Diumenge 3er. B.

Paraules i Parauletes.    "Mar".

EVANGELI. (Marc 1,14-20).

Després d’haver estat empresonat Joan,

Jesús es presentà a Galilea

predicant la bona nova de Déu;

deia: «Ha arribat l’hora

i el regne de Déu és a prop.

Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

Tot passant vora el llac de Galilea,

veié Simó i el seu germà Andreu.

Estaven tirant el filat a l’aigua,

perquè eren pescadors.

Jesús els digué:

«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»

Immediatament abandonaren les xarxes

i se n’anaren amb ell.

Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu,

i el seu germà Joan.

Eren a la barca repassant les xarxes.

Els cridà immediatament,

i ells deixaren el seu pare Zebedeu

amb els jornalers a la barca,
i se n’anaren amb Jesús.

 “Mar”

20. Mar.  (Tot passant vora el llac (mar) de Galilea...)

Quan els evangelistes Mateu, Marc i Joan parlen del llac de Galilea (o de Tiberíades o de Genesaret), fan servir la paraula “mar”, tot i que es tracta d’un estany força petit, donat que, des de qualsevol de les seves ribes, es pot veure l’altre costat.

El Missal, i també la BCI −Bíblia Catalana Interconfessional− fan bé de traduir l’original grec “thalassa” (mar) per “llac” perquè, en aquest cas, es tracta realment d’un llac.
Però diria que tradueixen massa bé. Si els evangelistes escriuen “thalassa” (mar) per comptes de “limne” (llac) no és perquè s’equivoquin o no usin correctament les paraules, sinó perquè volen dir alguna cosa amb això. Recordem que els Evangelis no fan "geografia", sinó que utilitzen (també) la geografia com a llenguatge per parlar de la vida humana.

“Mar” és una paraula que forma part de la mitologia dels orígens del Poble d’Israel. Aquí entenc per mitologia dels orígens aquell conjunt d’imatges i relats amb els quals un Poble expressa, comunica i celebra els seus Inicis com a Poble, amb personalitat pròpia i diferenciada d’altres Pobles.

Quan els Evangelis presenten Jesús passant per la riba del mar de Galilea volen connectar amb l’experiència fundant d’Israel: l’Èxode. Israel, com a Poble, es va organitzar a partir de l’experiència de l’Èxode, amb Moisès reunint la multitud a les ribes del "Mar" Roig (Èxode 14,2ss) Tampoc el lloc per on els Israelites van "passar" (“pasqua”) el Mar Roig era realment “mar”. En aquell temps el Mar Roig no connectava amb la Mediterrània com actualment gràcies al canal de Suez construït a finals del s. XIX. En temps de Moisès hi havia aiguamolls. Molts fugitius se’n servien per escapar-se. Calia conèixer les passeres o disposar d’algun guia experimentat.

Però el “Pas del Mar Roig” va quedar en l’imaginari del Poble com un relat èpic protagonitzat per Moisès, possible gràcies a una protecció especial de Déu. En aquest sentit, el “mar” és allò que ofereix camins per a la Llibertat.

Sobretot els Evangelis de Mateu i Marc, presenten Jesús com el nou i definitiu Moisès. I és que, a pesar d’haver sortit del País on eren esclaus, els Israelites no van trobar la Llibertat plena. Per això cal "continuar" l'èxode. Ara ja no es tracta de sortir d’un país; la Llibertat ha de néixer en el propi cor.

Els Israelites van sortir del País on eren esclaus, però van continuar esclaus de si mateixos a través del seu Temple, la seva Llei, els seus Grans Sacerdots, els seus Governants, els seus Poderosos... Com passa a tots els Pobles de la Terra.

L’activitat de Jesús a Galilea, en els Evangelis Sinòptics, està centrada en el mar de Galilea. Aquí reunirà els deixebles i les multituds per invitar-les a un nou èxode: sortir del propi tancament. Per això, en els Evangelis, el “mar” té un simbolisme important.

Els primers deixebles que reuneix Jesús són “pescadors”. Jesús els crida per fer-ne “pescadors d’homes” perquè el mar representa també les dificultats de la vida. És el gran monstre que pot engolir-nos; és perill, amenaça, tempesta, naufragi, mort,... Quantes esclavituds en el “mar de la vida”! Només van poder passar pel "Mar Roig" gràcies a una "protecció" de Javé (de "Jo sóc el qui hi sóc"). Quan els poderosos perseguidors van intentar "detenir-los", tots van sucumbir als "perills de la mar" (Èxode 14,24ss).

Tots hem experimentat que la vida humana, deixada a les seves soles possibilitats, pot naufragar. És difícil superar tots els esculls. Els Evangelis ens presenten Jesús com el timoner expert que ens acompanya per "passar a l’altra riba". Més encara: ens ofereix el coneixement i la valentia per convertir-nos en navegants experts. El secret és ben simple: acceptar de ser “pescadors d’homes”. Dit amb llenguatge d’avui: viure dedicant-se a fer Humanitat.
El coneixement, l’impuls, l’encert per arribar a l’altra riba és la solidaritat total amb la Humanitat.
Aconseguim fer-nos humans fent Humanitat. Així de senzill.

Això comporta fer un èxode de nosaltres mateixos. Sortir del nostre món tancat ( el nostre “País d’esclavitud”) seguint els infinits camins que el mar obert ens suggereix.

L’evangelista Lluc, a diferència dels altres evangelistes, no anomena “mar” al llac de Galilea. Reserva aquesta paraula per a la segona part del seu Llibre: Els Fets dels Apòstols. Aquí sí que parlarà de “mar”, presentant-nos els viatges marítims, sobretot de St. Pau, per tota la Mediterrània.