diumenge, 26 de febrer del 2017

1er. diumenge de Quaresma.A. "Fam".



Paraules i Parauletes.    "Fam".


EVANGELI. (Mateu 4,1-11).
En aquell temps,
l’Esperit conduí Jesús al desert
perquè el diable el temptés.
Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava,
i quedà extenuat de fam.
El temptador se li acostà i li digué:
«Si ets Fill de Déu,
digues que aquestes pedres es tornin pans.»
Jesús li respongué:
«Diu l’Escriptura:
“L’home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»

Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa,
el deixa dalt la cornisa del temple i li diu:
«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix;
l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels
que et duguin a les palmes de les mans,
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»
Jesús li contesta:
«També diu l’Escriptura:
“No temptis el Senyor, el teu Déu”.»

Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima,
li fa veure tots els reialmes del món
i la seva glòria i li diu:
«Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.»
Llavors li diu Jesús:
«Vés-te’n d’aquí, Satanàs!
L’Escriptura diu:
“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»

Llavors el diable el deixà estar,
i vingueren uns àngels per proveir-lo.


142. Fam. (Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam).
És possible que la traducció que fa el Missal de la paraula original grega “epeinasen” (estar famolenc; tenir gana) no ajudi a entendre allò que aquí es vol dir. “Epeinasen”, de per si, no inclou la idea de "estar extenuat" (com tradueix el Missal). I fins i tot hi ha formes de "gana" que són "dinàmiques".
Possiblement és el cas del relat que hem llegit.

És cert que el Temptador aprofita la gana de Jesús per proposar-li que solucioni el “seu problema” fent ús de les seves “capacitats divines” sense esperar que Déu l’ajudi. Si ets fill de Déu...
Però la resposta de Jesús indica clarament que la seva "gana" no és una gana que es satisfaci només amb pa, perquè “l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Deuteronomi 8,3).

Precisament Jesús s’ha passat quaranta dies "sadollant-se de la paraula de Déu", que, 
en el desert, hi ressona amb especial claredat. Així Jesús, cent per cent israelita, aconsegueix el que no havia aconseguit el seu Poble amb quaranta anys de desert. El relat ens  mostra en l'israelita Jesús la superació d'una "temptació" que quedava per superar (Èxode 16:3ss).

Ara Jesús, enfortit plenament per la paraula de Déu, escoltada durant el seu baptisme i assimilada durant quaranta dies, ja té la "capacitat" per entrar a la Terra Promesa i inaugurar-hi el Regne de Déu. Aquesta és la “fam” que experimenta Jesús: una fam activa, inspiradora d’Humanitat (Lluc 12:49).

Però, si l’home no viu només de pa sinó també de la paraula de Déu, com és que tantíssimes persones morin de fam?
De Jesús es diu que, superades les temptacions, “vingueren uns àngels per proveir-lo”. Això valdria "només" per a Jesús?
Què passa amb tots els altres?
L’Evangeli de Mateu coneix la tragèdia de la fam i la tracta amb severitat. Al final de l’activitat de Jesús, abans del relat de Passió, Mateu posa l’escena del Judici Final presidida pel Fill de l’Home: ...Després dirà als de la seva esquerra: Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;... (Mateu 25:41).

La "sentència" ve dictada pel Fill de l’Home (és a dir: per Home), i consisteix en que el "condemnat" queda "exclòs" de la Humanitat, únic àmbit de realització per als humans.
Cada persona famolenca; cada persona que no pot satisfer les seves necessitats vitals per manca d’ajut dels qui conviuen amb ella, esdevé el "jutge" que repeteix la sentència: Lluny de mi, maleïts.
I no obstant, la finalitat dels Evangelis no és fer un judici (encara que tampoc el silencien). Directament intenten fer-nos conèixer aquella “paraula de Déu” que pot alimentar de debò les nostres vides, perquè tota la vida humana, també les vides que es col·lapsen per manca d’aliment, està invitada a fer-se aliment per als altres; i és aquest “fer-se aliment per als altres” allò que sosté realment la vida humana (Joan 4:31ss), més enllà del col·lapse biològic.
 
Tota vida individual acaba col·lapsant-se perquè l'aliment material ("pa") ens serveix sobretot per "aprendre a compartir".
L’autèntica VIDA per a tot ésser humà és la vida compartida (Comunió). És una VIDA en forma de "xarxa", a imatge i semblança de la Vida de Déu. (Gènesi 1,26). I també: “Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats” (Lluc 6:21).
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada