“2on.er Diumenge
d’Advent. Any C.
Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Lluc 3, 1-6).
L’any
quinzè del regnat de l’emperador Tiberi,
mentre
Ponç Pilat era procurador romà de la Judea,
Herodes
era tetrarca de Galilea,
Felip, el
seu germà, ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida
i
Lisànies ho era d’Abilena,
durant el
pontificat d’Anàs i Caifàs,
Joan,
fill de Zacaries,
rebé la
paraula de Déu al desert,
i anà per
tota la comarca del Jordà
predicant
un baptisme de conversió
per
obtenir el perdó dels pecats.
Complia
el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes:
«Una veu
crida en el desert:
Obriu una
ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.
S’alçaran
les fondalades
i
s’abaixaran les muntanyes i els turons;
la
serralada es tornarà una plana,
i el
terreny escabrós serà una vall,
i tothom
veurà la salvació de Déu».
69. Quinzè. (L’any
quinzè del regnat de
l’emperador...)
L’any quinzè del regnat de
l’emperador Tiberi... Sorprèn, en els Evangelis, una datació tan precisa, ja que
els Evangelis no intenten fer ni Història ni Cronologia.
En la Bíblia (i en la majoria de les
Cultures pre-científiques) els números solen tenir sobretot un significat
simbòlic. Aquest significat a vegades és clar i directe, com passa amb el
número “7” per expressar la idea de “complet”, per allò dels 7 dies: una
setmana completa. Però altres vegades el significat dels números
resulta força alambinat; i és que els números permeten molt de
joc al simbolisme. És el cas que ens ocupa.
Preguntem-nos: què significa aquí any quinzè? Què vol dir-nos l’evangelista Lluc amb aquesta datació que sembla tan precisa?
(Aquí seguiré la interpretació del professor J. Rius i Camps, gran especialita en els Escrits de Lluc).
Preguntem-nos: què significa aquí any quinzè? Què vol dir-nos l’evangelista Lluc amb aquesta datació que sembla tan precisa?
(Aquí seguiré la interpretació del professor J. Rius i Camps, gran especialita en els Escrits de Lluc).
En realitat, aquí Lluc no intenta fer cap datació.
No posa aquest número per indicar un punt de la cronologia de l’emperador
Tiberi (Encara que tampoc és necessari excloure-ho del tot). Aquí, el
significat de “quinzè” cal deduir-lo de la seva relació amb “trenta” al final d’aquest
mateix capítol, quan Lluc diu: Jesús va començar el seu ministeri quan tenia també
uns trenta anys (Lluc 3:23). Diu “també uns trenta anys” per crear un lligam amb el rei
David que començà el seu regnat, segons el relat bíblic, quan tenia 30 anys (2Samuel 5:4). David és el rei model i de referència per als seus successors.
De Jesús, el rei-messies, l’evangeli de Lluc ja ha dit anteriorment que rebrà
el regne de David, el seu pare, i en farà un regne etern (Lluc 1:32).
“15” està al mig de “30”. El regne de Déu,
prefigurat pel regne de David quan tenia 30 anys, esdevé definitiu i etern
quan l’hereta el Messies, també als 30 anys. Però, al bell mig de l’etern
Regne de Déu, hi trobem l’Imperi. I, sota el paraigües de l’Imperi,
tota una colla de “regnes” temporals i caducs, i, fins i tot, religiosos;
“regnes de mentida” sorgits de les ganes incontrolades de domini d’uns sobre
altres. Són floroncos de creixement en un organisme que encara s’està
fent.
Això té una grandíssima importància a l’hora de parlar del
Regne de Déu i del Regne d’aquest món (en el sentit que donen els
Evangelis a aquesta expressió). No són dos regnes paral·lels, ni separats
l’un de l’altre, ni enfrontats. Sobretot, cal no entendre’ls com un regne
religiós i uns regnes civils o laics.
Existeix una única Humanitat, estimada i sustentada
per Déu, autèntic “regne de Déu” en la mesura que convivim amb llibertat,
generositat i germanor. Una única Humanitat en la qual els humans podem organitzar
la nostra convivència creant pobles, nacions, regnes, estats o super-estats amb
estructures de servei mutu en bé de tots.
Tot això cap dintre el Regne de Déu en construcció. Perquè el “regne de Déu” és la mateixa Humanitat.
El Regne de Déu no s’oposa ni limita ni supleix la creativitat dels humans. Al contrari: ens mou a organitzar-nos en comunitats, en les quals puguem aprendre i practicar la comunió. I no es tracta de comunitats religioses sinó de comunitats humanes, sense excloure’n els altres vivents, i amb tota la creació.
Tot això cap dintre el Regne de Déu en construcció. Perquè el “regne de Déu” és la mateixa Humanitat.
El Regne de Déu no s’oposa ni limita ni supleix la creativitat dels humans. Al contrari: ens mou a organitzar-nos en comunitats, en les quals puguem aprendre i practicar la comunió. I no es tracta de comunitats religioses sinó de comunitats humanes, sense excloure’n els altres vivents, i amb tota la creació.
Però sovint (sempre?) els humans ens creem àrees
de domini, o en som víctimes. Amb dominadors i dominats, i amb lleis
que permeten a uns imposar-se, jutjar i condemnar uns altres. Això és el que
constitueix el Regne d’aquest món que els evangelis denuncien; i que
corromp estats, nacions, pobles i famílies.
Cal estar-hi atents perquè aquests “regnes de la mentida” s’instal·len al cor mateix de la nostra convivència, i són terriblement contaminants. Com els corcs, van destruint persones o pobles. Són “l’any quinzè” instal·lat al cor mateix dels trenta anys del regne de la veritat que anem construint amb una convivència de llibertat, justícia i generositat.
Cal estar-hi atents perquè aquests “regnes de la mentida” s’instal·len al cor mateix de la nostra convivència, i són terriblement contaminants. Com els corcs, van destruint persones o pobles. Són “l’any quinzè” instal·lat al cor mateix dels trenta anys del regne de la veritat que anem construint amb una convivència de llibertat, justícia i generositat.
