4rt. de Pasqua C. "Vida eterna".

Paraules i Parauletes.

EVANGELI. (Joan 10,27-30).

En aquell temps, digué Jesús:

«Les meves ovelles reconeixen la meva veu.

També jo les reconec i elles em segueixen.

Jo els dono la vida eterna:

no es perdran mai

ni me les prendrà ningú de les mans.

Allò que el Pare m’ha donat val més que tot,

i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare.

Jo i el Pare som u.»

93. Vida eterna. (Jo els dono la vida eterna...).

Avui dia, la paraula eternitat fa por. Per bona que sigui una situació, si dura massa temps es fa inaguantable.
La por a l’eternitat ve del fet que solem "imaginar-la" com un "temps". Seria com un "temps que no s’acaba mai".
És normal que pensem així perquè som "temporals", i només podem imaginar les coses i les situacions com a “posades” en un temps i en un espai limitats.

Però, sobretot en l’Evangeli de Joan, l’expressió “vida eterna” no significa pas un “temps que no s’acaba”.
Entendrem millor tot això si tenim en compte dues característiques de la vida:

A) La vida no “és” sinó que “flueix” (o “existeix”, per dir-ho amb el llenguatge d’algunes Filosofies).
Com en una font d’aigua, la vida la rebem i la donem sempre nova. Amb tot, hi ha una diferència important: una font dóna la mateixa aigua que rep; en canvi nosaltres, amb el temps, adquirim una certa capacitat de seleccionar la vida que rebem i donar-la millorada o empitjorada. Una mica, com fan els aparells descalcificadors, avui tan de moda a moltes cuines.
També podem pretendre no donar-la del tot, i “retenir-la” intentant creant-nos cisternes (que sempre resulten "foradades").
   

B) L’altra característica de la vida està més directament lligada a la "Llibertat" i a la "Generositat".
Es tracta de la Comunió. La vida és per donar-la. La rebem com un do i la vivim fent-ne un do. I els qui accepten la nostra vida donada també ens fan un do rebent-la.

En realitat no “vivim” sinó que “convivim”. Cada un de nosaltres és fill de tota la Humanitat i de tots els vivents anteriors. I donant la pròpia vida fem Humanitat i acreixem la Vida.

Quan Jesús parla de vida eterna vol significar aquesta comunió. Així la nostra vida es va fent semblant a la Vida de Déu (Gènesi 1:27).
No es tracta d’una vida sobrevinguda o complementària, com si ens arribés de fora. Jesús és l’Home. Obrir-nos a l’Home transforma interiorment la nostra vida guarint-la de la temptació de tancament o d’imposició.

Vida eterna significa haver superat tota forma de desconnexió en el flux vital dintre el qual naixem, existim i ens perfeccionem.

Avui, també la Ciència ens ajuda a entendre millor el “miracle de la Vida”. La Ciència ens assegura que sobre el planeta Terra no hi ha "moltes" vides sinó una única i mateixa vida, que va esdevenint com un gran arbre a partir d’una primera i minúscula vida inicial.

La Ciència actual comprova l’Evolució a partir d’unes primeres cèl·lules inicials.
I la Fe ens invita a interpretar aquesta "evolució" com a "fruit" d'un Projecte d’amor.

Aquí, la paraula “projecte” pot resultar "conflictiva". Segons alguns científics, les característiques de l’Evolució mostren que no pot respondre a cap projecte previ. Segons diuen, s'hi detecten tants "errors" i "inutilitats" que cal "descartar" qualsevol pre-disseny mínimament "racional".

Segurament es tracta d'una deducció "correcta" científicament parlant. Per això seria equivocat, a partir de les característiques de l’Evolució, pretendre deduir-ne la existència d’un Dissenyador. A Déu no s'hi arriba per deducció.

Però un "projecte d'amor" no comporta cap "disseny previ". És un acte d'amor i de confiança envers el "fruit" que en resultarà. Quan uns pares "projecten" tenir un fill, no solament no fan cap "disseny" de la futura vida del fill sinó que ho exclouen positivament. El "projecte" dels pares (si es pot parlar així) és ajudar el fill a que ell mateix vagi construint el "projecte" de si mateix. Inclou la confiança en el fill i el propòsit d'ajudar-lo a adquirir una completa llibertat per decidir ell mateix sobre la seva vida. I ho anirà fent aprenent dels seus propis errors i contradiccions. Com se sol dir: Fent i desfent es fa l'aprenent.

En relació al "Projecte de Déu", només la fe ens el fa accessible. Només la fe, entesa com a obertura a la Realitat que anem descobrint, ens porta més enllà de la Ciència i ens invita a entrar en l’experiència de Comunió. I és des d’aquesta experiència de comunió que el Món i la seva Evolució se’ns tornen llenguatge del projecte amorós de Déu.

Captar i interpretar aquest llenguatge no es fa des de la Ciència. Depèn del nivell de comunió que cadascú vagi assolint. 

(Vegeu també Temps i Tornada).