16è. Diumenge.C. "Marta i Maria".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Lluc 10,38-42).

En aquell temps,

Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta.

Una germana d’ella que es deia Maria,

asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula,

mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo.

Marta, doncs, vingué i digué:

«Senyor, no us fa res que la meva germana

m’hagi deixat sola a servir?

Digueu-li, si us plau, que m’ajudi.»

El Senyor li respongué:

«Marta, Marta,

estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,

quan només n’hi ha una de necessària.

La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»

106. Marta i Maria. (...l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria...).

El nom “Marta” només apareix, en la Bíblia, en aquest episodi de Lluc i en dos episodis de Joan (11:1  i  12:2). Sempre acompanyada de “Maria”, aquestes dues germanes tenen un significat una mica diferent en els dos Evangelis. En l’Evangeli de Lluc es contraposen; en canvi en l’Evangeli de Joan, juntament amb el germà difunt ressuscitat Llàtzer, es complementen.
Aquí em refereixo només al significat de les dues germanes en aquest episodi de Lluc. És a dir: contraposades.

La trobada de Jesús amb Marta i Maria expressa vivències de la comunitat cristiana, entesa com a comunitat de germans. En aquest punt coincideixen els dos Evangelis.
En el relat de Lluc s’hi escenifica un problema que segurament, en un moment o altre, experimenten tots aquells que intenten donar forma comunitària a la vivència de l’Evangeli.

És difícil determinar si Marta i Maria eren dues persones individuals reals. El fet que tinguin nom propi ho suggereix. Però també és possible que allò que es vol ressaltar amb el nom propi sigui, per una part, el significat dels mateixos noms, i per una altra, evocar situacions reals i concretes en el procés de fer comunitat.
 

Marta significa “senyora” en arameu; Maria té un significat que, tot i no poder-lo assenyalar com una etimologia científica, popularment s’entén com a companya femenina de l’home. En aquest sentit pot ser aplicat a l’esposa, a una amiga, a una germana,... Per això és tan freqüent en la Bíblia (>Maria).

En l’episodi que hem llegit, Marta pretén fer realment de senyora, tant en relació a la casa on és acollit Jesús, com en relació a la seva germana Maria, com, fins i tot, en relació a Jesús. En canvi Maria fa de companya, tant en relació a la seva germana com, sobretot, en relació a Jesús.

Reals o només figuratives, les dues germanes representen dos moments de l’experiència comunitària.
En un primer moment, s’intenta fer comunitat sobretot amb serveis concrets, activitats programades, coses que “s’han de fer”... descuidant força la vivència directa de la comunió.
Serà en un segon moment, potser després de constatar les limitacions i defectes del primer moment, que s’intentarà fer "comunitat" fent comunió. Des de la vivència de la comunió es veurà millor quines són les activitats, serveis i renúncies que permetran créixer en comunió i en vida comunitària.

Marta, en el relat d’avui, visualitza el primer moment, i Jesús l’adverteix del perill que comporta no superar-lo. Maria visualitza el segon moment: aquell en què la comunitat és viscuda com a espai de comunió, de gaudi i de festa. Maria i Jesús “festegen”. Aquest és l’aspecte primordial que expressarà l’Evangeli de Joan, posant la resurrecció de Jesús en un hort-jardí, evocació explícita del Jardí terrenal “perdut” pels primers pares. (Joan 20:11ss).