2on. d’Advent. A. "Destral".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Mateu 3,1-12).

Per aquells dies vingué Joan Baptista,

que predicava així al desert de Judea:

«Convertiu-vos,

que el Regne del cel és a prop.»

És d’ell, que deia el profeta Isaïes:

«Una veu crida en el desert:

“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.»

Joan duia una capa de pèl de camell,

es cobria amb una pell la cintura

i el seu aliment eren llagostes i mel boscana.

Anaven a trobar-lo de Jerusalem,

de tot arreu de la Judea

i de tota la regió del Jordà,

confessaven els seus pecats

i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus

venien a fer-se batejar, els va dir:

«Cria d’escurçons,

qui us ha ensenyat mai com podreu fugir

de la justícia que s’acosta?

Demostreu amb fets que us voleu convertir.

No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham,

que Déu pot donar fills a Abraham

fins i tot d’aquestes pedres.

Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres,

i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits

és tallat i llençat al foc.

Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu,

però el qui ve després de mi és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat.

Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

Ja té la pala a les mans per ventar la seva era;

el seu blat, l’entrarà al graner,

però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»

127. Destral. (Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres...).

La destral és una eina contundent. El bon destraler posa la destral al punt just on ha de picar i amb un gest precís i potent pega un cop sec i irreparable. La destra no perdona.

L’evangeli que hem llegit posa en boca de Joan Baptista un advertiment sever: Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc. Només els Evangelis de Mateu i de Lluc fan servir la imatge del cop de destral en boca del precursor de Jesús. Llegint sencers aquests Evangelis, hom sospita que Mateu i Lluc volen fer veure gràficament la diferència entre el Baptista i Jesús. Tot i que Joan té per missió preparar l’arribada de Jesús, hi ha entre ells una diferència de perspectiva que neix de la seva diferent situació davant el moment que estan vivint. Aquesta diferència torna a aparèixer quan Jesús es presenta per ser batejat. Joan es nega a batejar-lo perquè, en la seva opinió, és ell, Joan, qui hauria de ser batejat per Jesús. Però Jesús fa canviar l’actitud de Joan, i aquest el bateja per obediència (Mateu 3:13).

Els Evangelis mostren aquesta diferència ja des del principi. Joan representa la 1ª Aliança feta per Déu amb el poble d’Israel. El nucli d’aquesta aliança és la Llei. Joan “aplica la Llei”, i veu en Jesús, que és el Messies, el moment en què la Llei serà plenament implantada i respectada. La destral és un signe eloqüent: tot aquell que no compleixi la Llei serà tallat d’arrel i llençat al foc que no s’apaga.

Sortosament per als Humans les coses van una mica més lentes. Jesús no ve a “tallar” els qui no compleixen la Llei perquè abans cal completar-la. És la Llei que necessita ser completada de manera que pugui permetre als súbdits esdevenir fills.
Jesús és el terrassà que, davant la figuera que no dóna fruit, dirà a l’amo: Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar (Lluc 13:7ss).

En la mentalitat de Joan Baptista (que representa l’espiritualitat de la primera Aliança), el Messies ha d’inaugurar el temps del judici definitiu. En canvi Jesús ve a posar de manifest la bondat de Déu que crida els pecadors a la conversió (Joan 3:16. També Joan 12:47).

El missatge de Jesús no és pas menys radical que el de Joan; però hi ha un temps de conversió abans del dia del Judici.
Aquest temps de conversió és ofert a tots els humans posant davant d’ells la terrible crueltat que genera el pecat. Jesús, el Jutge definitiu i inapel·lable, abans de mostrar-se com a jutge, se’ns mostra com a Crucificat. Tothom pot contemplar-lo en cada ésser humà que pateix.
Això significa que els éssers humans no serem jutjats a partir del compliment estricte d’una Llei sinó només a partir de la misericòrdia que hàgim practicat amb els germans.
El criteri per al judici definitiu no serà la Llei sinó l’Amor. L’Amor està a l’abast d’absolutament tothom. Tots som estimats, i capaços d’estimar.

El temps de la destral pot esperar. Però, compte!, perquè el dia del Judici arriba a l’hora menys pensada. En realitat som contínuament examinats d’humanitat davant cada ésser humà que trobem en el nostre camí de cada dia. Si “passem l’examen”, el diploma que se’ns dóna, diu: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món” (Mateu 25:34). Realment, una bona notícia! Però som lliures, i podem decidir no preparar "l’examen".