1er. Diumenge de durant l'Any C.

Baptisme de Jesús. 

Paraules i Parauletes.

 

EVANGELI. (Lluc 3,15-16.21-22).

En aquell temps,

la gent que vivia en l’expectació

sospitava si Joan no fóra potser el Messies.

Ell respongué dient a tothom:

«Jo us batejo només amb aigua,

però ve el qui és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat.

Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.»

Un dia que tot el poble es feia batejar,

Jesús també fou batejat.

Mentre pregava,

s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant

en figura corporal com un colom,

i una veu digué des del cel:

«Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»

77. Expectació.  (...la gent que vivia en l’expectació...).

Per als humans, viure en l’expectació és una situació normal.
Hi viuen els pobres, marginats, sotmesos,... Esperen que arribi algú prou bo i poderós per canviar les coses més a favor seu.
També hi viuen els rics i poderosos, perquè el Diner i el Poder creen en ells l’expectativa de tenir-ne sempre més i més.
Hi vivim tots, perquè tots volem millorar en alguna cosa: salut, diners, amor, pau interior, fama, solidaritat, ...

En el cas de les persones pobres, sotmeses o marginades, viure en l’expectació és bo, però té un perill: veure “salvadors” on no són. I, si ens equivoquem, no tots els suposats "salvadors" tenen l’honradesa de dir-nos que no ho són.

El relat d’avui ens presenta la figura de Joan Baptista. La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si ell no seria el Messies esperat.
Joan és honrat, i diu clarament que ell no ho és.
Encara que bateja, diu que ell només bateja amb aigua. Però, a la vegada, anuncia a tothom aquell qui bateja de debò: aquell que bateja amb Esperit Sant i foc.

I, per als qui escoltaven Joan, i per a tothom, la pregunta és: el baptisme amb Esperit Sant i foc que ofereix Jesús omple realment les expectatives humanes?

Si ens fixem en els Relats Evangèlics en si mateixos, semblaria que no. Lluc ens parla dels dos deixebles d’Emaús que, referint-se a Jesús, es lamentaven amb frustració: Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses (la mort del "suposat" per ells "salvador") (Lluc 24:21).

El mateix deixeble Pere, quan Jesús diu que el condemnaran i el mataran, pretén corregir-lo perquè això li resulta impensable (Mateu 16:22).

També les autoritats jueves es queixen: “Fins quan ens tindràs en la incertesa!” (Joan 10:24). I acabaran burlant-se de les seves pretensions (Mateu 27:39  Lluc 23,35ss).

Què comporta ser batejat amb Esperit Sant i amb foc?

Es pot explicar amb un exemple.
Imaginem una persona que cau al mar i no sap nedar. Se la pot salvar tirant-li un flotador o una corda per agafar-s'hi o que un socorrista l’ajudi a sortir de l’aigua.
Però hi ha una altra manera més "interessant" de salvar-la (si ella vol): que un monitor se li acosti, l’aguanti momentàniament i la tranquil·litzi, i li vagi dient quines postures pot prendre per surar i moure’s en l’aigua i nedar, i, fins i tot, com fer-s’ho per gaudir de l'aigua.

Si es donés el cas, el canvi que hauria experimentat aquesta persona accidentada seria important. Abans, l’aigua era el seu més gran enemic; ara, en pot gaudir. No és que l’aigua hagi canviat. Ha canviat la persona passant de ser caiguda a l’aigua a gaudidora de l’aigua.

En el baptisme amb l’Esperit Sant i amb foc passa una cosa semblant: (si ho volem) ens transforma interiorment permetent-nos sintonitzar amb l’obra de Déu. L’Esperit Sant és el monitor. És el do que se’ns ofereix, i que farà possible la resposta confiada. Ell i la nostra resposta ens canvien per dintre, destruint la por ("foc") i obrint-nos al gaudi de la comunió amb Déu i entre nosaltres.

Des d’una situació purament humana, ningú no té aquesta "expectació". Ni se’ns acudiria! Perquè, com diu St. Pau, “cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen” (1Corintis 2:9).

Les nostres "expectatives" sempre volen baix.
Però, un cop conegut el do, neix l’expectació del seu gaudi.