Diumenge 4 de Quaresma. A. "Cec".

Paraules i Parauletes.

EVANGELI. (Joan 9,1-41).

Nota: En blau allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús veié tot passant un cec de naixement.

Els deixebles li preguntaren:

«Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home,

ell o els seus pares?»

Jesús contestà:

«Això no ha estat perquè vagi pecar

ni ell ni els seus pares;

és perquè en ell es revelin les obres de Déu.

Mentre és de dia, jo he de treballar

fent les obres del qui m’ha enviat.

La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar.

Mentre sóc en el món sóc la llum del món.»

Dit això escopí a terra,

va fer amb la saliva una mica de fang,

l’estengué sobre els ulls del cec i li digué:

«Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.»

Aquest nom significa ‘enviat’.

Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi.

La gent del veïnat

i els qui l’havien vist sempre captant deien:

«No és aquell home que vèiem assegut captant?»

Uns responien: «Sí, que és ell.»

Altres deien: «No és pas ell;

és un que s’hi assembla.»

Ell digué: «Sí, que el sóc.»

Llavors li preguntaren:

«Com se t’han obert, els ulls?»

Ell contestà:

«Aquell home que es diu Jesús

va fer una mica de fang,

me’l va estendre sobre els ulls

i em va dir que anés a rentar-me a Siloè.

Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.»

Li digueren: «On és?»

Respongué: «No ho sé.»

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec.

El dia que Jesús havia fet el fang

i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs.

També els fariseus li preguntaren

com havia arribat a veure-hi.

Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls,

m’he rentat, i ara hi veig.»

Alguns dels fariseus deien:

«Aquest home que no guarda el repòs del dissabte

no pot ser de Déu.»

Però altres responien:

«Com és possible que un pecador faci tals miracles?»

I es dividiren entre ells.

S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren:

«Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls,

tu, què en dius, d’ell?»

Ell contestà: «Que és un profeta.»

Els jueus no volien creure

que aquell home hagués estat cec

i ara hi pogués veure,

fins que van cridar els seus pares per dir-los:

«Aquest és el vostre fill que,

segons vosaltres, va néixer cec?

Com és, doncs, que ara hi veu?»

Els seus pares respongueren:

«Nosaltres sabem de cert que aquest

és el nostre fill i que va néixer cec.

Però com és que ara hi veu

i qui li ha obert els ulls,

nosaltres no ho sabem.

Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran

i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.»

Els seus pares van respondre així

perquè tenien por dels jueus,

que ja llavors havien acordat

excloure de la sinagoga

tothom qui reconegués que Jesús era el Messies;

per això van dir que el seu fill ja era prou gran

i que l’interroguessin a ell mateix.

Llavors cridaren altra vegada

aquell home que havia estat cec i li digueren:

«Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat:

nosaltres sabem que aquest home és un pecador.»

Ell contestà:

«Que sigui un pecador, a mi no em consta.

Només em consta una cosa:

jo, que era cec, ara hi veig.»

Ells insistiren:

«Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.»

Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas.

Per què voleu sentir-ho una altra vegada?

És que també us voleu fer seguidors d’ell?»

Li contestaren en un to insolent:

«Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell.

Nosaltres som seguidors de Moisès.

De Moisès, sabem que Déu li va parlar,

però d’aquest, ni sabem d’on és.»

L’home els contestà:

«Justament això és el que em desconcerta:

vosaltres no sabeu d’on és,

però a mi, m’ha obert els ulls.

Tots sabem que Déu no escolta els pecadors,

sinó els qui són piadosos

i compleixen la seva voluntat.

D’ençà que el món existeix,

no s’ha sentit dir mai que ningú

hagi obert els ulls a un cec de naixement.

Si aquest no vingués de Déu,

no tindria poder per a fer res.»

Li respongueren:

«Tot tu vas néixer en pecat

i ens vols donar lliçons?»

I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir

que l’havien exclòs de la sinagoga

i, quan el trobà, li digué:

«Creus en el Fill de l’home?»

Ell respongué

«I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?»

Jesús li diu: «Ja l’has vist:

és el mateix que parla amb tu.»

Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

Jesús afegí:

«És per fer un judici

que jo he vingut en aquest món:

perquè els qui no hi veien, hi vegin,

i els qui hi veien, es tornin cecs.»

Ho van sentir alguns dels fariseus

que eren amb ell i li digueren:

«Així voleu dir que nosaltres també som cecs?»

Jesús els contestà:

«Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa,

però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu;

per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»

145. Cec. (Jesús veié tot passant un cec de naixement.)

La ceguesa, sobretot fa uns anys, era una limitació freqüent. En la majoria de pobles hi havia alguna o algunes persones cegues que tothom coneixia perquè havien de viure d’una manera peculiar, sempre acompanyades i amb moltes limitacions.

En els Evangelis els cecs tenen un significat especial com a objectiu directe de l’acció salvadora de Jesús. Jesús és anomenat, entre altres formes, com el qui dóna la vista als cecs (Mateu 11:5; 15:31).

Aquest Relat correspon a l’Evangeli de Joan i és molt elaborat. S’hi descriu el procés de visió d’un "cec de naixement". Aquest procés serveix de contrapunt per mostrar-hi també el “procés d’encegament” que va donar-se en alguns fariseus, i que podria donar-se en nosaltres, si no estem atents als "homes concrets" que ens trobem en el nostre "camí de la vida".
És un advertiment per a tots els deixebles de Jesús, d'ahir, d'avui i de demà.

Al començament del relat, els deixebles pregunten "qui ha pecat" perquè aquell home hagi nascut cec. Però Jesús respon que ningú no ha pecat. Simplement aquell "cec" representa, en el procés d’humanització, aquells que encara no han arribat a "veure-hi".
En canvi, al final del relat, a la pregunta dels fariseus "Així voleu dir que nosaltres també som cecs?", Jesús respon: "Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa".

Així, doncs, aquí s'hi parla d’una ceguesa "no culpable" superable i d’una ceguesa "culpable" adquirida.

Al centre d’aquest doble “procés” hi ha l’Home. L’home com a vident i com a vist. S'hi tracta de “veure” o de “no veure” l’Home.

El cec de naixement, tot i que ja és humà, encara no hi veu. El fang que Jesús fa amb la seva saliva evoca la creació de l’Home quan Déu el va modelar amb fang i va bufar-li alè de vida per convertir-lo en un ésser vivent (Gènesi 2:7).

L’home sortit de la creació encara no es correspon del tot amb el projecte de Déu. Per arribar-hi, l’home s’ha de fer capaç de comunió. És a dir: de veure els altres humans. I "veure’ls" tal com són realment: fills de Déu i, per tant, germans de la resta d'Humans.

Aquesta comunió, que ens fa "visibles" els uns als altres, només pot néixer de la pròpia llibertat; de la decisió generosa de convertir la pròpia vida en una vida compartida. “Creus en el fill de l’home?” pregunta Jesús al que fins aleshores encara era "cec".
-Qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?
Jesús li diu:
-Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.
Li diu ell:
-Hi crec, Senyor. I l’adorà”.

Per contrast amb el "cec", els fariseus no veuen l’Home perquè, entre ells i l’Home, interposen la "Llei".
La seva ceguesa és culpable precisament perquè posen la Llei per sobre de l’Home. No veuen (no volen veure) que la Llei és per a l’Home i no l’Home per a la Llei (Marc 2:27). Quan s’ha d’escollir entre Home i Llei, és evident que cal escollir l’Home.

Sobretot quan amb la Llei es pretén destruir l’Home, la ceguesa és del tot culpable.
Al Calvari, davant el Crucificat, sentenciat per la "Llei", (Joan 19:7), els summes sacerdots no “veuen” l’Home, tot i l’exhibició que abans n'ha fet Pilat: “Aquí teniu l’Home” (Joan 19:5).
En canvi el centurió “veu” l’Home, i acaba dient: Realment, aquest Home era fill de Déu (Marc 15:39).

Estem cridats a la Comunió. Per això el procés d’humanització porta fins a ser capaços de veure l’Home i creure en ell. Només podem creure en Déu (que no veiem) creient en l’Home (que veiem), perquè només en l’Home anem descobrint el Projecte de Déu.
En l’home-Jesús aquest “projecte” va esdevenint visible.

Al principi existia el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu (Joan 1:1ss).

Dit d’una altra manera:

Tot comença amb un Projecte (de Déu),
i “Déu” (l’Home divinitzat) és el Projecte.

(Visualitzeu el PROLEG de Sant Joan, o el YouTube del Proleg adaptat).