2on. d'Advent. C. "Quinzè".

“2on.er Diumenge d’Advent. Any C.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Lluc 3, 1-6).

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi,

mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea,

Herodes era tetrarca de Galilea,

Felip, el seu germà, ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida

i Lisànies ho era d’Abilena,

durant el pontificat d’Anàs i Caifàs,

Joan, fill de Zacaries,

rebé la paraula de Déu al desert,

i anà per tota la comarca del Jordà

predicant un baptisme de conversió

per obtenir el perdó dels pecats.

Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes:

«Una veu crida en el desert:

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.

S’alçaran les fondalades

i s’abaixaran les muntanyes i els turons;

la serralada es tornarà una plana,

i el terreny escabrós serà una vall,

i tothom veurà la salvació de Déu».

69. Quinzè. (L’any quinzè del regnat de l’emperador...)

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi... Sorprèn, en els Evangelis, una datació tan precisa, ja que els Evangelis no intenten fer ni Història ni Cronologia.

En la Bíblia (i en la majoria de les Cultures pre-científiques) els números solen tenir sobretot un significat simbòlic. Aquest significat a vegades és clar i directe, com passa amb el número “7” per expressar la idea de “complet”, per allò dels 7 dies: una setmana completa. Però altres vegades el significat dels números resulta força alambinat; i és que els números permeten molt de joc al simbolisme. És el cas que ens ocupa.
Preguntem-nos: què significa aquí any quinzè? Què vol dir-nos l’evangelista Lluc amb aquesta datació que sembla tan precisa?
(Aquí seguiré la interpretació del professor J. Rius i Camps, gran especialita en els Escrits de Lluc).

En realitat, aquí Lluc no intenta fer cap datació. No posa aquest número per indicar un punt de la cronologia de l’emperador Tiberi (Encara que tampoc és necessari excloure-ho del tot). Aquí, el significat de “quinzè” cal deduir-lo de la seva relació amb “trenta” al final d’aquest mateix capítol, quan Lluc diu: Jesús va començar el seu ministeri quan tenia també uns trenta anys (Lluc 3:23). Diu “també uns trenta anys” per crear un lligam amb el rei David que començà el seu regnat, segons el relat bíblic, quan tenia 30 anys (2Samuel 5:4). David és el rei model i de referència per als seus successors. De Jesús, el rei-messies, l’evangeli de Lluc ja ha dit anteriorment que rebrà el regne de David, el seu pare, i en farà un regne etern (Lluc 1:32).

“15” està al mig de “30”. El regne de Déu, prefigurat pel regne de David quan tenia 30 anys, esdevé definitiu i etern quan l’hereta el Messies, també als 30 anys. Però, al bell mig de l’etern Regne de Déu, hi trobem l’Imperi. I, sota el paraigües de l’Imperi, tota una colla de “regnes” temporals i caducs, i, fins i tot, religiosos; “regnes de mentida” sorgits de les ganes incontrolades de domini d’uns sobre altres. Són floroncos de creixement en un organisme que encara s’està fent.

Això té una grandíssima importància a l’hora de parlar del Regne de Déu i del Regne d’aquest món (en el sentit que donen els Evangelis a aquesta expressió). No són dos regnes paral·lels, ni separats l’un de l’altre, ni enfrontats. Sobretot, cal no entendre’ls com un regne religiós i uns regnes civils o laics.

Existeix una única Humanitat, estimada i sustentada per Déu, autèntic “regne de Déu” en la mesura que convivim amb llibertat, generositat i germanor. Una única Humanitat en la qual els humans podem organitzar la nostra convivència creant pobles, nacions, regnes, estats o super-estats amb estructures de servei mutu en bé de tots.
Tot això cap dintre el Regne de Déu en construcció. Perquè el “regne de Déu” és la mateixa Humanitat.
El Regne de Déu no s’oposa ni limita ni supleix la creativitat dels humans. Al contrari: ens mou a organitzar-nos en comunitats, en les quals puguem aprendre i practicar la comunió. I no es tracta de comunitats religioses sinó de comunitats humanes, sense excloure’n els altres vivents, i amb tota la creació.

Però sovint (sempre?) els humans ens creem àrees de domini, o en som víctimes. Amb dominadors i dominats, i amb lleis que permeten a uns imposar-se, jutjar i condemnar uns altres. Això és el que constitueix el Regne d’aquest món que els evangelis denuncien; i que corromp estats, nacions, pobles i famílies.

Cal estar-hi atents perquè aquests “regnes de la mentida” s’instal·len al cor mateix de la nostra convivència, i són terriblement contaminants. Com els corcs, van destruint persones o pobles. Són “l’any quinzè” instal·lat al cor mateix dels trenta anys del regne de la veritat que anem construint amb una convivència de llibertat, justícia i generositat.