diumenge, 22 de maig del 2016

Corpus. C. "Números".

Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Lluc 9,11b-17).
Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent
i curava els qui en tenien necessitat.
Veient que començava a fer-se tard,
els dotze anaren a dir-li:
«Acomiadeu la gent.
Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant,
i puguin trobar-hi queviures;
aquí és un lloc despoblat.»
Jesús els digué:
«Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»
Ells respongueren:
«Només tenim cinc pans i dos peixos.
¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar
per tota aquesta gentada?»
Tots plegats eren uns cinc mil homes.
Ell digué als deixebles:
«Feu-los seure en grups de cinquanta.»
Els deixebles ho feren i tothom s’assegué.
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos,
alçà els ulls al cel,
els beneí,
els partí
i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent.
Tothom en menjà tant com volgué
i recolliren dotze coves de les sobres.



99.  Números. (Només tenim cinc pans i dos peixos).  


Números.
Per la seva relació amb la realitat més pròxima, determinats números adquireixen un significat diferent i més ampli al seu valor matemàtic.

El número “2”, com a alternativa a la unitat, a vegades pot significar diversos. I també una determinada comunitat
El “4” pot indicar universalitat, per allò dels quatre punts cardinals o els quatre vents (Mateu24,31. Apocalipsi7,1), o els quatre rius (Gènesi2,10ss).
El “5”, per correspondre als dits que formen la mà, que és la part més activa i operant del cos, pot significar la capacitat creativa. Segurament per això mateix, en els Evangelis, pot significar l'Esperit Sant; és a dir, la força creativa de Déu, sobretot quan es multiplica per 10, 100 o 1000.
Els cinc dits formen la mà, el més més "creatiu" del cos humà, sobretot la mà dreta, i, per analogia, de Déu mateix. La Bíblia parla sovint de la "dreta de Déu". Amb ell Deu "crea". Jesús està assegut a la "dreta de Déu", continuant la seva "obra".
També dona significat als “10” dits, útils per a recordar o repetir llistes curtes, com els famosos 10 Manaments.
A la Bíblia, el “12” serveix per identificar l'antic Poble d'Israel, el Poble de les Dotze Tribus. També indica l'edat que, en Israel, un noi assumia ja les obligacions dels adults (Lluc 2,42) o una noia esdevenia dona (Marc 5,42).
El "40" també està carregat de significat.
Quaranta anys” correspon a la durada d’una generació. D’aquí que el número “quaranta” serveixi per expressar la idea d’una “acció acomplerta” o de “tota una vida”. Un regnat de quaranta anys, com el del rei David (2Samuel5,4), significa que ha tingut temps de fer tot el que calia fer.

L'Èxode va durar 40 anys, indicant així que passar de l'esclavitud a la llibertat dura tota una vida. 
Jesús es prepara per presentar el Regne de Déu passant 40 dies al desert i superant totes les temptacions del Príncep d’aquest món (Satanàs) (Marc1,12). Igualment completa la formació dels seus deixebles per a rebre l’Esperit Sant amb 40 dies de “classes particulars” (Actes 1,3).

Els números alts poden significar una multitud o un gran quantitat d’objectes o persones, com el número “12000” resultant de multiplicar 12 x 1000 (Apocalipsi 7:4).
En l’evangeli d’avui, els números hi tenen una presència destacada. En poques ratlles trobem “5” i “2”, “5000”, “50”, i “12”. També hi destaca, no explícitament però sí repetit, el “7”. Sumant els 5 pans i els 2 peixos tenim el “7”, número que significa plenitud, per allò dels 7 dies de la setmana o dels 7 planetes amb el Sol.

Els “5 pans” són una al·lusió directa als 5 llibres de la Torà o de la Llei de Déu anomenats Pentateuc (Penta significa 5). En l’espiritualitat del Poble Elegit és freqüent parlar de la Torà com a pa o aliment (Siràcida15:1ss. També Deuteronomi8:3)). Jesús s’hi refereix en la discussió amb el Diable quan aquest li proposa, per a satisfer la fam, convertir les pedres en pans. (Mateu4:4). D’aquí el significat dels 5 pans: quan no són “posseïts” sinó “compartits” i entesos com a do de Déu, alimenten 5000 comensals (tota la multitud) formant de “50”.

El simbolisme de “50” és doble: per un cantó és un múltiple de “5”, amb tot allò que aquest número simbolitza. Per l’altre, segueix a la plenitud del “49” (7 x 7). D’aquí que “50” pugui significar un nou començament des de la plenitud. Els grups de “50” representen, doncs, la multitud quan ha esdevingut comunitat per l’acció de compartir tot el que tenien (5+2=7).
També els 12 coves de les sobres tenen un significat important. En un primer moment, les 12 Tribus no participen, com a Poble, en el nou àpat. Però l’aliment compartit és abundant i n’hi ha per a tothom; també per a aquells que, de fet, havien estat els primers invitats, però que de moment refusen la invitació.
De fet, els Evangelis de Mateu i de Marc repeteixen l’escena del Pa compartit, però canviant els números. En la segona narració, el pa sobrant no són “12” coves sinó “7”. Pels números sabem que el primer àpat representa els membres del Poble elegit que han acceptat la invitació, i les sobres són per als que hi puguin respondre més tard. Els números del segon àpat ja assenyalen una invitació universal (Mateu: primer relat: 14,17; segon relat: 15:37. Marc: primer relat: 6,38; segon relat: 8:8).
A vegades els números adquireixen un altre significat pel fet que s’escrivien amb lletres. Això permetia suggerir crípticament noms de persona o de ciutat que no es podien dir obertament. Per exemple: Aquí cal la saviesa! Qui sigui intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra referida a una persona: 666 (Apocalipsi13:18).

Cal reconèixer que en aquests casos la interpretació és difícil perquè la sèrie dels números que poden donar un resultat concret és molt variada. En el cas de “666”, alguns proposen llegir “Lateinos” (Els Llatins = Imperi Romà)  (30 + 1 + 300 + 5 + 10 + 50 + 70 + 200), mentre altres proposen llegir el nom hebreu de l’emperador Neró Cèsar (50 + 200 + 6 + 50 + 100 + 60 + 200).
Abans de l’arribada del llenguatge científic, era habitual “jugar” amb determinats números de significat simbòlic, no sempre fàcil d’interpretar dos mil anys després.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada