Diumenge 2 de durant l'any C. "Casament".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Joan 2,1-12).

En aquell temps se celebrà un casament a Canà de Galilea.

Hi havia la mare de Jesús.

També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.

Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu:

«No tenen vi.»

Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi?

Encara no ha arribat la meva hora.»

Llavors la seva mare diu als qui servien:

«Feu tot el que ell us digui.»

Hi havia allí sis piques de pedra

destinades a les pràctiques de purificació

usuals entre els jueus.

Cada una d’elles tenia una cabuda

de quatre a sis galledes.

Els diu Jesús:

«Ompliu d’aigua aquestes piques.»

Ells les ompliren fins dalt.

Llavors els digué:

«Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.»

Ells n’hi portaren.

El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi.

Ell no sabia d’on era,

però ho sabien molt bé els qui servien,

perquè ells mateixos havien tret l’aigua.

El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu:

«Tothom serveix primer els millors vins i,

quan els convidats ja han begut molt,

els vins més ordinaris;

però tu has guardat fins ara el vi millor.»

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea.

Així manifestà la seva glòria,

i els seus deixebles cregueren en ell.

78. Casament. (En aquell temps se celebrà un casament a Canà de Galilea).

En la Bíblia, la relació home – dona serveix de llenguatge per expressar la relació Déu – Humanitat. En el marc del Poble elegit, Déu s’hi fa present per mitjà de la Llei, i el Poble hi correspon amb la seva obediència. Però els profetes sovint se servien del llenguatge matrimonial per descriure l’Aliança de Déu amb el seu Poble. Déu seria l’espòs, i el Poble seria l’esposa. Per això les infidelitats del Poble són denunciades com adulteri. Amb tot, les repetides infidelitats, que a vegades provoquen càstigs de part de Déu, no esgoten mai la fidelitat de Déu a les promeses fetes al seu Poble. Els càstigs han de ser considerats avisos de l’Espòs destinats a la correcció de l’esposa. (Aquí cal notar la diferència entre la manera actual d’entendre la relació home-dona i la manera com s’entenia en temps dels Escrits bíblics). 

Però l’Aliança de Déu amb el Poble elegit (Israel) té com horitzó l’Aliança de Déu amb tota la Humanitat.
L'Aliança inicial amb el Poble elegit és, de per si, temporal: serveix per anar preparant l’Aliança definitiva amb tota la Humanitat.

El relat del Casament o de les Noces de Canà no s’ha de llegir com la crònica d’un casament determinat sinó com una al·legoria de l’Aliança de Déu amb la Humanitat. Però n’és només una primera part "preparatòria", posada al començament dels signes que farà Jesús. La segona part, l’evangelista l’escriurà al final dels signes de Jesús: amb la seva vida plenament donada i compartida.
Aleshores seran “pronunciats” els noms dels dos protagonistes d’aquesta Nova Aliança definitiva: Jesús, que fa present i visible Déu-espòs, i Maria Magdalena, com a personalització de la nova Humanitat-Esposa.
En aquesta nova parella queda corregit el "pecat" de la primera parella (Adam i Eva) i es recupera el "jardí-hort" (Joan 20:16).

La 1ª parella (Adam - Eva) va caure en la "temptació mare de totes les temptacions": independitzar-se de Déu (La "infidelitat"). Així provocaven l’entrada de la "mort" en l’àmbit dels Humans.
La 2ª parella (Jesús - Magdalena), amb la seva obediència total fins a donar la vida, recupera el jardí-hort on hi ha el mític l’Arbre de la Vida (Gènesi 2:9).

El Relat del "Casament de Canà" juga amb tots aquests simbolismes.
Comença situant-nos “al tercer dia” (Aquesta expressió no està recollida en la Lectura que ens ofereix el Missal): una referència clara i directa a la "resurrecció" de Jesús al tercer dia.

Aquest tercer dia, sumat als dies ja assenyalats anteriorment, correspon al “dia sisè”, que és també una referència clara i directa a la Creació de l’Home i a la Mort-resurrecciosa de Jesús, al dia sisè. És en aquest dia sisè que Jesús declara: Tot s’ha acomplert (Joan 19:30). És a dir: s’ha acomplert del tot el procés de humanització de l’Home. L’home ha arribat a l’adultesa (edat "núbil", en el llenguatge simbòlic).

En el Casament de Canà, l’únic nom propi que hi apareix és el de Jesús. Els “nubis” de la 1ª Aliança hi són presentats només d’una manera velada i indirecta. En la resposta que dóna Jesús a la seva mare, l’anomena “dona”, una paraula que es pot entendre també amb el significat d’esposa. El relat fa notar que la "mare de Jesús" estava allí (forma part del casament). En canvi Jesús, de moment, només hi  és "com a convidat". ("Encara no ha arribat la meva hora").

També estaven allí sis piques de pedra, destinades a les purificacions.
Aquestes piques de pedra representen la Llei, escrita en taules també de pedra. Són piques immenses que presideixen la sala del casament. Representen la “presència” de l’Espòs. Déu encara en "forma" de Llei.

La mare de Jesús, esposa de la "1ª aliança", però també mare de Jesús, s’adona que la "2ª Aliança" ja està present. Això li permet intuir que la 1ª Aliança ja pot ser "superada". “No tenen vi”.

El “vi” de Jesús, el nou Espòs, no serveix per mantenir l’aliança basada en la Llei (que exigia purificacions permanents) sinó que genera una Nova i definitiva Aliança basada en l’Amor. “Tal com el Pare m’ha estimat, estimeu-vos també vosaltres” (Joan 15,9ss). “Us dono un manament nou: que us estimeu com jo us he estimat” (Joan 13,34).

El relat de les Noces de Canà no pretén mostrar-nos cap "miracle", sinó el pas d’una aliança provisional basada en la Llei, a la nova i definitiva Aliança, oberta a tota la Humanitat, i basada en l’Amor.

El procés d'humanització a què som convidats no acaba en la Llei sinó que arriba fins a la Comunió plena amb Déu, ja iniciada i visualitzada en Jesús.