5è. de Pasqua. C. "Judes".

Paraules i Parauletes.   Judes.

EVANGELI. (Joan 13,31-33a.34-35).

Nota: Hi he posat en vermell el verset 33b que el Missal no recull.

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué:

«Ara el Fill de l’home és glorificat,

i Déu és glorificat en ell.

Si Déu és glorificat en ell,

és que també Déu el glorificarà en Déu mateix,

i el glorificarà ben aviat.

Fillets,

és per poc temps que encara estic amb vosaltres.

Vosaltres em buscareu,

però ara us dic allò que vaig dir als jueus:

Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.

Us dono un manament nou:

que us estimeu els uns als altres.

Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.

Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres

tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

94. Judes. (Quan Judes va ser fora del cenacle,...).

Com tots els personatges dels Evangelis, Judes hi té una significació que va més enllà d’ell mateix.
“Judes” era un nom freqüent. Per distingir-lo d’altres "Judes", els Evangelis solen anomenar-lo Judes Iscariot. (Sobre el significat d’Iscariot els estudiosos no estan d’acord. Per això, aquí, no hi entraré).

Pel nom, es podria pensar que representa els Jueus. Judes > Judeus > Jueus. Però, en els Evangelis, els Jueus, com a Poble, estan representats sobretot pel número “dotze” ("Els Dotze"), relacionat amb les Dotze Tribus d’Israel.

Per altra banda, encara que Judes participa d’aquesta representació de "Els Dotze", com fan notar explícitament els Evangelis (Mateu 26:14), és evident que la seva representativitat va més enllà.

Quan els Evangelis parlen de Judes solen afegir-hi, com atribut, “el qui el va trair” (a Jesús) (Mateu 10:4). A més, en els relats de la captura de Jesús, s’hi diu explícitament que els qui el detenen són conduïts i guiats per Judes, "un dels Dotze" (Mateu 26:14. Lluc 22:47. Joan 18:2).

Aquest detall és significatiu. Judes no representa el “Poble” dels Jueus sinó els seus “guies”, els "Poderosos", es tracti del poble jueu o no. L'Evangeli de Joan també destaca aquest punt dient que Judes tenia la bossa dels diners (Joan 12,6). 

A pesar del seu nom, en l’acció de Judes no s’hi ha de veure una acció dels Jueus contra Jesús sinó dels Poderosos contra l’Home.

Perquè quedi clara aquesta diferenciació, els Evangelis de Lluc i de Joan posen, entre "Els Dotze", un altre Judes, fill de Jaume (Lluc 6:16), distingint-lo directament de Judes Iscariot (Joan 14:22). Igualment fa Lluc a Fets dels Apòstols, on torna a incloure-hi "Judes, fill de Jaume" (Fets 1,13).

En canvi els Evangelis de Mateu i de Marc no posen un altre apòstol amb el nom de "Judes" sinó que anomenen directament amb aquest nom un "germà de Jesús" (Mateu 13:55 i Marc 6:3).
= = = = = = = = = 

Però el "significat" de Judes Iscariot no acaba en la representació dels Poderosos. El raonament dels Evangelis pot resumir-se així: Judes (els Poderosos d’Israel) s’apodera de Jesús (de l’Home) i l’entrega al Poder superior (Pilat, que aquí representa l’Imperi Romà i tots els Imperis) perquè el condemnin a mort.

Fent això, Judes (els Poderosos) "acompleix" el pla de Déu segons el qual "Jesús" (que per genealogia pertany al Poble d’Israel) és entregat a tots els homes, esdevenint així el Primogènit de la "Nova" Humanitat (de la Humanitat "adulta").

Jesús, jueu de Natzaret, per pròpia iniciativa, s’entrega per amor a tots els homes. I els Poderosos que s’han “apoderat d’ell”, sense adonar-se’n (Lluc 22,34), refusant-lo com a "rei d’Israel" i entregant-lo als Romans, han realitzat aquesta "entrega de Jesús", segons el pla de Déu.
Per això els Evangelis, quan parlen de la traïció de Judes, diuen que s’havia de complir allò que estava escrit  (Joan 13:18).

La traïció de Judes (i la de tots els Poderosos que condemnen i maten l’Home) és un pecat terrible, denunciat per Jesús mateix. “El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut” (Mateu 26:24).

Però els Evangelis volen també deixar ben clar que el pecat de l’home no anul·la el projecte amorós de Déu, que es realitza fins i tot “a través” dels pecadors. Déu va creant la Humanitat per l’entrega lliure i generosa que cada ésser humà fa de si mateix. I per més inhumanes que siguin les accions dels Poderosos, mai no "anul·len" el pla de Déu.
Però això no els excusa.

Cal, doncs, tenir en compte aquest doble significat de l’acció de Judes:
- és una "traïció" a l’Home.
- és un "lliurement" de l’home.
Cada ésser humà "s'humanitza" per la seva "donació" als altres. És així com la Humanitat va caminant cap a la seva PLENITUD, segons el pla de Déu.

Aquest és també el significat de la presència de Maria, la mare de Jesús, al peu de la Creu. (Joan 19:25); o la seva acció de posar-lo en una "menjadora", quan va néixer (Lluc 2,6).