Nadal. Any A. "Josep".

Paraules i Parauletes.         "Josep".

EVANGELI. (Lluc 2,15-20).                 

Quan els àngels se’n tornaren al cel,

deien entre ells els pastors:

“Arribem-nos a Bet-Lèhem

a veure això que ha passat

i que el Senyor ens ha fet saber”.

Hi anaren, doncs, tot seguit,

i trobaren Maria i Josep,

amb el nen a la menjadora.

Havent-ho vist amb els propis ulls,

van contar el que els havien dit d’aquell infant,

i tothom qui ho sentia

es meravellava del que deien els pastors.

Maria conservava aquests records en el seu cor

i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,

glorificant Déu

i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

130. Josep. (...i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora).

L’Evangeli de Mateu ens presenta Jesús a partir de la figura de Josep. Fora d’aquest Evangeli no hi ha en tot el Nou Testament cap altra referència directa al protagonisme de Josep en l’infantament-naixement de Jesús. Només indirectament l’Evangeli de Lluc es refereix a ell com a "l'espòs de Maria" i "pare de Jesús".
També s’hi fa referència per expressar sorpresa quan es suggereix que Jesús és més que el “fill de Josep” o “el fill del fuster” (Mateu 13:55.  Lluc 4:22. Joan 6:42. Vegeu també Lluc 1:27. Lluc 2:4. Joan 1:45).
També és significatiu que Lluc, tot i posar el "protagonisme" del Naixement de Jesús en Maria, ens presenta la Genealogia de Jesús segons la "branca de Josep" (Lluc 3:23).

L’Evangeli de Mateu dóna a Josep un grandíssim significat.

Aquest Evangeli comença així: “Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham”.
Es tracta d’una genealogia, molt estructurada amb una expressió que es va repetint: “tal engendrà tal” (En la traducció de la BCI: tal va ser el pare de tal), indicant la línia de transmissió "ininterrompuda" de les Promeses de Déu passant, des d'Abraham i David, fins a Josep.

Aquesta Genealogia, sorprenentment, no acaba dient que Josep "va engendrar Jesús", sinó ...i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies" (Mateu 1:16).

Evidentment, amb aquest gir estructural, no es vol pas negar que Josep fos el pare de Jesús.
En aquest supòsit, la genealogia resultaria enganyosa i sobrera. Sembla clara la seva finalitat: mostrar que Jesús, a través de Josep, és "l’hereu" de les Promeses fetes a Abraham i a David (Gènesi 12, 2. i 2Samuel 7,12ss).

Amb aquest "gir estructural" se’ns vol advertir que Jesús-Messies, més enllà de l’herència d’Abraham i de David rebuda com a descendent de Josep, en rep una altra de molt més significativa i important.
En realitat s’està dient: Jesús, més enllà de ser "descendent de David", és "nascut" per obra de l’Esperit Sant.

Així l’evangelista Mateu ens diu, ja des del principi, que el messies Jesús desborda la idea que ens podríem haver fet d’ell com a "descendent" d’Abraham i de David.

Aquest "protagonisme" de Josep en els dos primers capítols de l’Evangeli de Mateu s’inspira en la figura del patriarca Josep, el penúltim dels dotze fills del patriarca Jacob. Ho indica, a més del nom, el fet que l’àngel li parla “en somnis”, que era el tret distintiu de Josep, l'onzè fill de Jacob (Gènesi 37:19).
També per la seva relació amb Egipte. El patriarca Josep, venut com esclau pels seus propis germans, va esdevenir virrei d’Egipte i salvador del seu Poble (Gènesi 41:40. També Gènesi 45:16). 

També el nom és "adequat" a la seva "missió", ja que "josep", en hebreu, significa: "Que Déu hi afegeixi més fills". Nom que anuncia "Jesús" com a "primogènit" de molts germans (Colossencs 1,8).

Els Relats  de la "història" del patriarca Josep, inspiren els quatre

"relats", exclusius de l'Evangeli de Mateu, del capítol segon, sobre la Infantesa de Jesús: "Els Mags", la "Fugida a Egipte" , els "Innocents" i el "Retorn a la seva terra".

D'aquesta manera l’Evangeli de Mateu ens presenta Jesús com el nou i definitiu "Moisès", "salvat de les aigües", i "alliberador del seu Poble" "vingut d'Egipte".

A partir dels Relats d’Infantesa ja no se’ns torna a parlar de Josep (Només indirectament a Lluc 4,22). I aquest silenci és del tot intencionat i ben significatiu. Josep és l’última anella de la llarga llista de personatges que "preparen" la arribada de L'HOME ADULT, i "Deu amb nosaltres" o Emmanuel (Mateu 1,23).

Pot sorprendre que "Josep" sigui presentat, tant en l'Evangeli de Mateu com en el de Lluc, més com a “espòs de Maria” que com a “pare de Jesús”, sobretot tenint en compte que, en temps de Jesús, la “paternitat” marcava la “identitat social” dels fills. Però els Evangelis no volen presentar-nos "Jesús" com a “fill de Josep” sinó com a “fill de l’home”, o millor, com a “fill de la Humanitat”.
"Jesús" és un de nosaltres, ja plenament "adult".

Els Evangelis no fan “Biologia” sinó HUMANITAT. I la HUMANITAT som TOTS, sigui quina sigui la nostra “identitat social”.

Posant el protagonisme del Naixement de Jesús en Maria, els Evangelis "ens recorden" que tota la Humanitat és "nascuda" per obra de la l'Esperit Sant, com tan plàsticament afirma la Bíblia en el segon relat de la Creació de Adam (l'Home): "... el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu" (Gènesi 2,7).  

Per això els Evangelis ens presenten “Jesús” com  “L’HOME MOSTRA”:

-Fill de Déu per l’Esperit sant (Gènesi 2,7   Mateu 1,20   Lluc 1,35), i

-Fill de la Humanitat, per Josep i Maria.

Hi ha dues grans etapes en el procés d’Humanització:
Amb Josep acaba la primera, que és la "preparatòria".
Amb Jesús comença la segona, que és la definitiva. 

Però compte! Aquesta nova etapa no és una simple "seqüència" en l’evolució de l'anterior, sinó que manifesta la persistència de l'impuls creador de l’Esperit Sant.

Jesús (l’Home adult) no és només "fill de Josep" o "fill de la Humanitat". Així com Adam va “néixer” pel buf de l’Esperit, també Jesús, el Nou Adam, és engendrat per obra de l’Esperit Sant en el si de Maria (en el si de la Humanitat) (Gènesi 2:7.  Mateu 1:18).

Aquesta constatació forma part essencial de la Bona Nova dels Evangelis.
Ho expressen a través de diferents personatges molt significatius.
El personatge més comú als Quatre Evangelis és Joan Baptista.
I tots expressen, encara que de maneres diferents, el "salt" que comporta el pas de "Joan" a "Jesús".

En l’Evangeli de Joan, a més de Joan Baptista, hi té un significat especial també Maria. Ella passa de ser la "mare de Jesús" a ser la "mare de la Nova Humanitat", personalitzada en "el  deixeble que Jesús estimava", que la acull a "casa seva": "Aquí tens el teu fill". (Joan 19:26).

L’Evangeli de Lluc també visualitza aquest "salt qualitatiu" presentant-nos uns ancians que “deixen pas” a la nova situació: Zacaries amb Elisabet (Lluc 1:43.76) i Simeó amb Anna (Lluc 2:29).