3er. d’Advent. Any A. "Profeta"

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Mateu 11,2-11).

En aquell temps,

Joan, que era a la presó,

va sentir dir el que feia Crist,

i va enviar els seus deixebles per preguntar-li:

«Sou vós el qui ha de venir

o n’hem d’esperar un altre?»

Jesús els va respondre:

«Aneu a anunciar a Joan el que veieu

i el que heu sentit dir:

els cecs hi veuen, els invàlids caminen,

els leprosos queden purs, els sords hi senten,

els morts ressusciten,

els desvalguts senten l’anunci de la bona nova,

i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.»

Mentre ells se n’anaven,

Jesús es posà a parlar a la gent de Joan:

«Què heu sortit a veure al desert?

Una canya sacsejada pel vent?

Doncs, què hi heu sortit a veure?

Un home vestit delicadament?

Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis.

Doncs, què hi heu sortit a veure?

Un profeta?

Sí, ho puc ben dir, i més que profeta:

és aquell de qui diu l’Escriptura:

“Jo envio davant teu el meu missatger,

perquè et prepari el camí.”

Us ho dic amb tota veritat:

Entre tots els qui les mares han portat al món

no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista;

tanmateix el més petit al Regne del cel

és més gran que ell.»

128. Profeta. (Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta.).

Els Evangelis de Mateu i Lluc posen en boca de Jesús unes paraules molt significatives en relació a Joan Baptista: “Què heu sortit a veure al desert?... Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta...”.

La creença de que era “un profeta i més que un profeta”, a Israel, s’aplicava a Moisès (Nombres 12,1ss. També Deuteronomi 34,10). Jesús, parlant així de Joan, fa una gran inclusió que comprèn tot el Profetisme, des de Moisès fins a Joan Baptista. D’aquesta manera tots els profetes d’Israel, globalment, són declarats precursors del Messies.
Arribat el Messies, el profetisme del Poble Elegit conclou amb èxit la seva missió precursora. Amb Joan, que assenyala directament la presència del Messies, finalitza l’etapa preparatòria de la Humanització.

Amb Jesús, nascut d’Israel, però també nascut de l’Esperit Sant (Mateu 1,18) (com Adam, l’home inicial. Gènesi 2,7), la Humanitat entra en l’etapa de la maduresa. Per això Jesús, després de proclamar que Joan és el més gran de tots els que les mares han portat al món, acaba dient: “tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell”. Ja que són, a més de nascuts de mare, també nascuts de l'Esperit, com Jesús mateix (Joan 3,5).

Més enllà d’aquest significat “fort”, la paraula profeta té també altres significats més o menys relacionats entre si.

En l’àmbit cristià seria bo d’excloure dos significats que sovint es donen a la paraula profeta: vident (del futur) i mèdium dels oracles.

-Un profeta no és un vident del futur. El futur no existeix. No pot ser vist per ningú. El que passa és que hi ha persones que veuen tan clarament el present que intueixin quin futur s’hi està generant. El professor que diu a un alumne poc aplicat que suspendrà el Curs, no ho diu perquè vegi el futur sinó perquè coneix el present. 
La fe pot donar un coneixement tan clar del present que algú intueixi el futur, sigui d’una persona, d’un Poble o de la Humanitat.

-Un profeta tampoc no és un mèdium que transmet “paraules” de la divinitat, tot i que sovint es pretén que sigui així.
En realitat, el vertader profeta no sap que és profeta. Serà el Poble qui, sovint després de la mort, s’adona que les paraules que havia dit una determinada persona, els seus gestos, les seves accions,... havien estat profètiques. És el Poble qui fa els profetes a partir de les situacions viscudes. Pensem en un cas concret: a El Salvador (i a tota l’Amèrica Llatina) Mons. Òscar Romero és tingut per un autèntic profeta. Però ell mateix no es considerava profeta. Han estat les circumstàncies que va viure i la manera admirable com hi va respondre que han fet que el Poble el constituís profeta, sobretot després del seu assassinat. A partir d’aquí, la biografia que se’n faci incorporarà aquesta nova dimensió.

Que sigui el Poble qui fa els profetes, això no disminueix en res la seva importància i el seu significat. Al revés: és l’expressió d’aquell antic i savi proverbi: “La veu del Poble és veu de Déu”.

Però, compte! Aquest proverbi ha de ser entès en el seu sentit més original. En un món com aquest nostre, tan marcat pel Poder, la paraula Poble s'ha d'aplicar exclusivament als Pobres i Oprimits: aquelles i aquells que el Poder no valora com a "poble" sinó només com a "sub-poble".

Aquesta manera d’entendre “el Poble” està molt lluny de com s’entén en les Democràcies actuals. La gran i gravíssima equivocació dels sistemes polítics anomenats democràtics és que barregen dues coses contradictòries: Poble i Poder. Per això resulta tan veraç la famosa definició de W. Churchill: "La Democràcia és el pitjor sistema de govern, a excepció dels que han existit anteriorment" («Democracy is the worst form of government, except for all those other forms that have been tried from time to time»).

Precisament el Poble “convertit” en Poder sol ser la denúncia més sovintejada dels profetes de tots els temps i de totes les religions. Per això la majoria d’ells van acabar, acaben (i acabaran) a la presó o assassinats pel Poder que (diu) actua en “nom del Poble”.

No solament el Poble "fa" els profetes. Els Evangelis ens adverteixen moltes vegades que ens cal estar atents perquè, al moment menys pensat, algú pot esdevenir profeta per a nosaltres: un predicador, un pobre que truca la porta, un boig que crida pel carrer, un nen que somriu, un vell que plora,... En qualsevol moment, de la persona menys pensada ens pot venir aquella paraula, aquell gest, aquella mirada, aquell prec, aquell retret, aquella reacció,... que il·lumini davant nostre el projecte humanitzador de Déu, i ens indiqui el camí que ens cal seguir.