Quaresma. 2on. C. "Moisès i Elies".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Lluc 9,28b-36).

En aquell temps,

Jesús prengué Pere, Joan i Jaume

i pujà a la muntanya a pregar.

Mentre pregava,

es trasmudà l’aspecte de la seva cara

i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant.

Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell.

Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos,

i parlaven del traspàs d’ell,

que s’havia d’acomplir a Jerusalem.

Pere i els seus companys estaven adormits profundament,

però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús

i els dos homes que eren amb ell.

Quan aquests anaven a separar-se de Jesús,

Pere li digué:

«Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt!

Fem-hi tres cabanes,

una per a vós,

una per a Moisès

i una altra per a Elies.»

Parlava sense saber què es deia.

Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí.

Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol.

Llavors del núvol estant una veu digué:

«Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.»

Així que la veu hagué parlat,

es van trobar amb Jesús tot sol.

Ells guardaren el secret,

i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

83. Moisès i Elies. (Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos).

Per als fidels israelites, Moisès i Elies eren dos profetes molt significatius. Moisès va donar-los la Llei; una Llei rebuda directament de Déu. Elies (un profeta en qui es concentraven moltes llegendes populars) va ser el gran restaurador de la Llei en moments de decadència moral. De Moisès i Elies es diu que van pujar a la muntanya de Déu (Sinaí o Horeb) i que van trobar-se amb Déu cara a cara (Èxode 33:11  i  1Reis 19:13).

La Llei és l’aglutinant més important dels Israelites com a Poble, i l’identificador davant dels altres Pobles.

Per altra part, Jesús va ser acusat de no respectar la Llei de Moisès i el Temple. Per això el van matar. “Nosaltres tenim una Llei i, segons aquesta Llei, aquest home ha de morir” (Joan 19:7).
Evidentment, això creava en els deixebles jueus un gravíssim problema de consciència.

Els Evangelis donen la clau per solucionar aquest problema: la missió de Jesús no era abolir la Llei sinó portar-la al seu acompliment o Compliment (Mateu 5:17). Aquest compliment no significa restaurar-la, a la manera d’Elies (o de Joan Baptista), sinó portar l’home més enllà de la Llei, perquè no és l’home per al dissabte (per a la Llei) sinó el dissabte (la Llei) per a l’home (Marc 2:27).

Per això els Evangelis Sinòptics associen Moisès i Elies amb Jesús. Entre ells no hi ha contradicció sinó continuïtat.

L’estrany i sorprenent relat de la Transfiguració ens presenta Jesús acompanyat de Moisès i Elies davant els tres deixebles durs. Aquests representen tots aquells deixebles a qui, a causa de la Llei, més costa d’acceptar el missatge de Jesús.
Segons aquest relat, els tres deixebles fan l’experiència de veure com Moisès i Elies "desapareixen", mentre senten la veu del cel que els indica l’únic a qui han d’escoltar (obeir): Jesús (l’Home).

En els Escrits de Lluc (Evangeli i Fets dels apòstols), Moisès i Elies son els testimonis (“dos homes”) de la novetat que Jesús aporta a la Llei. Per això tornaran a aparèixer en dos moments clau: en la Resurrecció, davant les dones (“Per què busqueu entre els morts al qui és vivent”. Lluc 24:5), i en l’Ascensió, advertint als seguidors de Jesús (“homes galileus”) que Jesús no ha "marxat”, sinó que ha entrat en la Plenitud humana des de la qual continua actuant a favor de tots. “Vindrà de la mateixa manera que l’heu vist enlairar-se” (Fets 1:10).

L’acompliment que Jesús fa de la Llei és semblant a quan un fill es fa adult. Les normes i manaments dels pares envers els fills petits no són per afirmar l’autoritat paterna sinó per ajudar-los a créixer fins arribar a ser adults i independents. La Llei funciona com a pedagog (Gàlates 3:24), i té per finalitat la plena llibertat i maduresa. Arribats a la maduresa, queda superada (acomplida) la Llei.

Allò que fa bona la Llei és precisament que estigui destinada a ser superada. De fet, mentre no es supera, la Llei és causa de pecat perquè “acusa” els incomplidors. Per això és absolutament indispensable que la Llei arribi a ser superada. En cas contrari, acabarà essent inhumana. Això es pot comprovar cada dia en les infinites formes de crueltat practicades en nom de la Llei. Jesús mateix va ser-ne víctima. I milers i centenars de milers d’humans. Els mateixos Moisès i Elies van cometre moltes i gravíssimes crueltats convençuts que feien un acte de culte a Déu (Deuteronomi 2:34.  1Reis 18:40) (Veure també: Joan 16:2).

Jesús, en canvi, és “l’anyell de Déu” que, prenent sobre seu el pecat del món (la crueltat del món) (Joan 1:29), ens allibera d’una Llei endurida i de les seves perverses interpretacions.