195. QUARESMA. (Introducció) 2019.
1. Quaresma ve de
“quaranta”.
“Quaranta anys” correspon
a la durada d’una generació. D’aquí que el número “quaranta” en si mateix també
serveixi per expressar la idea d’una “acció completa” o de “l’obra de tota una
vida”.
2. La Quaresma fa
referència als quaranta dies que,
segons els relats dels tres Evangelis
Sinòptics, Jesús va passar al desert,
superant les temptacions de Satanàs (que
significa “enemic”, “temptador”,
“acusador”, fiscal...). Aquests quaranta
dies de desert viscuts en fidelitat
a Déu “corregien” la infidelitat dels Israelites per culpa de la qual cap
dels que van sortir del País d’Esclavitud
no va poder entrar a la Terra Promesa de
la Llibertat (Nombres32,13). Per això es diu que el seu Èxode va durar “quaranta anys”; és a dir: tota una generació.
Jesús, ciutadà del Poble Elegit, realitza amb èxit aquest pas pel desert. Això li permet “entrar realment”
a la Terra Promesa i inaugurar-hi el
“Regne de Déu” com a regne de Llibertat.
3. Així els Evangelis ens presenten Jesús com la personificació de
l’Israel Fidel. La fidelitat de Jesús permet que es compleixin les Promeses de
Déu fetes a la Humanitat a través del Poble Elegit. Per això
Jesús pot ser anomenat “el Messies” ("l'Ungit" per significar l’Elegit).
Nota.
“Messies” pròpiament vol dir
“ungit”. La “unció” amb oli perfumat era el ritus pel qual una
persona, elegida per Déu per portar a terme una missió important, era
presentada al Poble. S’ungien especialment els Grans Sacerdots i els Reis.
4. En l’Església, la Quaresma són quaranta dies de conversió
com a preparació de la gran festa de la Pasqua.
Va des del 1er. diumenge fins al Tridu Pasqual (Dijous, Divendres i Dissabte
sants).
Incoherentment, durant un temps, es va confondre “conversió” amb
“penitència”. I com que, en l'Església, tots els diumenges
s'han de considerar festius, no oportuns per a la penitència, es van treure del còmput dels quaranta dies avançant el començament de la Quaresma al Dimecres de Cendra.
Amb el concili Vaticà II es va recuperar l’autèntic significat de
la conversió quaresmal. Es va
entendre que els diumenges eren
precisament els millors dies per a la conversió, donat que convertir-se,
evangèlicament parlant, sempre inclou la idea de trobar la pròpia llibertat en
la comunió amb els altres, que és precisament allò que se celebra els diumenges. Amb tot, per raons de tradició, es va mantenir el Dimecres de Cendra.
5. Dintre el calendari, el temps de quaresma varia degut a
la seva vinculació amb la Pasqua. La Pasqua és una festa mòbil perquè no depèn només del Sol (calendari solar)
sinó també de la Lluna (calendari lunar).
No totes les Esglésies celebren la Pasqua als mateixos dies. Depèn
de la tradició de cadascuna. A l’Església Catòlica d’Occident es celebra el
primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera (en l’hemisferi
nord). Per tant, hi ha un marge de variació d’unes cinc setmanes, podent
anar des del 21 de març al 27 d’abril.
A partir del moment en què el
Cristianisme es va estendre a països de l’hemisferi sud, seria convenient
repensar tot això del Calendari litúrgic ja que, a l’hemisferi sud comença la tardor
precisament quan al nord comença la primavera.