EVANGELI. (Mateu 28,16-20).
En aquell temps,
els onze
deixebles se n’anaren cap a Galilea,
a la muntanya que
Jesús els havia indicat.
En veure’l es
prosternaren.
Alguns, però,
dubtaren.
Jesús s’hi acostà
i els digué:
«Déu m’ha donat
plena autoritat al cel i a la terra.
Aneu a convertir
tots els pobles,
bategeu-los en el
nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,
i ensenyeu-los a
guardar tot el que jo us he manat.
Jo seré amb
vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
192.
Galilea. (2018) (...els onze deixebles se n’anaren
cap a Galilea).
Els
Evangelis parlen de Jesús, però no són ni volen ser cap Biografia seva.
Els Evangelis parlen de Jesús per parlar-nos de l’Home. Podríem
dir que, en la persona de Jesús, els Evangelis ens ofereixen una radiografia
de l’Home i del seu procés d’Humanització. Per això, les diferents
afirmacions sobre Jesús, o les seves mateixes paraules, sempre han de
ser llegides tot preguntant-nos què ens volen dir sobre l’Home (i, per
tant, sobre nosaltres mateixos).
Els
Humans estem marcats pel temps i l’espai.
Quan els Evangelis parlen de dies i festes, no volen fer “Història”
(en sentit científic) sinó “Humanitat”. Igualment quan parlen de pobles
i llocs, no fan “Geografia” sinó “Humanitat”.
Per
això, en els Evangelis, “Galilea” sol tenir un significat afegit.
L’Evangeli de Mateu, citant Isaïes, l’anomena directament “Galilea dels
pagans” (Mateu 4,15). La seva situació geogràfica, lluny de la capital Jerusalem,
li permetia tenir una identitat pròpia dintre la comunitat jueva. Centrada en
el llac de Galilea (sovint anomenat “mar” per evocar el Mar Roig
que els antics Israelites havien travessat per "sortir" (Èxode) del País on eren esclaus),
era habitada per gent molt diversa.
Limitant al Nord i Est amb Pobles no jueus, representava un espai obert al món. Un món de Cultures i Religions diverses entre si.
Per això, en els Evangelis, Galilea serveix de contrapunt en relació a Judea (i sobretot en relació a ↦Jerusalem) que, centrada en el seu Temple, representava una societat monolítica, amb el monopoli del Poder religiós i social.
Per això el futur Messies havia de ser de Judea (concretament de Betlem, la ciutat de David), i no de Galilea (Joan 7:41 i 52). Mateu i Lluc responen a aquesta exigència "posant" el naixement de Jesús a Betlem de Judea (Mateu 2,1 i Lluc 2.4).
Limitant al Nord i Est amb Pobles no jueus, representava un espai obert al món. Un món de Cultures i Religions diverses entre si.
Per això, en els Evangelis, Galilea serveix de contrapunt en relació a Judea (i sobretot en relació a ↦Jerusalem) que, centrada en el seu Temple, representava una societat monolítica, amb el monopoli del Poder religiós i social.
Per això el futur Messies havia de ser de Judea (concretament de Betlem, la ciutat de David), i no de Galilea (Joan 7:41 i 52). Mateu i Lluc responen a aquesta exigència "posant" el naixement de Jesús a Betlem de Judea (Mateu 2,1 i Lluc 2.4).
Però,
a pesar del "naixement", Jesús mai no és anomenat “betlemita” sinó “galileu” (Mateu 21,11; 26,69.
Lluc 23,6. ) o “natzarè” (Natzaret de Galilea) (Mateu 2,23; 26,71.
Marc 1,24; 16,6).
Galileus eren els seus pares (Lluc 1,26; 2,4 i 2,39).
Galileus eren els Dotze apòstols.
De Galilea era la Magdalena (↦Maria de Magdala, ciutat de la riba occidental del Llac de Galilea) (Mateu 27,55).
La
↦Muntanya sovint significa el lloc on Déu se’ns fa
present. Si el temple de Jerusalem estava a la muntanya de Sió, els Evangelis
parlaran també de la muntanya de Galilea, on Jesús puja per pregar,
elegir els deixebles o atendre la multitud (Joan 6,15. Lluc 6,12ss. Mateu 5,1ss. 15,29).
En
l’Evangeli de Mateu, el Ressuscitat es troba amb els Onze només a la muntanya
de Galilea, amb una missió per a tot el món (Mateu 28,7.16 i 19). És una manera d’indicar que han de restar "lluny" de tota
forma de Poder religiós.
Lluc,
en Fets dels Apòstols (la 2ª part del seu Evangeli), tot i posar
l’Ascensió de Jesús a Betània (Judea) i la Pentecosta a Jerusalem, anomena “galileus”
als protagonistes d’aquests relats. És realment molt difícil pensar que tots
ells eren realment “de Galilea”. Fins i tot es pot pensar que, en algun moment,
els deixebles de Jesús van ser anomenats “galileus” (seguidors de "El Galileu"), fossin o no de Galilea (Fets 1,11 i 2,7).
És
possible que el mateix relleu físic fos utilitzat com a llenguatge
per expressar aquest contrapunt entre Judea i Galilea. Judea fa
pensar en una piràmide de Poder, coronada per la muntanya de Sió i
el seu Temple. En canvi Galilea està centrada en un llac que, de fet, està a 212m. sota el nivell del mar. És com una gran plaça quasi rodona (“Galilea”, significa cercle), cruïlla
de molts camins; i fa pensar en una societat variada, cosmopolita, horitzontal.
També és veritat que aquesta “Galilea dels pagans” era el lloc on més fàcilment apareixien, per reacció al pluralisme, moviments identitaris extremistes. És possible que, per a alguna gent de Judea, “ser galileu” fos quasi sinònim de terrorista o zelota (Lluc 13,1).
Així, doncs, en els Evangelis Sinòptics (diferentment
de l’Evangeli de Joan), l’àmbit d’acció habitual de Jesús és Galilea (el
Món obert); però inclou un “viatge” a Jerusalem per denunciar el Poder
que esclavitza en nom de Déu (Mateu 16,21). Aquí serà condemnat i crucificat pels Poderosos. Però la
seva resurrecció desautoritza els Poderosos, el Temple dels quals
acabarà destruït (Mateu 24,2). En el relat de Mateu, el Ressuscitat retorna a Galilea (al Món)
per acompanyar els qui continuen la seva missió en el món (Mateu 28,16).També és veritat que aquesta “Galilea dels pagans” era el lloc on més fàcilment apareixien, per reacció al pluralisme, moviments identitaris extremistes. És possible que, per a alguna gent de Judea, “ser galileu” fos quasi sinònim de terrorista o zelota (Lluc 13,1).