Diumenge 33.B. "Fill de l'Home".

33è. diumenge de durant l’any B.

EVANGELI. (Marc 13,24-32).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Aquells dies, després d’aquelles desgràcies,

el sol s’enfosquirà,

la lluna no farà claror,

les estrelles aniran caient del cel

i els estols que dominen allà dalt trontollaran.

Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols

amb gran poder i amb gran majestat.

Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits,

que vindran de tots quatre vents,

des dels extrems més llunyans de la terra i del cel.

Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó:

quan les seves branques es tornen tendres

i neixen les fulles

sabeu que l’estiu s’acosta.

Igualment, quan vosaltres veureu tot això,

sapigueu que ell s’acosta,

que ja és a les portes.

Us dic amb tota veritat

que no passarà aquesta generació

sense que s’hagi complert tot això.

El cel i la terra passaran,

però les meves paraules no passaran.

Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res,

ni tan sols els àngels ni el Fill;

només ho sap el Pare.»

66. Fill de l’home. (Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols).

L’expressió “fill de l’home”, en els Evangelis, és usada exclusivament per Jesús referint-se a si mateix. Però quan Jesús parla de "el fill de l’home" ho fa sempre en tercera persona, com si parlés d’un altre. És una manera d’indicar que la seva "identitat" desborda la seva "individualitat".

L’expressió “fill de l’home” és simplement una redundància, freqüent en la cultura hebrea, per parlar de l’home. La Bíblia parla de “fill d’home” com a sinònim de home.
Els Evangelis, posant l’article determinat davant de “home”, ajuden a donar-li un significat més concret i, a la vegada, obert a tots els Humans. Jesús, fent servir el nom comú de “l'home” per expressar la seva identitat, ens indica que la seva vida, el seu origen, el seu destí i el procés per arribar-hi, evoquen la vida, l’origen, el destí i el procés que Déu ofereix a tots els Humans.
En Jesús de Natzaret "viem" l’oferta de Déu a tots els humans.
Acceptar-la o no, serà decisió de cadascú.

Els Evangelis són la presentació de Jesús com a model d’Humanitat i camí d’humanització.
Fent que Jesús s’anomeni a si mateix “el fill de l’home” (és a dir: "l’home"), els Evangelistes estableixen una amplíssima inclusió que va des de la creació de l’Home (1^er capítol de la Bíblia. Gènesi 1,26) fins a la seva "mort resurrecciosa", “visualitzada” en Jesús (Lluc 24,5). 

L’Evangeli de Joan explicita aquesta amplíssima inclusió començant amb les mateixes paraules del Gènesi (“Al principi...” Gènesi 1,1 i Joan 1,1) i fent acabar l’acció del Jesús "terrenal" amb aquestes altres paraules dites per Ell mateix: “Tot s’ha acomplert” (Joan 19:30).

El Procés d'Humanització, com a "projecte" amorós de Déu, va des de la creació d’Adam a l’Home ressuscitat, "mostrat" com a Fill.

Cal no llegir els Evangelis com a Biografies de Jesús. No ho són ni ho volen ser. Són més aviat radiografies del procés d’humanització, presentades en la persona concreta de Jesús de Natzaret com a suport on se'ns hi fa "visible".

Segons aquestes "radiografies", el procés d’humanització no està fixat per endavant, anant pas a pas des del principi fins al final. Déu podria haver-ho "programat" així, però no ho ha fet així. Potser hauria estat un "bonic" Projecte, però no seríem persones sinó robots. No seríem “a imatge i semblança de Déu”.
L'ésser humà, cridat a ser PERSONA, ha de ser fruit, també, de la seva pròpia llibertat i decisions.

La llibertat comporta la possibilitat de dir No.
Cridats a ser "humans", cadascú decideix si accepta o no l’oferta. Més encara: cada ésser humà pot fer servir la llibertat rebuda per a dir “No” al projecte de Déu.
És per això que el procés d’humanització no pot estar fixat per endavant. Gaudim de llibertat ja "abans" de ser prou generosos per posar-la al servei del "projecte-home". Semblantment a com passa també en la generació natural: un "fill" pot usar la "llibertat rebuda dels pares" per a "estimar-los" o per a "desfer-se" d'ells. 

El “Fill de l’home” que ens presenten els Evangelis recull clarament aquesta situació. «El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.» (Mateu 17,22). La persecució, el mal, la injustícia, el dolor, la inhumanitat... Tot això ho experimentem en la nostra vida de cada dia. I tot això és assumit al cent per cent pel Fill de l’home.
Però també hi descobrim una altra cosa que ho canvia tot: la resurrecció. (> Ressuscitar).

Des de les primeres planes, els Evangelis ens deixen clar que, tot i que Déu respecta plenament la llibertat humana fins i tot quan aquesta es torna deshumanitzadora, el "projecte-home" arribarà a bon port per a tots aquells qui l’acullin. “Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu” (Joan 1:12).