EVANGELI. (Lluc 1,26-38).
En aquell
temps,
Déu envià
l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,
per dur
un missatge a una noia,
promesa
amb un descendent de David, que es deia Josep,
i el nom
de la noia era Maria.
L’àngel
entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te
guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es
torbà en sentir aquestes paraules,
i pensava
per què la saludava així.
Però
l’àngel li digué:
«No
tinguis por, Maria;
Déu t’ha
concedit el seu favor.
Tindràs
un fill i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran
i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor
Déu li donarà el tron de David, el seu pare,
serà rei
del poble d’Israel per sempre,
i el seu
regnat no tindrà fi.»
Maria
preguntà a l’àngel:
«Com pot
ser, això, si jo no tinc marit?»
L’àngel
li respongué:
«L’Esperit
Sant vindrà sobre teu,
i el
poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;
per això
el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu.
També la
teva parenta, Elisabet,
ha
concebut un fill a la seva edat;
ella que
era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,
perquè a
Déu res no li és impossible.»
Maria va
respondre:
«Sóc
l’esclava del Senyor:
que es
compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
I l’àngel es va retirar.
181. David. (...Déu li donarà el tron de David, el seu pare...).
Els Evangelis parlen diverses vegades de Jesús com a fill
de David. Però David
i Jesús estan separats per quasi mil anys d’història.
Què representa David dintre els Evangelis?
Què representa David dintre els Evangelis?
Els Evangelis volen presentar-nos la realitat de Jesús,
i ensenyen que aquesta realitat desborda la seva vida individual.
És per això que no es pot construir una “Biografia de Jesús” a partir
dels Evangelis. Aquests, prenent com a base la seva vida individual, en
realitat volen oferir-nos una radiografia sapiencial de l’Home (o, si es
vol, de la Humanitat): els seus orígens, el seu creixement, la
seva vocació i l’horitzó de plenitud que se li ofereix.
I és aquí on la figura mítica del rei David serveix de “llenguatge”.
I és aquí on la figura mítica del rei David serveix de “llenguatge”.
L’horitzó ofert als Humans passa per la construcció del Regne
de Déu. Això vol dir que estem cridats a ser i a fer Poble. Cada
ésser humà va assolint l’horitzó de la seva vida en la mesura que és Poble i
fa Poble. El Regne de Déu no és altra cosa que el “Poble” que els Humans
anem construint conjuntament des de la llibertat, la iniciativa i
la generositat.
Però els Humans, per a ser i fer Poble, no ens
trobem en un terreny neutre sinó en un espai ja ocupat. Ja hi trobem
instal·lat el “príncep d’aquest món” (Joan 12,31).
Des dels inicis de la Humanitat ha aparegut el Poder. És a dir: les relacions de domini-subjecció entre els Humans.
El Poder és el gran obstacle per a ser i fer Poble de debò. Perquè també els Poderosos pretenen fer “Poble”, però des d’una situació de domini per part seva i de servitud per a la resta.
Des dels inicis de la Humanitat ha aparegut el Poder. És a dir: les relacions de domini-subjecció entre els Humans.
El Poder és el gran obstacle per a ser i fer Poble de debò. Perquè també els Poderosos pretenen fer “Poble”, però des d’una situació de domini per part seva i de servitud per a la resta.
Tots naixem petits i dèbils, i patim la submissió en la pròpia pell. Tots, des del naixement, fem la incòmode experiència d’estar dintre una col·lectivitat, indispensable per a la pròpia vida, però que inicialment ens domina del tot.
I tots, per simple reacció biològica, sentim la tendència a passar de dominats a dominadors. No només individualment sinó també com a col·lectivitat. Experimentem que el món on estem està fet de dominadors i de dominats; de pobles lliures i de pobles sotmesos no reconeguts com a Poble. I, evidentment, volem pertànyer al grup dels privilegiats.
Els Evangelis presenten Jesús com a ciutadà d’Israel.
Israel, com a Poble, va ser lliure molt poques vegades. El rei David hi representa la situació més gran de llibertat.
Israel, com a Poble, va ser lliure molt poques vegades. El rei David hi representa la situació més gran de llibertat.
Quan la gent anomena Jesús fill de David, és perquè
veuen en ell algú que els porta o pot portar la Llibertat.
Quan els Evangelis anomenen Jesús fill de David, és per invitar-nos a seguir-lo i esdevenir un Poble lliure.
Jesús predica un regne de llibertat que ens permet anar més enllà de les estructures de Poder que entre tots hem generat, mantenim i patim; i que ens deshumanitzen.
Quan els Evangelis anomenen Jesús fill de David, és per invitar-nos a seguir-lo i esdevenir un Poble lliure.
Jesús predica un regne de llibertat que ens permet anar més enllà de les estructures de Poder que entre tots hem generat, mantenim i patim; i que ens deshumanitzen.
Amb tot, els Evangelis no es queden en l’expressió fill
de David sinó que la depassen llargament. Perquè el regne de David era
també una estructura de domini-subjecció. David representa la independència d’un poble, però no la llibertat dels homes i dones d'aquest Poble. És per això que el regne de Déu proclamat i
inaugurat per Jesús no és la "restauració" del regne de David sinó
una nova forma de regne on tots i cada un dels seus ciutadans siguin lliures i creatius. Es tracta d’un regne on les estructures de Poder
deixen lloc a relacions de Comunió.
El Regne de Déu no es fa pas "desplaçant" el regne
de David o els regnes d’aquest món. Aquests es mantenen sempre,
perquè van naixent contínuament del més profund de cada nou ésser humà.
Tot ésser humà comença en alguna forma de servitud, i intenta reaccionar-hi amb formes de domini sobre els altres.
És per això que el Regne de
Déu només pot ser fruit d’una conversió. Neix de la voluntat
explícita d’abandonar les estructures de Poder, sentides com a injustes
i inhumanes. Neix de la decisió de crear una nova convivència de
Comunió.Tot ésser humà comença en alguna forma de servitud, i intenta reaccionar-hi amb formes de domini sobre els altres.
Com a fill de David, Jesús mor definitivament a la Creu. I és també a la Creu on inaugura el nou Regne de la vida que es dóna (Comunió).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada