monstres: la Mort. D’aquí que, quan en l’últim llibre de la Bíblia es descriu simbòlicament la salvació definitiva dels humans, es diu que aleshores de Mar ja no n’hi haurà (Apocalipsi 21,1).
Els Evangelis ens presenten Jesús com l’home que, dominant el Mar (la Mort) pot salvar els humans (Mateu 8,26. Marc 4,39). Més encara: en el Judici universal descrit en l’Apocalipsi, el Mar és obligat a retornar els humans que havia engolit (Apocalipsi 20,13).
Segons els Evangelis de Mateu i de Marc, les paraules de Jesús “us faré pescadors d’homes” van dirigides a Pere i a Andreu, quan són invitats a seguir-lo. En l’Evangeli de Lluc, en un context una mica diferent, van dirigides només a Pere, destarotat davant la pesca miraculosa. “No tinguis por: d’ara endavant seràs pescador d’homes”. (Lluc 5,10).

En tot cas, ser “pescadors d’homes” expressa la
missió que Jesús confia a tots els seus deixebles. Són cridats a col·laborar per a alliberar tothom del perill de ser engolit per la Mar. Aquesta dimensió ve expressada en les escenes de Jesús predicant a la multitud apilada arran d’aigua (Lluc 5,1ss. Mateu 8,18.  13,1.  14,13. Marc 3,7.  4,1).
Tots els deixebles de Jesús són, a la vegada, “pescats” i “pescadors”, com vol significar la simpàtica escena de Pere “pescat” per Jesús (Mateu 14,29).      
L’Evangeli de Joan no parla de pescadors sinó que fa servir la figura del pastor que dóna la vida per les ovelles. Amb tot, l’últim capítol comença amb una escena de pesca miraculosa amb 153 peixos grossos (Joan 21,6ss). Evidentment, es tracta d’un símbol de les comunitats cristianes “pescades” pels deixebles quan escolten el “Desconegut” que els diu on han de “tirar les xarxes”. Però precisament aquesta pesca extraordinària permetrà al deixeble que Jesús estimava adonar-se de que el “Desconegut” és El Senyor.
Això provocarà que el pescador de peixos per excel·lència (Pere) finalment es deixi “pescar” per Jesús i esdevingui “pescador d’homes”. “Segueix-me”, li diu Jesús, indicant-li com serà la seva vida donada (mort) (Joan 21,19).

Les paraules de Jesús expressen un cert contrast entre pescar peixos i pescar homes, perquè els peixos moren quan són pescats; en canvi els humans som alliberats de la Mort definitiva. Però el contrast no és total perquè l’alliberament dels humans es realitza precisament convertint la pròpia mort en la donació de la vida (resurrecció = vida donada).
Aquestes escenes de peixos i pescadors segurament estan relacionades, com a causa o com a efecte, en el fet que les lletres de la paraula grega “ikzys” (peix), coincideixen amb les inicials de l’expressió Jesús Crist, de Déu Fill, Salvador (Iesus Kristos, Zeou Uios, Soter). Per això el peix va esdevenir una icona freqüent i popular dels seguidors de Jesús.