Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
Evangeli (Lluc 7,11-17)
En aquell
temps
Jesús se
n'anà a un poblet anomenat Naïm.
L'acompanyaven
els deixebles i molta gent.
Quan
s'acostaven a l'entrada del poble
es trobà
que duien a enterrar un mort,
fill únic
d'una mare viuda.
Molta
gent del poble acompanyava la mare.
Així que
el Senyor la veié, se'n compadí i li digué:
«No ploris».
El Senyor
s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt.
Els qui
el portaven s'aturaren,
i ell
digué: «Jove, aixeca't».
El mort
es posà assegut i començà a parlar.
I el
Senyor el donà a la seva mare.
Tots
quedaren esglaiats i glorificaven Déu.
La gent
deia:
«Ha
aparegut entre nosaltres un gran profeta».
Deien
també: «Déu ha visitat el seu poble».
Per tot
el país dels jueus i per tota la rodalia
s'escampà
aquesta anomenada de Jesús.
100. Naïm. (Jesús se n'anà a un
poblet anomenat Naïm.).
A part de “Jesús”, “Naïm” és l’únic nom propi que surt en l’evangeli d’avui. Naïm significa amable; és a dir: capaç
de ser estimat. Jesús s’hi acosta. L’escena amb què es troba reclama
la seva amabilitat. A l’entrada del poble (literalment a la porta
del poble) es troba amb molta gent que acompanyen una dona viuda que duu a
enterrar el seu fill únic. Aquesta dona sense nom, visualitza la situa en què
es troba aquell poble, que aquí representa tants i tants pobles on es podria veure
una escena semblant.
Naïm, a pesar del seu nom, viu sotmès a Poderosos (la “porta” significa que es tracta d’una població “controlada”). Com a poble, pot engendrar, però no pot portar els seus fills a la maduresa. Una dona viuda, en les societats masclistes, és la imatge viva de la impotència i de la vulnerabilitat. La dona plora la mort del seu únic fill, que era també la seva única esperança. Molta gent l’acompanya. El seu plor és el plor del poble; i d’una infinitat de pobles.
Naïm, a pesar del seu nom, viu sotmès a Poderosos (la “porta” significa que es tracta d’una població “controlada”). Com a poble, pot engendrar, però no pot portar els seus fills a la maduresa. Una dona viuda, en les societats masclistes, és la imatge viva de la impotència i de la vulnerabilitat. La dona plora la mort del seu únic fill, que era també la seva única esperança. Molta gent l’acompanya. El seu plor és el plor del poble; i d’una infinitat de pobles.
Jesús la veu, se’n compadeix i li diu: no ploris.
¡Com pot dir, Jesús, a una pobre dona viuda que acaba de perdre el seu únic fill, que no plori!
¡Com pot dir, Jesús, a una pobre dona viuda que acaba de perdre el seu únic fill, que no plori!
Si la dona representa la impotència i la vulnerabilitat de
tants “Naïm” (pobles capaços de ser estimats), Jesús representa l’Home. La
trobada de Jesús i la dona és la trobada de l’Home i la Humanitat que plora. I
aquesta trobada fa canviar radicalment el desenllaç de l’escena. “Jove,
aixeca’t”. Literalment: Noi: a tu t’ho dic: aixeca’t.
La tendència a veure Jesús com un miracler, ens fa
perdre el significat de la presència del Fill de l’home. Lluc ja l’havia
destacat en un relat anterior. “Ara sabreu que el Fill de l'home té poder
aquí a la terra de perdonar els pecats”. (Lluc 5:24). No es tracta d’un poder personal i exclusiu d’un Jesús miracler,
sinó de la capacitat de l’Home per fer Humanitat. Per això, és quan hom surt de
l’àmbit dels Poderosos (“porta”) que pot dir i escoltar: Aixeca’t.
“Tota la gent intentava tocar Jesús perquè sortia d’ell
una força que guaria tothom” (Lluc 6:19). No es tracta de miracles deguts als poders especials d’una
persona extra, sinó de l’acció de “tocar”, com expressió de la solidaritat
humana. Jesús toca el fèretre, i els portadors a enterrar es
paren. És a dir: el camí deshumanitzador s’interromp.
Per altra part, tocar un mort (en aquest cas tocar
el fèretre) comportava quedar legalment impur. Amb aquesta acció, Jesús es posa
(es manté) fora la Llei. Cal saber prescindir de la Llei per poder fer
Humanitat (→ Tocar).
Naïm encarna la situació de tants i tants pobles del món amb capacitat
d’engendrar però no de créixer, com a poble, fins a la maduresa (Llibertat),
ofegats per la “muralla” o “frontera” que els Poderosos de torn els han imposat,
sovint amb l’excusa de “protegir el poble”. Les portes els serveixen per
sortir a enterrar, no pas per sortir a la Llibertat (Èxode).
No obstant, tot ésser humà, en el seu procés de fer-se adult, en un moment o altre sent el crit de l’Home: Aixeca’t!
No obstant, tot ésser humà, en el seu procés de fer-se adult, en un moment o altre sent el crit de l’Home: Aixeca’t!
El relat que hem llegit acaba mostrant l’ambivalència de
la reacció de la gent:
- uns hi veuen (només) l’acció personal d’un gran profeta;
- altres hi descobreixen la presència de Déu, que crida a la Vida.
- uns hi veuen (només) l’acció personal d’un gran profeta;
- altres hi descobreixen la presència de Déu, que crida a la Vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada