dissabte, 21 d’abril del 2018

Diumenge 5è. de Pasqua.B. "Jo sóc".


Paraules i Parauletes.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Joan 15:1-8).

En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater.
La sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la talla,
i la que dóna fruit, l’esporga i la neteja
perquè encara en doni més.
Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat.

Estigueu en mi i jo en vosaltres.
Així com la sarment, si no està en el cep,
no pot donar fruit,
tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi.
Jo sóc el cep i vosaltres les sarments.
Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit,
perquè sense mi, no podríeu fer res.
Si algú se separa de mi, és llançat fora,
com ho fan amb les sarments,
i s’asseca.
Les sarments, un cop seques,
les recullen, les tiren al foc i cremen.
Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres,
podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu.
La glòria del meu Pare és
que vosaltres doneu molt de fruit
i sigueu deixebles meus»
 


(2018) Jo sóc. (Jo sóc...).
1. En la Bíblia, el nom més freqüent de Déu és “Jahvè”, que significa “Jo sóc” (Èxode 3,14). En català potser seria millor traduir-lo per “Jo hi sóc”, perquè amb aquest nom es vol indicar més la presència de Déu en la vida del Poble que no pas la essència divina.
2. En l’Evangeli de Joan, Jesús s’aplica a si mateix aquest nom. Ho fa de dues maneres:

a) Amb el nom tot sol: Joan 4:26.  6:20.  18:5,6,8 (aquí tres vegades seguides). Aplicant-se a si mateix el nom de Déu, Jesús indica que, en ell, s’acompleix la plena realització del projecte diví: Déu digué: fem l’Home a imatge i semblança nostra (Gènesi 1,26).
b) Afegint-hi diversos atributs: “Jo sóc el pa de vida” (Joan 6,35). “Jo sóc la llum del món” (8,12). “Jo sóc d’allà dalt” (8,23). “Jo sóc la porta de les ovelles” (10,7). “Jo sóc el bon pastor” (10,11). “Jo sóc la resurrecció i la vida (11,25). Jo sóc el camí, la veritat i la vida” (14,6). “Jo sóc el cep veritable” (15,1). “Jo sóc rei” (18,37).

Si preguntéssim Qui és Jesús?, amb l’evangeli de Joan podríem respondre: Jesús és “tot allò que necessitem per ser humans”.
3. Jesús és l’home per als altres. També es pot dir al revés: els qui viuen “per als altres” estan “personificats” en Jesús. Per això no és possible de fer una “Biografia” del Jesús individual a partir dels Evangelis. Aquests ens parlen de Jesús per parlar-nos dels humans.
4. Què som els humans?
Ser “humà” és tot un procés. Ens fem “humans” en la mesura que anem incorporant els atributs de Jesús (de l’Home) en la nostra convivència amb els altres.
En el Vell Testament, “Jo sóc” expressa la presència humanitzadora de Déu. És aquesta presència allò que determina què és humà i què és inhumà. Per això és una presència que esdevé també Llei i Judici. “He vist l’opressió del meu poble i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo” (Èxode 3,7).
El Nou Testament dona un pas més i és Jesús qui encarna la presència del “Jo Sóc”.
Ell és “Déu amb nosaltres” (Mateu 1,23). Ell és l’
Home, i criteri d’humanitat (Joan 19,5.  Mateu 25,40). És senyera que posa de manifest els sentiments humans més amagats (Lluc 2,34).
Qui segueix Jesús, s’humanitza. Qui s’aparta d’Ell, es deshumanitza. Qui contradiu el seu camí, resta
no-humà i “cau per terra” (Joan 18,6.  Mateu 25,41ss.  Lluc 6,24ss).
5. A Jesús, el seu camí el porta a la “taula” per fer-se aliment (Lluc 22,19). A causa de l’acció perversa dels Poderosos, també el portarà al Calvari, per “recuperar”, en l’arbre de la Creu, el mític Arbre de la Vida perdut en el pecat d’Adam i Eva quan van optar pel Poder (Ser com déus. Gènesi 3,22).
6. Els Poderosos també s’apliquen a si mateixos el nom de “Jo sóc”, però d’una manera pervertida, ja que el seu “Jo sóc” inclou, per als seus dominats, un “Tu no ets”, o un “El que tu ets, ho decideixo jo”. És l’actitud directament contrària a la presència de Déu que ens humanitza donant-nos la capacitat de humanitzar-nos nosaltres mateixos.

Els qui opten pel Poder afirmen la seva identitat
per oposició a la identitat dels altres. És el pecat d’Adam i Eva, quan decideixen menjar del fruit de l’Arbre de la determinació del Bé i del Mal per a ser “com déus” (Gènesi 3,5). És el pecat de Judes, quan converteix Jesús (l’Home) en mercaderia que ven per trenta monedes. És el pecat dels summes sacerdots i principals del poble quan diuen a Pilat que, en relació a Jesús, no escrigui “El Rei dels Jueus” sinó “Ell deia que és el rei dels Jueus” (Joan 19,21). És el pecat dels falsos profetes (Lluc 21,8). És el pecat de la Multitud quan Pilat els presenta Jesús i els diu “Aquí teniu l’Home” i “Aquí teniu el vostre rei”, i responen: “Fora, fora; crucifica’l” (Joan 19,5 i 15). És el pecat de Pere quan, abans de la seva conversió, preguntat sobre Jesús, respon per tres vegades:”Jo no conec aquest home” (Mateu 26,69ss).