diumenge, 4 de juny del 2017

SS. Trinitat. A. "Condemnar ... Salvar".




ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Joan 3, 16-18).
Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,
perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,
sinó que tinguin vida eterna.
Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés,
sinó per salvar el món gràcies a ell.
Els qui creuen en ell, no seran condemnats.
Els qui no creuen, ja han estat condemnats,
per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.


156.  Condemnar ... salvar. (Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.).

Condemnats... Salvats...
La litúrgia ens invita a llegir aquestes paraules de Jesús a Nicodem per celebrar la Festa de la Santíssima Trinitat. La paraula “Trinitat” no surt mai a la Bíblia. No ve dels Evangelis sinó de la reflexió teològica.


Les paraules llegides avui, tretes del diàleg entre Jesús i Nicodem, semblen, a primer cop d’ull, contradictòries. Primerament Jesús afirma que ha estat enviat no pas per condemnar sinó per salvar el món. Però de seguida diu també que qui no creu en ell ja està condemnat.
Per què? Qui el condemna?
Amb aquest llenguatge aparentment contradictori, l’Evangeli de Joan ens vol dir una cosa important: la vida humana no és una realitat estàtica sinó dinàmica i en creixement.

Imaginem un professor. El primer dia de Curs diu als alumnes que la seva feina com a professor no és pas suspendre o aprovar, sinó ajudar a tots a aconseguir aquells coneixements que necessitaran per la carrera que han escollit. Qui els assumeixi, aprovarà; qui no estudiï, "ja està suspès". S’haurà suspès a si mateix.

Semblantment podem dir: comencem la nostra vida amb el mínim necessari per créixer. Qui decideixi "no créixer", ell mateix es priva de la Vida (queda condemnat).
La vida humana no és una vida qualsevol, una mica més desenvolupada que altres formes de vida. La vida humana té capacitat per anar assumint noves dimensions. Un cop ha esdevingut conscient de si mateixa, entra en el camp sorprenent de la llibertat.
La llibertat ja no és una dimensió purament biològica, sinó que permet a l’home donar respostes conscients i voluntàries a altres presències.
Aquestes respostes poden ser negatives. Però quan són positives, generen una nova dimensió que porta més enllà d'allò simplement "humà", ja que ens connecta amb la VIDA mateixa (“Déu”, en llenguatge religiós).
Cap paraula humana pot expressar adequadament aquesta nova dimensió, però ens hi acostem una mica sempre que fem una experiència de comunió. Intuïm que la comunió és la forma de Vida més plena, creativa i joiosa que existeix.
La teologia, per expressar aquesta aproximació a la Vida, ha creat la paraula “Trinitat” amb la qual s’intenta expressar conceptualment no tant “allò que és” com “allò que no és” la Vida. Com a concepte, “trinitat” ens invita a anar més enllà de qualsevol forma de Monisme o de Dualisme aplicats a la Vida.
Més enllà de tot monisme global o particular.
Tot ésser humà és un "individu", únic i irrepetible. Però no pot ser entès només com a individu. Fins i tot si decideix viure tancat en si mateix, aquest tancament ja constitueix una relació amb els altres. Per això pot generar situacions de trencament, d’ofensa, d’injustícia,...
Tampoc el Dualisme estricte aconsegueix explicar del tot la vida humana.
La Vida humana no és un conjunt format per dues realitats (cos-ànima; yin-yang; Jo-Tu; dolor-evasió; ... ). Sempre cal introduir-hi el concepte "relació".
Podria servir d’exemple un "imant": hi ha un pol positiu i un pol negatiu; però és la relació entre ells allò que crea el camp magnètic.
Semblantment, no són possibles dos “Jo” isolats: pel simple fet d'existir, coexistim. Cada “Jo” esdevé un “Tu” per a l’altre. I amb la possibilitat, si ens decidim per la generositat, de generar un “Nosaltres”.

Tant si s’aplica a Déu com a la vida humana, “Trinitat” vol expressa relació.
Progressivament, per a cada un dels Humans, viure és conviure. Obrir-se a la convivència generosa és salvació. Tancar-s'hi, és autocondemna.

Aquí “convivència” no significa ser més o menys ben avinguts, sinó que defineix l’estructura mateixa de la vida humana. Pel simple fet d’existir, estem ficats en la vida dels altres i els altres estan ficats en la nostra. 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada