Diumenge 5è. A. "Sal".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Mateu 5,13-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra.

Si la sal ha perdut el gust,

amb què la tornarien salada?

No serà bona per a res.

La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món.

Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.

Tampoc, quan algú encén un llum,

no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,

i fa llum a tots els qui són a casa.

Igualment ha de resplendir la vostra llum

davant la gent.

Llavors, en veure el bé que heu obrat,

glorificaran el vostre Pare del cel.»

138. Sal. (Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada?).

La sal és una cosa tan casolana i freqüent que es presta a un llenguatge simbòlic fàcil d’entendre. “Vosaltres sou la sal de la terra” tothom entén què vol dir. Tothom sap com és un menjar sense sal, i que per a conservar segons quins aliments primer cal “salar-los”.
També tothom sap que, en això de la sal, cal el punt just. Una menja sense sal o amb poca és insípida; però amb massa sal és incomestible. Igualment, la sal conserva allò que es pot salar bé i al seu punt; però salar segons què ho malmena.

Al Pròxim Orient tothom coneix la Mar de la Sal, anomenada també Mar Morta, precisament perquè l’excés de sal hi fa impossible la vida.

“Vosaltres sou la sal de la terra”, diu Jesús. Aquestes paraules van dirigides “a les multituds”, és a dir, a tothom (Mateu 5:1).
Però, què passa si la sal no sala? És a dir: què passa si no som sal?
Les paraules de Jesús, que d’entrada semblen boniques, es tornen un advertiment extremadament sever. Perquè, si la sal no sala, no serveix per a res, i cal llençar-la perquè ho faria malbé tot.

No vivim sinó que convivim. Conviure és una sort, però també és un repte. La convivència només és gustosa i constructiva si ens fem sal els uns per als altres.

Cadascú té les seves qualitats que pot posar al servei d’una bona convivència. Però tenim també els nostres defectes que, si els portem a la convivència, la poden fer malbé. Seríem sal que no sala.

Hi ha defectes molt perillosos per a la convivència. Potser el més perillós és la prepotència. La vida de cada dia ensenya que hi ha persones que es consideren a si mateixes norma i criteri de convivència, i apliquen als altres uns suggeriments de Jesús que ell dona perquè cadascú se’ls apliqui només a si mateix.
Les indicacions de Jesús no serveixen per a jutjar els altres (Mateu 7:1). Són perquè cadascú s’examini a si mateix i vegi si és “sal” que fa gustosa la convivència, o si és “àcid” que neutralitza la sal que hi poden posar els altres

Cal reconèixer que aquest defecte de la prepotència ha estat freqüent en l’Església, sobretot quan les jerarquies han anat de bracet amb el Poder. La pretensió de dirigir la vida dels altres!!!

Però avui, en la nostra Societat nord-occidental, ara que la Religió comença a ser entesa d’una manera menys dogmàtica, la prepotència reapareix sobretot en el camp de la Política. És conseqüència d’entendre la Política com a Poder i no com a Servei. I la grandíssima capacitat de Poder que s’arroga avui la Política l’està convertint en la principal causa de destrucció de la convivència, com tristament posen en evidència les notícies de cada dia.
Massa polítics s’han tornat dogmàtics, i pretenen decidir sobre la “sal” dels altres. És cert que la sal que no sala no serveix per a res, però ningú no pot dictaminar sobre la “sal” dels altres; sobre si serveix o no serveix.

“Vosaltres sou la sal de la terra”. Jesús diu aquestes paraules a les multituds, formades sobretot per aquelles persones que la societat benestant considerava inútils o que no servien per a res (Mateu 4:24). Doncs bé: són precisament aquestes les persones a qui es diu: “Vosaltres sou la sal de terra”. I també: “Vosaltres sou la llum del món".