2on. Diumenge de Quaresma. Any A. "Fill".

Paraules i Parauletes.

EVANGELI. (Mateu 17,1-9).

En aquell temps,

Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume,

els dugué dalt una muntanya alta

i es transfigurà davant d’ells.

La seva cara es tornà resplendent com el sol,

i els seus vestits, blancs com la llum.

També se’ls aparegueren Moisès i Elies,

que conversaven amb ell.

Pere va dir a Jesús:

«Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt!

Si voleu, hi faré tres cabanes,

una per a vós, una per a Moisès

i una altra per a Elies.»

Encara no havia acabat de dir això

quan els cobrí un núvol lluminós,

i del núvol estant una veu digué:

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat,

en qui m’he complagut;

escolteu-lo.»

En sentir-ho, els deixebles, esglaiats,

es prosternaren de front a terra.

Jesús s’acostà, els tocà i els digué:

«Aixequeu-vos, no tingueu por.»

Ells alçaren els ulls

i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya,

Jesús els manà

que no diguessin res a ningú d’aquella visió

fins que el Fill de l’home

no hagués ressuscitat d’entre els morts.

143. Fill. (Aquest és el meu Fill, el meu estimat,...).

En la sorprenent escena que ens ofereix l’evangeli que hem llegit, hi surt dues vegades la paraula “Fill”: primer, dita per Déu referint-se a Jesús; després, en l’expressió Fill de l’home, en boca de Jesús, referint-se, també, a si mateix. En els dos casos el “Fill” és Jesús.

L’expressió “Fill de l’home” és un modisme hebreu que significa senzillament “Home”. Així, doncs, l’expressió “Fill de l’home” ens porta a interpretar “Fill de Déu” referida a l’Home. Això comporta entendre les paraules “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”, com a referides no solament a Jesús com a persona "individual" sinó també referides a la Humanitat (que Jesús fa "present" en les escenes del Baptisme i de la Transfiguració Mateu 3,17  i 17,5).
Conseqüentment, cada un dels Humans, en la mesura que accepta ser "membre de la Humanitat", participem d’aquesta filiació.

A partir dels Evangelis, s’han fet diverses “Teologies” sobre Déu i la seva Naturalesa. Però els Evangelis, partint de la vida d’un home concret que ens mostra Déu com a Pare, no pretenen "fer teologia” sinó "fer Humanitat". I ens presenten la Humanitat entera com la Filla estimada en qui Déu-Pare es complau.

I se'ns diu: "Escolteu-la”.

"Escoltar Jesús" significa "escoltar la Humanitat": el seu crit, els seus anhels, la seva esperança, el seu desig, el seu plor, la seva ràbia, els judicis que pateix, les condemnes que suporta..., i també la seva resurrecció continuada.

Perquè "a Déu no l’ha vist mai ningú" (Joan 1,18), i cadascú se l’imagina com pot o com l’interessa, però "la Humanitat" està aquí: com a Realitat i com a Projecte.

Com a Realitat i Projecte que la mateixa Humanitat anem descobrint, i anem realitzant amb "respostes filials".
Ens ho diu clarament l'Evangeli de Joan, en el seu Pròleg: “... a tots els qui l’han rebut ... els ha concedit de ser fills de Déu” (Joan 1:12ss).

En el projecte de Déu, cada ésser humà és fill de Déu a través de la Humanitat, i és invitat també a participar activament en la seva maternitat-paternitat.

En aquesta tasca ningú pot pretendre suplantar els altres considerant-se el seu mestre, director o representant (Mateu 23:10). Per això, en el relat llegit, Moisès i Elies, considerats mestres i dirigents del Poble, "desapareixen" de l’escena. Només Jesús hi encarna el Fill. Només Jesús hi és com a "paraula definitiva", ja que “parla” des de la seva vida donada, que “viu” en cada un dels humans que la reben donant-la ells també.

En el relat llegit es mana als deixebles “que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts”. És a dir: fins que no hagin "fet l’experiència" de la VIDA  donada i compartida (Resurrecció).

Hi ha encara massa “Moisès i Elies” en les nostres Esglésies, i sobretot en la Catòlica. Massa “magisteri” i massa poca escolta de la Humanitat. En aquest sentit, cal agrair al papa Joan XXIII que el Concili que ell va convocar no fos per “pontificar” sinó per convertir-se. 
I proclamar solemnement que "conversió a Jesucrist" significa "conversió a l’Home". “El goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes d’aquest temps, sobretot dels pobres i de tota mena d’afligits, són també goig i esperança, tristesa i angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no ressoni en llur cor.” (Proemi de la Constitució Pastoral sobre l'Església).