Diumenge 12. C. "Messies".

Paraules i Parauletes.

EVANGELI. (Lluc 9,18-24).

Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat,

se li acostaren els deixebles, i els preguntà:

«Qui diu la gent que sóc, jo?»

Ells li respongueren:

«Uns diuen que sou Joan Baptista,

altres que sou Elies,

altres que ha ressuscitat un dels profetes antics.»

Llavors els preguntà:

«I vosaltres, qui dieu que sóc?»

Pere li respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu.»

Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú,

i els deia:

«El Fill de l’home ha de patir molt:

els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei

l’han de rebutjar, ha de ser mort,

i ressuscitarà el tercer dia.»
I deia a tothom:

«Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix,

que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi.

Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà,

però el qui la perdi per mi, la salvarà.»

Messies. (Pere li respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu.»).

La paraula “messies” és d’origen hebreu i significa “ungit”. (Veure també Messies, al Glossari).
Els Evangelis, escrits en grec, tradueixen "messies" per "crist", amb el mateix significat.

En la Bíblia, la unció amb oli perfumat servia per indicar que una persona era escollida per a una missió o servei al Poble. Habitualment s’ungien els reis i els summes sacerdots.
Així doncs, diferents persones eren "ungides" ("messies" o "crists").

Però, principalment després de l’Exili a Babilònia, es distingia entre “els messies” (ungits, designats per a algun servei) i “El Messies”.
El Messies era un personatge de futur en el qual havia estat posada tota l’esperança d’Israel com a Poble.

Els Evangelis apliquen la figura del "Messies esperat" unànimement a Jesús de Natzaret (d’una manera semblant a com també prendran la festa jueva de la "Pasqua" per posar marc i significat a la seva "Mort resurrecciosa").

En els Evangelis, ja des del principi, Jesús és El Messies que havia de venir. L’Evangeli de Marc expressa aquesta idea en el mateix títol del seu llibre: Evangeli de Jesús el Messies, fill de Déu (Marc 1,1).
Per això són “evangeli”, és a dir, “bona notícia”.

¿Com és, doncs, que Jesús prohibeix severament als deixebles que diguin que ell és El Messies? (Lluc 9,21)

La resposta sembla clara: la idea que els deixebles i l’altra gent s'havien fet del futur Messies era del tot oposada a l’obra de Jesús.
És cert: en Ell es "compleixen" les esperances d’Israel. Però la manera de realitzar aquestes esperances estava a les antípodes de com ho entenien els deixebles i tota la gent.
Calia, doncs, corregir aquesta idea, i la equivocada "esperança" que podia generar.

Més encara. Els Evangelis parlen de Jesús personificant en ell tota la nostra "experiència d'humanitat". Jesús s’hi anomena a si mateix l’Home (el “fill de l’Home”, en expressió hebrea). Només pot ser anomenat “El Messies” projectant-lo a tota la Humanitat. I això és el que no feien correctament, ni els deixebles i ni la resta del Poble, ja que l'imaginaven sobretot com a "dominador" del Món".
És impossible entendre correctament la Llibertat quan encara s'està en l'Esclavitud.

El "Messies" per antonomàsia és la mateixa Humanitat. És a dir: L’ungit de Déu és l’Home, creat des del principi per esdevenir a imatge i semblança de Déu (Gènesi 1:27).

L’Home es va realitzant a través dels temps. En Jesús de Natzaret hi tenim una “pre-visualització” (“Primogènit”). Ell fa visible el fill estimat, en qui el Pare s’ha complagut, com es fa palès en el seu Baptisme (Lluc 3:22), concretant allò que ja s’havia indicat al moment de la Creació: Déu veié que tot el que havia fet era molt bo (Gènesi 1:31).

Però els evangelistes són tremendament realistes, i saben que les coses, en la pràctica, no semblen tan "boniques"...
La realitat és que no tots els humans acceptem ser a imatge i semblança de Déu. A vegades, abusant de la mateixa llibertat rebuda, decidim convertir-nos en “déus”, per a nosaltres mateixos i per als altres. Humans "autodivinitzats", que generem relacions de domini i de servitud deshumanitzadores.

La pregunta de Jesús als deixebles “Qui dieu que sóc, jo?” se la fa i se la respon, d’una manera o altra, cada ésser humà a mesura que pren consciència de la seva relació amb els altres. Si s’autoproclama “déu” per sobre dels altres, o per sobre d’algú altre, erra el camí.
L’únic camí és ser imatge de Déu dedicant la pròpia vida als altres i, en comunió amb tots, col·laborar fraternalment a la gran aventura de la Humanització.

Qui diuen la gent que sóc, Jo?
La Vida mateixa de Jesús dóna la resposta: Jo sóc l'home, ungit per Déu per a fer Humanitat. I, formant Humanitat, ser, viure i gaudir de la Vida-Comunió.

És la "resposta" que se'ns demana a cada un dels Humans.