Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Lluc 20,27-38).
En blau, allò que correspon a la versió
llarga
En aquell
temps,
uns
saduceus anaren a trobar Jesús.
Els
saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar.
Per això li proposaren aquesta qüestió:
«Mestre, Moisès ens va prescriure
que si un home casat mor sense fills,
el seu germà es casi amb la dona del difunt,
per donar descendència al seu germà.
Doncs bé:
hi havia set germans.
El primer, que era casat, morí sense fills.
El segon, el tercer, i així fins al setè
es van casar amb la dona del difunt
i moriren sense deixar fills.
Finalment ella també morí.
Aquesta dona, per tant, en la resurrecció,
de quin dels set serà l’esposa?
Perquè tots set s’hi havien casat.»
Jesús els respongué:
«En el
món present els homes i les dones es casen,
però els
qui Déu considerarà dignes
de tenir
un lloc en el món que vindrà
i en la
resurrecció dels morts
no es
casaran,
perquè ja
no podran morir mai més.
Pel fet
de tenir part en la resurrecció
són
iguals que els àngels
i són
fills de Déu.
I que els
morts han de ressuscitar,
Moisès
mateix ho deixa entendre
en el
passatge de la Bardissa
que no es consumia,
quan diu
que el Senyor
és el Déu
d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob.
Déu no és
Déu de morts, sinó de vius,
perquè,
per a ell tots viuen.»
123. Esposa de... (...de quin dels set serà l’esposa?)
En la Bíblia, en el primer relat de la Creació,
llegim: “Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu,
creà l'home i la dona” (Gènesi 1:27). Difícilment es poden dir més coses amb tan poques paraules:
l’home i la dona, junts, en absoluta igualtat i complementarietat, i formant
una única imatge de Déu.
Resulta sorprenent que en un text de fa més de 3000 anys, en plena societat masclista, es parli tan equànimement de l’home i la dona.
Resulta sorprenent que en un text de fa més de 3000 anys, en plena societat masclista, es parli tan equànimement de l’home i la dona.
El segon relat de la Creació, on es parla de la
presència del mal en el món, ja canvia una mica. En aquest segon relat ja es
parla de la dona en referència a l’home baró. Amb tot, s’hi continua
afirmant, i amb llenguatge poètic, la total igualtat de la dona amb l’home.
Davant la dona, Adam exclamà: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn
de la meva carn!” (Gènesi 2:23). Amb tot, no es pot negar que el punt de vista des del qual es parla de
la dona és plenament masculí.
En la majoria de Cultures, aquest punt de vista masculí ha
esdevingut masclista. En les societats masclistes la dona, d’una
manera més o menys explícita, és entesa com a propietat privada del
baró.
Dintre d’aquesta mentalitat, la pregunta capciosa que els Saduceus fan a Jesús és ben lògica. Per raonar la seva negativa a acceptar la resurrecció, presenten a Jesús un cas que, si hi hagués resurrecció, resultaria insoluble.
D’acord amb la Llei donada per Moisès, si un home moria sense descendència, el seu germà (o el baró de la família més indicat) havia de donar-li descendència casant-se amb la viuda. El primer fill que en naixés havia de ser considerat fill del germà difunt. (Deuteronomi 25:5).
Aquí, allò més important era tenir descendència, perquè, segons els Saduceus, era l’única manera de donar continuïtat a la pròpia vida; a la vida del baró, que era la que comptava.
Dintre d’aquesta mentalitat, la pregunta capciosa que els Saduceus fan a Jesús és ben lògica. Per raonar la seva negativa a acceptar la resurrecció, presenten a Jesús un cas que, si hi hagués resurrecció, resultaria insoluble.
D’acord amb la Llei donada per Moisès, si un home moria sense descendència, el seu germà (o el baró de la família més indicat) havia de donar-li descendència casant-se amb la viuda. El primer fill que en naixés havia de ser considerat fill del germà difunt. (Deuteronomi 25:5).
Aquí, allò més important era tenir descendència, perquè, segons els Saduceus, era l’única manera de donar continuïtat a la pròpia vida; a la vida del baró, que era la que comptava.
La pregunta dels Saduceus és ben trobada: En la suposada resurrecció,
a quin baró pertanyeria una dona que en aquesta vida havia tingut diversos propietaris?
La qüestió que s’hi discutia era la resurrecció, però la resposta de Jesús, tot i parlar de la resurrecció, diu també dues coses "interessants" sobre la relació home–dona.
1ª. S’aparta de la idea de propietat privada en
relació a la dona.
I aquí cal reconèixer una desviació molt lamentable en l’Església, i sobretot en l’Església Catòlica, que sovint ha entès el matrimoni com un “contracte” de propietat privada.
És cert que això s’hi entén per a les dues parts, però, en les societats masclistes en què ha viscut l’Església, aquesta Doctrina i el Dret matrimonial que ha inspirat han reforçat, de fet, la visió masclista.
2ª. “Són iguals que els
àngels i són fills de Déu”.I aquí cal reconèixer una desviació molt lamentable en l’Església, i sobretot en l’Església Catòlica, que sovint ha entès el matrimoni com un “contracte” de propietat privada.
És cert que això s’hi entén per a les dues parts, però, en les societats masclistes en què ha viscut l’Església, aquesta Doctrina i el Dret matrimonial que ha inspirat han reforçat, de fet, la visió masclista.
Cada Cultura té la seva literatura sobre els Àngels. Però sempre s’hi expressa la idea d’uns personatges a través dels quals ens arriba la voluntat de Déu, els seus projectes sobre els Humans, els seus missatges,... De fet la paraula original grega aggelos significa missatger.
Que els humans, homes i dones, esdevinguin com àngels (i que no s’hagin de "reproduir" perquè ja no moriran) il·lumina en gran manera la relació home-dona.
Encara que en aquesta vida la trobada dona-home “serveixi” per perpetuar-se en els fills, allò important i definitiu és l’aprenentatge de la comunió, que permet als Humans anar esdevenint com els àngels i ser fills de Déu“ participant en la seva mateixa Vida. Per això, ja en el món present, per al creient, el matrimoni és un sagrament; és a dir: un signe real i eficaç de la Vida de Déu en nosaltres.
Déu és Comunió, i la unió home-dona també és comunió, si s’aconsegueix superar del tot qualsevol vestigi de propietat privada.
