Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Mateu 2,1-12).
Quan va
néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea,
en temps
del rei Herodes,
vingueren
d’Orient uns mags i,
en
arribar a Jerusalem, preguntaven:
«On és el
rei dels jueus que acaba de néixer?
Hem vist
com s’aixecava la seva estrella
i venim a
presentar-li el nostre homenatge.»
El rei Herodes
i tota la ciutat de Jerusalem
s’inquietaren
en sentir aquestes noves.
Herodes
convocà
tots els
grans sacerdots amb els lletrats del poble
i els
preguntava on havia de néixer el Messies.
Ells
respongueren:
«A
Bet-Lèhem de Judea.
Així ho
escriu el profeta:
“Bet-Lèhem,
terra de Judà,
no ets de
cap manera la més petita
entre les
famílies de Judà,
perquè de
tu sortirà un príncep
que
pasturarà Israel, el meu poble”.»
Llavors
Herodes cridà secretament els mags
i
s’informà ben bé del moment
en què
s’havia aparegut l’estrella.
Després
els encaminà a Bet-Lèhem
amb
aquesta recomanació:
«Aneu,
busqueu-lo ben bé, aquest nen,
i quan
l’haureu trobat, feu-m’ho saber,
que jo
també vull presentar-li el meu homenatge.»
Sortint
de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren
Llavors s’adonaren
que
l’estrella que havien vist aixecar-se
anava
davant d’ells fins que s’aturà
sobre el
lloc on hi havia el nen.
La seva
alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.
Entraren
tot seguit a la casa,
veieren
el nen amb Maria, la seva mare i,
prostrats
a terra, li prestaren el seu homenatge.
Van obrir
llavors les seves arquetes
per
oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni
Després, advertits en un somni
que no
anessin pas a veure Herodes,
se’n tornaren al seu país per un altre camí.
133. Orient (...vingueren
d’Orient uns mags...).
Els humans percebem la realitat com
emmarcada en dues dimensions íntimament relacionades: el temps i l’espai.
Per a nosaltres, tot el que existeix està en l’espai i en el temps.
És ben normal, doncs, que també el llenguatge bíblic faci un ús abundant d’aquestes dues dimensions tan unides a les nostres sensacions. Cal, però, no descuidar que, en la Bíblia, l’espai i el temps serveixen més per a fer Llenguatge que per a fer Història o Geografia enteses científicament.
És ben normal, doncs, que també el llenguatge bíblic faci un ús abundant d’aquestes dues dimensions tan unides a les nostres sensacions. Cal, però, no descuidar que, en la Bíblia, l’espai i el temps serveixen més per a fer Llenguatge que per a fer Història o Geografia enteses científicament.
El relat del Mags que llegim
avui, exclusiu de l’Evangeli de Mateu, anomena tres vegades la paraula
“orient”: Uns Mags que arriben a Jerusalem provinents d’orient...;
parlen de l’estrella del Rei dels Jueus que van veure a orient...
; i arribats a Betlem veuen com l’estrella que havien vist a orient
es posa sobre on era Jesús.
Nota. Donat que la paraula grega “anatole” pot significar també “origen” o “començament”, algunes Traduccions (com la del Missal català o la de la 1ª edició impresa de la BCI) només tradueixen per “orient” la primera de les tres referències: quan parlen de la procedència dels Mags; en canvi no parlen de la procedència de l’estrella sinó de la seva aparició o començament: “Hem vist com s’aixecava la seva estrella...” (Mateu 2:1.2.9).
Nota. Donat que la paraula grega “anatole” pot significar també “origen” o “començament”, algunes Traduccions (com la del Missal català o la de la 1ª edició impresa de la BCI) només tradueixen per “orient” la primera de les tres referències: quan parlen de la procedència dels Mags; en canvi no parlen de la procedència de l’estrella sinó de la seva aparició o començament: “Hem vist com s’aixecava la seva estrella...” (Mateu 2:1.2.9).
En realitat, totes les estrelles, inclòs el Sol, neixen
a orient, van per la volta del cel i moren a Occident. Orient i Occident
emmarquen el gran espai del naixement i del final de les coses,
inclosa la vida humana. Aquesta és una experiència quotidiana i universal.
I precisament aquesta experiència es fa servir per expressar la gran novetat de l’estrella de Jesús, la qual, com totes les estrelles, neix a orient, però, quan passa per Betlem, s’atura sobre el lloc on hi havia el nen.
I precisament aquesta experiència es fa servir per expressar la gran novetat de l’estrella de Jesús, la qual, com totes les estrelles, neix a orient, però, quan passa per Betlem, s’atura sobre el lloc on hi havia el nen.
El relat no pretén fer astronomia ni geografia. Es tracta
de llenguatge. És un llenguatge potent, popular i
claríssim, per anunciar la singularitat d’aquest Nen l’estrella del qual
queda aturada sobre d’ell. Una estrella d’orient que no té occident.
Per això, quan aquest nen sigui gran, l’evangelista podrà presentar-lo dient: Terra
de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea
dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran
llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i
de tenebra. (Mateu 4:15).
En l’imaginari popular cada home té la seva estrella.
Els Mags, especialistes en estrelles que neixen a orient, han
identificat l’estrella del Rei dels Jueus que acaba de néixer. El relat mostra els
Mags anant cap a Jerusalem, tot i que ells no són jueus. Així se’ns indica que
aquest rei dels Jueus en realitat té un significat universal.
La seva estrella pot ser vista i seguida per tothom. Una manera ben
clara i solemne de dir que, en realitat, ell serà la Llum del món (Lluc 2:32. Joan 1:4. Joan 8:12).
Quan els qui no suporten la llum portin Jesús al
Calvari, semblarà que ha arribat al seu Occident. Serà el moment del poder
de les tenebres (Lluc 22:53. Mateu 27:45) que servirà, per contrast, per posar en evidència el triomf
definitiu de la llum quan un àngel resplendent com un llamp
(Mateu 28:3) tregui la gran pedra amb què separem el món dels vius
del món dels morts, i anunciï la resurrecció de Jesús. Segurament hi ha una
certa vinculació entre l’expressió “l’estrella s’aturà sobre el lloc on hi
havia el nen” (Mateu 2:9) i l’expressió “un àngel que resplendia com un llamp... féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al
damunt” (Mateu 28:2).
En l’estil del relat que hem
llegit avui diríem: l’estrella d’orient que es posa sobre el nen de
Betlem, quan arribi a occident, per comptes d’apagar-se ella, il·luminarà
l’occident (mort, foscor) convertint-lo en dia permanent per a tots
els qui acceptin la Llum. “Vosaltres sou la llum del món” (Mateu 5:14).