Nadal. Any A. "Josep".

Paraules i Parauletes.

EVANGELI. (Lluc 2,15-20).

Quan els àngels se’n tornaren al cel,

deien entre ells els pastors:

“Arribem-nos a Bet-Lèhem

a veure això que ha passat

i que el Senyor ens ha fet saber”.

Hi anaren, doncs, tot seguit,

i trobaren Maria i Josep,

amb el nen a la menjadora.

Havent-ho vist amb els propis ulls,

van contar el que els havien dit d’aquell infant,

i tothom qui ho sentia

es meravellava del que deien els pastors.

Maria conservava aquests records en el seu cor

i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,

glorificant Déu

i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

130. Josep. (...i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora).

L’Evangeli de Mateu ens presenta Jesús a partir de la figura de Josep. Fora d’aquest Evangeli no hi ha en tot el Nou Testament cap altra referència al protagonisme de Josep en l’infantament-naixement de Jesús. Només indirectament l’Evangeli de Lluc es refereix a ell com a espòs de Maria. També s’hi fa referència per expressar sorpresa quan es suggereix que Jesús és més que el “fill de Josep” o “el fill del fuster” (Mateu 13:55.  Lluc 4:22. Joan 6:42. Vegeu també Lluc 1:27. Lluc 2:4. Joan 1:45).
També és significatiu que Lluc, tot i posar el "protagonisme" del Naixement de Jesús en Maria, quan presenta la Genealogia de Jesús, segueixi la branca de Josep (Lluc 3:23).

L’Evangeli de Mateu dóna a Josep un grandíssim significat.

Aquest Evangeli comença així: “Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham”. Es tracta d’una genealogia perfectament estructurada a partir d’una expressió que es va repetint: “tal engendrà tal” (En la traducció de la BCI: tal va ser el pare de tal),
indicant la línia directa de la transmissió "ininterrompuda" de les Promeses que Déu va fer a Abraham i a David.
Aquesta Genealogia de Jesús acaba en Josep. Però, sorprenentment, no diu que Josep "va engendrar Jesús", sinó que era "l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies" (Mateu 1:16).

Evidentment, amb aquest gir estructural, no es vol pas negar que Josep fos el pare de Jesús. En aquest supòsit, la genealogia resultaria enganyosa; i també sobrera, donat que sembla clara la seva finalitat de mostrar que Jesús, a través de Josep, és "l’hereu" de les Promeses fetes a Abraham i a David.

Amb aquest gir estructural se’ns vol advertir que Jesús-Mesies, més enllà de l’herència d’Abraham i de David rebuda per la descendència de Josep, en rep una altra de molt més significativa i important.
En realitat s’està dient: Jesús, més enllà de ser "descendent de David", és nascut per obra de l’Esperit Sant.

Així l’evangelista Mateu ens diu, ja des del principi, que el messies Jesús desborda la idea que ens podríem haver fet d’ell com a "descendent" d’Abraham i de David.

Aquest "protagonisme" de Josep en els dos primers capítols de l’Evangeli de Mateu s’inspira en la figura del patriarca Josep, el penúltim dels dotze fills del patriarca Jacob. Ho indica, a més del nom, el fet que l’àngel li parla “en somnis”, que era la "peculiaritat" distintiva de Josep, l'onzè fill de Jacob (Gènesi 37:19).
També per la seva relació amb Egipte. El patriarca Josep, venut com esclau pels seus propis germans, va esdevenir virrei d’Egipte i salvador del seu Poble (Gènesi 41:40. També Gènesi 45:16).

Els Relats  de la "història" del patriarca Josep, inspiren els quatre sub-"relats", exclusius de l'Evangeli de Mateu, capítol segon, sobre la Infantesa de Jesús: "Els Mags", la "Fugida a Egipte" , els "Innocents" i el "Retorn a la seva terra".

D'aquesta manera l’Evangeli de Mateu ens presenta Jesús com el nou i definitiu "Moisès", "salvat de les aigües", i "alliberador del seu Poble" i "vingut d'Egipte".

A partir dels Relats d’Infantesa ja no se’ns torna a parlar de Josep (Només indirectament a Lluc 4,22). I aquest silenci és del tot intencionat i ben significatiu. Josep és l’última anella de la llarga llista de personatges que "preparen" la vinguda de Jesús. És a dir: l'arribada de l'Home a ser plenament ADULT.
Jesús, en els Evangelis, personalitza el "Home Adult".
Ell és "Déu amb nosaltres" o "Emmanuel" (Mateu 1,23).

Pot sorprendre que "Josep" sigui presentat, tant en l'Evangeli de Mateu com en el de Lluc, més com a “espòs de Maria” que com a “pare de Jesús”.
Cal dir que en temps de Jesús, la “paternitat” marcava la “identitat social” dels fills. Els Evangelis no ens presenten Jesús com a “fill de Josep” sinó com a “fill de l’home”, o “fill de la Humanitat”, igual que tots i cada un dels Humans.
"Jesús" és un de nosaltres, però plenament adult.

Els Evangelis no fan “Biologia” sinó *“Humanitat”*. I la HUMANITAT som TOTS, sigui quina sigui la nostra “identitat social”.

Posant el protagonisme del Naixement de Jesús en Maria, els Evangelis el fan plenament "humà", i, a més, se'ns recorda que tota la Humanitat és "nascuda" per obra de la l'Esperit Sant (o l'Esperit Creador de Déu), com tan plàsticament ho diu la Bíblia en el segon relat de la Creació de Adam (l'Home): "... el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu" (Gènesi 2,7).  

Per això els Evangelis ens presenten “Jesús” com  “L’HOME MOSTRA”:

-Fill de Déu per obra de l’Esperit sant (Gènesi 2,7   Mateu 1,20   Lluc 1,35), i

-Fill de la Humanitat, per Maria i Josep

Hi ha com dues grans etapes en el procés d’Humanització:
Amb Josep acaba la primera, que és la preparatòria.
Amb Jesús comença la segona, que és la definitiva. 

Però compte! Aquesta nova etapa no és simple seqüència de l’evolució de l'anterior, sinó que té lloc gràcies, també, a un nou impuls de l’Esperit Sant. Jesús (l’Home adult) no és només "fill de Josep" o "fill de la Humanitat". Així com Adam va “néixer” pel buf de l’Esperit, també Jesús, el Nou Adam, és engendrat per obra de l’Esperit Sant en el si de Maria (en el si de la Humanitat) (Gènesi 2:7.  Mateu 1:18).

Aquesta constatació forma part essencial de la Bona Nova dels Evangelis, que l’expressen a través de diferents figures molt significatives. La figura comú als quatre Evangelis és Joan Baptista. Tots ells, encara que de maneres diferents, expressen el "salt" que comporta el pas de "Joan" a "Jesús".

En l’Evangeli de Joan, a més de Joan Baptista, hi té un gran significat també Maria, mare de Jesús. Ella passa de ser la "mare de Jesús" a ser la "mare de la Nova Humanitat", personalitzada en "el  deixeble que Jesús estimava", que la acull a "casa seva": "Aquí tens el teu fill". (Joan 19:26).

L’Evangeli de Lluc també visualitza aquest "salt qualitatiu" en el procés d’Humanització presentant-nos uns ancians que “deixen pas” a la nova situació: Zacaries amb Elisabet (Lluc 1:43.76) i Simeó amb Anna (Lluc 2:29).