4rt. Diumenge d'Advent. B.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

EVANGELI. (Lluc 1,26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David, que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules,

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser, això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»

I l’àngel es va retirar.

8. Àngel. (L’àngel entrà a casa d’ella i li digué).

¿Existeixen, els àngels?
Com diu un adagi: qui tot no sap, res no sap. Els humans no coneixem tot el que existeix; per tant no podem afirmar ni negar la possible existència d’altres éssers intel·ligents.

Parlem dels àngels perquè la Bíblia (i molts d'altres Llibres) en parla. Però també cal dir de seguida que la Bíblia podria parlar dels “àngels” com a recurs literari; com a llenguatge simbòlic o mític per expressar experiències humanes profundes.

La paraula “àngel” ve del grec, i significa missatger. Sovint es fa servir per indicar que una persona o comunitat ha rebut un missatge de Déu.

Déu no l’ha vist mai ningú. Per això, un perill dels humans quan volem parlar d’Ell és “humanitzar-lo” massa, perdent la seva transcendència. D’alguna manera, amb la “intervenció” dels àngels, s’harmonitza la transcendència de Déu i la seva humanització, inevitable per l’home, quan volem parlar d’experiències "divines" viscudes.

En la vida de les persones hi ha moments en què s’experimenta un sentiment profund de ser acompanyat, ajudat, il·luminat, cridat, empès,... per “algú” exterior a la nostra realitat. Deduir d’aquest sentiment que aquest “algú” és Déu, seria un atreviment excessiu. És més “honrat” imaginar un seu missatger (àngel).

Els àngels ens permeten “personalitzar” una experiència considerada sobrenatural sense ofendre la transcendència de Déu. En el llenguatge actual es podria dir que el recurs als àngels seria com un mecanisme de projecció que permet salvar la transcendència de Déu i, a la vegada, expressar-ne la "presència" que experimentem en certes situacions de la nostra vida.

En la Bíblia, aquest mecanisme de projecció té també altres diferents expressions, com poden ser somnis, oracles, certes casualitats, vidents,... I sobretot, Profetes.

En el marc del Nou Testament, i atenent al significat de la paraula, cal dir que “l’àngel” per antonomàsia és Jesús de Natzaret, en qui s’identifiquen missatge i missatger.

“Evangeli” ve de dues paraules gregues: “eu” (bo) i “aggelion” (missatge). Els Evangelis (“eu-aggelion”) ens presenten Jesús com a fill de l’Home, que és el millor bon Missatge que pot rebre la Humanitat. Seria semblant a quan uns esposos reben el millor bon missatge de que han esdevingut pares. Per a ells, el seu fill és a la vegada missatge i missatger.