Paraules i Parauletes.
EVANGELI. (Lluc 9,51-62).
Quan
s’acostaven els dies
en què Jesús
havia de ser endut al cel,
també ell
resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem.
Envià
alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí,
entraren
en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament.
Però la
gent no el volgué rebre,
perquè s’encaminava
a Jerusalem.
En veure
això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren:
«Senyor,
voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?»
Però
Jesús es girà i els renyà.
I se
n’anaren a un altre poblet.
Mentre feien camí algú li digué:
«Us
seguiré pertot arreu on anireu.»
Jesús li
respongué:
«Les
guineus tenen caus, i els ocells, nius,
però el
Fill de l’home no té on reposar el cap.»
A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.»
Ell li
contestà:
«Senyor,
permeteu-me primer d’anar-me’n a casa,
fins que
hauré enterrat el meu pare.»
Jesús li
diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts,
i tu vés
a anunciar el regne de Déu.»
Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor,
però
permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.»
Jesús li
respongué:
«Ningú
que mira enrere quan ja té la mà a l’arada
no és
apte per al regne de Déu.»
103. Camí. (..., tot fent camí, entraren en un
poblet,...).
La idea del camí és fonamental per entendre
els Evangelis. De fet, els tres Sinòptics exposen tota l’obra de Jesús
situant-la en un "camí" que va de Galilea a Jerusalem (i més enllà: fins a la "Resurrecció"). L’Evangeli de
Joan no utilitza aquesta imatge del camí sinó que parla directament de la "pasqua".
"Pasqua" significa “pas”. Camí i pas, evidentment, es complementen. De fet, en els Sinòptics, el camí de Jesús porta a la Pasqua, i, en l’Evangeli de Joan, la Pasqua concreta el significat del seu camí. (Joan 14,6).
"Pasqua" significa “pas”. Camí i pas, evidentment, es complementen. De fet, en els Sinòptics, el camí de Jesús porta a la Pasqua, i, en l’Evangeli de Joan, la Pasqua concreta el significat del seu camí. (Joan 14,6).
El camí de Galilea a Jerusalem és com una paràbola de
la vida de Jesús i de la vida de la Humanitat. En aquest camí, allò
significatiu no és el desplaçament geogràfic sinó la transformació que
el camí provoca en el caminant. No es tracta de passar d’un "lloc" a un altre sinó de passar d’una "forma d’existència" a una altra. Es com el "camí"
d’un nen, que el porta de la infantesa a la vida adulta. El camí de Galilea
a Jerusalem és una paràbola per expressar la transformació interior per la qual l’Home passa
de la Vida tinguda (individual) a la Vida (donada i) compartida.
El camí de Jesús i els seus deixebles evoca el camí de
l’antic Israel des del País on eren esclaus a la Terra Promesa (Èxode).
Segons els relats de la mateixa Bíblia, aquest èxode no va ser del tot reeixit.
Cap dels qui van sortir del País d’esclavitud no va entrar a la Terra Promesa;
ni tan sols Moisès, el seu guia (Nombres 20,12, Deuteronomi 3,27).
Per això l’Èxode va durar quaranta anys: és a dir: tota una generació (Psalm 95:11). I és que el pas de l’Esclavitud a la Llibertat no es fa simplement anant d’un lloc a un altre sinó transformant qualitativament la pròpia vida.
Per això l’Èxode va durar quaranta anys: és a dir: tota una generació (Psalm 95:11). I és que el pas de l’Esclavitud a la Llibertat no es fa simplement anant d’un lloc a un altre sinó transformant qualitativament la pròpia vida.
Jesús, amb el seu camí de Galilea a Jerusalem,
realitza aquesta transformació. Com a jueu, ell realitza amb èxit "l’Èxode"
que encara no havia fet realment el seu Poble. Amb tot, "Jerusalem" no significarà l'arribada a la Terra promesa de la Llibertat, ja que Jerusalem s'havia pervertit, convertint-se per als Jueus en un nou "País d'Esclavitud". A Jerusalem, Jesús hi serà pres, condemnat i mort.
La Llibertat estarà en la seva resurrecció, "fora de Jerusalem" (Joan 19,20). Hi arribarà pel "camí" de la "vida donada" que, donant-se del tot, esdevé compartida.
En el nucli mateix on es concentren els diferents Poders que generen esclavitud, Jesús, excloent tota forma de Poder i assumint la forma de servidor, mostra a tothom el camí que ens fa capaços d’entrar realment a la Terra Promesa de la Llibertat (Joan 13, 1-17) .
La Llibertat estarà en la seva resurrecció, "fora de Jerusalem" (Joan 19,20). Hi arribarà pel "camí" de la "vida donada" que, donant-se del tot, esdevé compartida.
En el nucli mateix on es concentren els diferents Poders que generen esclavitud, Jesús, excloent tota forma de Poder i assumint la forma de servidor, mostra a tothom el camí que ens fa capaços d’entrar realment a la Terra Promesa de la Llibertat (Joan 13, 1-17) .
Tot fent camí, Jesús es troba amb diferents "caminants" que volen acompanyar-lo.
Les respostes que aquests van rebent fan entendre les "característiques" del camí de la Humanització.
No es tracta d’aconseguir un terme com a "premi final" després de l’esforç,
sinó de permetre que el camí vagi transformant la nostra vida
fins a la Pasqua; fins a la vida donada. Vida donada i acollida per les
mans paternals de Déu i de tots els germans.
«Pare, confio el meu alè a les teves mans.» Lluc 23:46.
«T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.» Lluc 23:43.
«Pare, confio el meu alè a les teves mans.» Lluc 23:46.
«T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.» Lluc 23:43.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada