4rt. Diumenge. Any
A.
Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Mateu 5,1-12).
En aquell
temps,
en veure
Jesús les multituds,
pujà a la
muntanya,
s’assegué
i els
deixebles se li acostaren.
Llavors
es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços
els pobres en l’esperit:
el Regne
del cel és per a ells.
Feliços
els qui estan de dol:
vindrà el
dia que seran consolats.
Feliços
els humils:
són ells
els qui posseiran el país.
Feliços
els qui tenen fam i set de ser justos:
vindrà el
dia que seran saciats.
Feliços
els compassius:
Déu els
compadirà.
Feliços
els nets de cor:
són ells
els qui veuran Déu.
Feliços
els qui posen pau:
Déu els
reconeixerà com a fills.
Feliços
els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne
del cel és per a ells.
Feliços
vosaltres
quan, per
causa meva, us ofendran,
us
perseguiran
i
escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:
alegreu-vos-en
i feu festa,
perquè la
vostra recompensa és gran en el cel
137. Multitud. (... en veure Jesús les
multituds...).
La multitud (multituds, gent, gentada,...)
està molt present en els Relats evangèlics. Sol tenir-hi un significat, sobretot
quan tradueix la paraula grega “ochlos”, de molta gent més o menys
necessitada. (Els Evangelis fan servir també la paraula “plethos”, que
significa també multitud, sense connotacions migrades).
La multitud (ochlos en singular o en plural) és l’horitzó vers
on es projecta l’acció de Jesús:
- En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor (Mateu 9,36).
- En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor (Mateu 9,36).
- Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va
curar els seus malalts (Mateu 14,14).
- "Sento una gran compassió per aquesta gent (ochlos),
perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a
menjar". (Marc 8,2). ...
Els Evangelis ens presenten Jesús davant per davant les multituds, “solucionant”
la seva situació precària (Lluc 6,18s).
La multitud, tan poderosa
pel número, però tan manipulable per les "necessitats" que li provoquen els "dirigents"...
La multitud
envolta Jesús amb una presència aclaparadora (Mateu 13:1 Marc 3:9) perquè busca líders o “pastors” que l’organitzin, la guiïn i solucionin
els seus problemes. Però Jesús afirma: tots els qui han vingut abans de
mi eren lladres i bandolers (Joan 10,8).
Jesús no accepta ser líder d’una multitud (Joan 6:15) sinó que la seva missió consisteix en fer que la multitud
esdevingui comunitat o poble. Poble lliure, creatiu, unit per vincles de germanor, sense
poderosos que l’explotin, sense esclaus que el sostinguin,… Ell s’anomena
“pastor” no pas per dirigir el ramat com un líder sinó perquè dóna la
vida per les ovelles (Joan 10,11).
Però, davant Pilat, quedarà clar que
Jesús “fracassa” en l’intent de convertir la multitud en poble. Quan Pilat proposa a la multitud
l’alternativa: Qui voleu: Jesús o Barrabàs?, la multitud escull
Barrabàs, i demana que Jesús sigui crucificat (Mateu 27:17ss).
Sembla impossible, però va així. I, sovint continua essent així. La
gran tragèdia de la multitud és que confia en el Poder. Esclava
de Poderosos, busca el seu alliberament a través de nous poderosos més poderosos
que els primers. I així perpetua l’espiral d'una violència de la qual n’és la
primera víctima.
En canvi Jesús no ha cedit a la
temptació del Poder (Mateu 4:8). Amb tots els qui moren a la Creu, Jesús mostra a tothom a on
porta “creure en el Poder” (Joan 19:5).
Serà al Calvari, on es fan "visibles" els resultats de les estructures de Poder, quan molts
de la multitud reaccionaran i s’adonaran del seu error (Lluc 23:48)
En el relat de la Festa de la Pentecosta, l'evangelista Lluc ens descriu anticipadament i de
manera simbòlica què passa quan persones provinents de totes les nacions del món fan l’experiència
de l’Esperit de Jesús. Diu: Residien a Jerusalem homes piadosos provinents de totes les
nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent (plethos, multitud) s'aplegà i van quedar
desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
Sorpresos i meravellats, deien: «¿No són galileus, tots
aquests que parlen? Doncs com és que
cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?... Tots els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les
grandeses de Déu.» (Actes 2,5ss).
Davant Pilat (davant el
Poder), la multitud renuncia a ser Poble lliure (Lluc 23,13ss). Al Calvari, davant el Crucificat (icona avançada del Ressuscitat), cada ésser humà sent la invitació a convertir-se, i a passar de ser multitud a ser COMUNITAT. A ser Poble
i a fer Poble amb tots els germans que s’hi ajuntin (Lluc 23,47s).La conversió ha de ser de cadascú.
El resultat, és la progressiva construcció d’una Humanitat Nova, en la qual també cadascú troba el seu àmbit vital (Resurrecció).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada