Pentecosta.B. "Tots".

Pentecosta. B.

1ª LECTURA.  (Fets dels Apòstols 2,1-11).

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta,

es trobaven tots junts en un mateix lloc

quan, de sobte, se sentí venir del cel un so

com si es girés una ventada violenta,

i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.

Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc,

que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.

Tots quedaren plens de l’Esperit Sant

i començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l’Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadosos

provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.

Quan se sentí aquell so,

la gent hi anà i quedaren desconcertats,

perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

Estranyats i fora de si, deien:

«No són galileus, tots aquests que parlen?

Doncs, com és que cadascun de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?

Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,

hi ha residents a Mesopotàmia,

al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia,

a Frígia i a Pamfília,

a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena,

hi ha forasters de Roma,

hi ha jueus i prosèlits,

hi ha cretencs i àrabs,

però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu

en les nostres pròpies llengües.»

190. Tots.  (2018). (Tots quedaren plens de l’Esperit Sant...).

Sant Lluc, en el relat de la Vinguda de l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta (Fets 2,1-12), fa servir diverses vegades la paraula “tots”. Ho fa en una doble direcció:

a). Primer parla dels deixebles de Jesús. Diu que, després de la seva Ascensió, s’entornen a Jerusalem i estaven tots junts i reunits. I que una remor com d’un vent violent va omplir tota la casa on estaven asseguts, i unes llengües com de foc es van posar sobre cada un dels reunits, i tots van quedar plens de l’Esperit Sant.

b). Després parla dels qui residien a Jerusalem aquella diada: jueus (o homes) piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Aquests, concentrats per veure què passava, tots estaven meravellats i sorpresos perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

En aquest segon cas, l’ús de “tots” posa en relleu la dimensió universal del relat de la Pentecosta. Aquesta universalitat sol ser acceptada sense cap problema. En canvi el “tots” del primer punt resulta més conflictiu i, en la pràctica, no es té gaire en compte.

Qui són aquests “tots” que estaven reunits quan van ser omplerts d’Esperit Sant i es van posar a parlar?
Els text parla dels “deixebles de Jesús”. Aquí aquesta expressió inclou els (restants) onze apòstols, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell (Fets 1,14). En total: “unes 120 persones” (Fets 1,15). Encara que aquest número sigui per expressar el propòsit dels reunits de “restaurar” el Poble de les 12 Tribus (120 = 12 x 10), també queda clar que els qui van quedar plens de l’Esperit Sant i van començar a parlar “tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se”, no van ser només els Onze, sinó tots (Fets 2,4).

Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i parlaven. Però Pere s’aixecà per parlar només ell, i que tothom l’escoltés (Fets 2,14).

En la Bíblia, l’Esperit Sant realitza el projecte creador i humanitzador de Déu. L’Home no hi és només com a “producte” de l’acció creadora de Déu sinó que està cridat a esdevenir a imatge i semblança seves (Gènesi 1,27). En el llenguatge del Nou Testament, l’Home està cridat a ser “fill”. Com a fill, ja no és només creatura de Déu sinó que ha d’anar desenvolupant la “vida” (l’Esperit) que va rebent de Déu.
Que “tots” quedin plens de l’Esperit Sant significa que, en el nostre procés d’humanització, tots hi tenim veu i vot. Tots som cridats a participar-hi segons el que l’Esperit suggereix a cadascú.

Aquesta és la gran revolució que expressa la Pentecosta!
Normalment, per a la tasca de fer Humanitat, només comptava la “gent important”. Important perquè es consideraven representants de Déu, o perquè eren tinguts per grans savis, o grans polítics, o grans cabdills, o grans sants,... Es deixava per a ells la responsabilitat d’anar dissenyant la Humanitat i el seu futur. La resta simplement havia d’obeir.
Però les llengües de foc es posen sobre tots i cada un dels reunits. Això comporta una responsabilitat compartida per tots (Lluc 10,21).  

Si tots som constructors d’Humanitat, ningú està legitimat per atribuir-se el monopoli de la iniciativa humanitzadora. Ningú no pot fer projectes d’Humanització prescindit dels altres, inclosos els que vindran.

La gran injustícia dels Poderosos està en imposar els seus propis projectes d’Humanitat (de Poble, de País...). Ni que fossin bons o molt bons, els projectes d’Humanitat han de ser fruit de la creativitat de tots.

Des de “tots” (o des de la majoria) es pot pactar un servei d’autoritat. Aquest no comporta cap mena superioritat. (Joan 13,13). El servei d’autoritat ha de ser sobretot per assegurar que tothom tingui veu i vot en la generació continuada d’Humanitat.

Avui tenim interrogants profunds sobre el futur de les Esglésies i la nostra missió. Però sembla cada dia més clar que la missió de les Esglésies no és tant “fer Religió” o “fer Església” com fer Humanitat, amb tothom i per a tothom.

 
Centrant-nos en l’Església Catòlica, potser els nous temps ens demanen, sobretot als investits d’algun servei d’autoritat, ajudar a superar l’antievangèlica estructura piramidal i recuperar el “tots”. 

“Tots i totes”, i a tots nivells! S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons (Lluc 3,5). Vosaltres no us feu dir "mestre", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans (Mateu 23,8ss).