Paraules i Parauletes. "Pere".
EVANGELI. (Marc 8,27-35).
En aquell
temps,
Jesús,
amb els seus deixebles,
se n’anà
als poblets de Cesarea de Felip,
i pel
camí preguntava als seus deixebles:
«Qui
diuen la gent, que sóc jo?»
Ells li
respongueren:
«Uns
diuen que sou Joan Baptista,
d’altres,
que sou Elies,
d’altres,
que sou algun dels profetes.»
Llavors
els preguntà:
«I
vosaltres, qui dieu que sóc?»
Pere li
respon: «Vós sou el Messies.»
Ell els
prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient:
«El Fill
de l’home ha de patir molt:
els
notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei
l’han de
rebutjar,
ha de ser
mort,
i al cap
de tres dies ressuscitarà.»
I els ho
deia amb tota claredat.
Pere,
pensant fer-li un favor,
es posà a
contradir-lo.
Però
Jesús es girà,
renyà
Pere davant els deixebles i li digué:
«Fuig
d’aquí, Satanàs!
No penses
com Déu, sinó com els homes.»
Després
cridà la gent i els seus deixebles i els digué:
«Si algú
vol venir amb mi,
que es
negui ell mateix,
que
prengui la seva creu i m’acompanyi.
Qui
vulgui salvar la seva vida la perdrà,
però el
qui la perdi per mi i per l’evangeli,
la
salvarà.»
57. Pere. ( Jesús... renyà Pere davant els deixebles...).
La Història de l’Església, sobretot a
partir de l’any 380 en què l’emperador Teodosi I va imposar el "Cristianisme"
com a única religió d’Estat, la figura de Pere s'ha envoltat de polèmica .
El fet que una part important de l’Església consideri els bisbes de Roma com a successors de Pere, amb "autoritat" sobre tots els cristians, i que una altra gran part de l’Església no ho cregui així, ha estat causa de grans polèmiques i, fins i tot, de guerres.
El fet que una part important de l’Església consideri els bisbes de Roma com a successors de Pere, amb "autoritat" sobre tots els cristians, i que una altra gran part de l’Església no ho cregui així, ha estat causa de grans polèmiques i, fins i tot, de guerres.
Per als qui defensen la primacia dels
successors de Pere, la "divisió" de l’Església és el seu major escàndol.
En canvi, per als qui neguen que els bisbe de Roma ostenti una "autoritat suprema" sobre tota l'Església, el
major escàndol és precisament aquesta pretensió que s’arroguen els Papes
de Roma.
Després del concili Vaticà II, les ganes
d’entesa i un millor coneixement dels Evangelis sembla que estan ajudant a
desfer errors i malentesos passats.
Els Evangelis ens presenten Pere
sobretot com a portaveu dels Dotze. Però el Grup dels Dotze serveix, en els Evangelis, de
contrapunt a la figura de Jesús.
Els Evangelis volen dibuixar-nos ben nítida la figura de Jesús. Però això no és fàcil a causa de les nostres idees preconcebudes i dels nostres sentiments desajustats. Per això es serveixen de la presència de "Els Dotze" com a contrapunt. Ells fan de "marc" per enquadrar millor la imatge de Jesús. Són com el color fosc de la pissarra que ajuda a fer més visible la ratlla blanca del guix.
Les intervencions, paraules, reaccions o actituds de Pere amb els Dotze són utilitzades per a mostrar la "correcció" que hi fa Jesús.
Els Evangelis volen dibuixar-nos ben nítida la figura de Jesús. Però això no és fàcil a causa de les nostres idees preconcebudes i dels nostres sentiments desajustats. Per això es serveixen de la presència de "Els Dotze" com a contrapunt. Ells fan de "marc" per enquadrar millor la imatge de Jesús. Són com el color fosc de la pissarra que ajuda a fer més visible la ratlla blanca del guix.
Les intervencions, paraules, reaccions o actituds de Pere amb els Dotze són utilitzades per a mostrar la "correcció" que hi fa Jesús.
Els tres Evangelis Sinòptics ens donen la
llista completa dels Dotze. El més significatiu és el número. Són dotze,
perquè actualitzen les Dotze Tribus del Poble elegit. Un cop establert
el número, hi ha noms que prenen un significat especial segons l’ocasió.
“Pere” és el sobrenom que es dóna a Simó.
“Pere” significa “pedra”.
Unes vegades (la majoria) evocarà la duresa de cor (“cor de pedra”) del Poble escollit, que els profetes tan sovint havien blasmat (Ezequiel 11,19; Siràcida 17,16).
Altres vegades servirà per indicar la "roca" que ha de servir de "fonament" de la nova Humanitat inaugurada en Jesús i el seu Missatge. Una "roca" ben "especial", perquè haurà de "ablanir-se" per a "convertir-se".
Humanitat serà "nova" no pas perquè es postergui la "antiga".
No. La "nova" Humanitat es construeix sobre el fonament de l’antiga, com l’edat adulta es construeix sobre l’adolescència i la infantesa. El Poble de les Dotze Tribus no queda pas "postergat". Al contrari: serveix de roca sobre la qual s’assenta la Humanitat adulta. Déu és fidel a les seves promeses.
Però serà necessària la "conversió"; el "pas", conscient i lliurement decidit, cap a la "Humanitat adulta". I això no és "fàcil" (Lluc 5,35ss)
“Pere” significa “pedra”.
Unes vegades (la majoria) evocarà la duresa de cor (“cor de pedra”) del Poble escollit, que els profetes tan sovint havien blasmat (Ezequiel 11,19; Siràcida 17,16).
Altres vegades servirà per indicar la "roca" que ha de servir de "fonament" de la nova Humanitat inaugurada en Jesús i el seu Missatge. Una "roca" ben "especial", perquè haurà de "ablanir-se" per a "convertir-se".
Humanitat serà "nova" no pas perquè es postergui la "antiga".
No. La "nova" Humanitat es construeix sobre el fonament de l’antiga, com l’edat adulta es construeix sobre l’adolescència i la infantesa. El Poble de les Dotze Tribus no queda pas "postergat". Al contrari: serveix de roca sobre la qual s’assenta la Humanitat adulta. Déu és fidel a les seves promeses.
Però serà necessària la "conversió"; el "pas", conscient i lliurement decidit, cap a la "Humanitat adulta". I això no és "fàcil" (Lluc 5,35ss)
Una bona part del "Poble Elegit" posa resistència seguint uns “pastors” que confonen elecció amb privilegi; missió amb superioritat.
En els Evangelis, Pere amb els Dotze
són l’expressió vivent d’aquest error, i la seva "presència" en els Evangelis servirà
per posar de relleu el missatge i l’obra de Jesús, però per contrast.
En les llistes de Els Dotze, Pere, que nega Jesús, sempre és el primer, i Judes, que trairà Jesús, sempre és l’últim. Així formen una sèrie que inclou tot el Grup.
Pere, dur com la pedra, negarà tres vegades Jesús (l’Home). “Jo no conec "aquest home” (Mateu 26,72).
Judes (el nom evoca els Poderosos de Judea) l’entregarà als homes”, venent-lo "per trenta monedes de plata" (Mateu 26,15). (>“Trair”).
En les llistes de Els Dotze, Pere, que nega Jesús, sempre és el primer, i Judes, que trairà Jesús, sempre és l’últim. Així formen una sèrie que inclou tot el Grup.
Pere, dur com la pedra, negarà tres vegades Jesús (l’Home). “Jo no conec "aquest home” (Mateu 26,72).
Judes (el nom evoca els Poderosos de Judea) l’entregarà als homes”, venent-lo "per trenta monedes de plata" (Mateu 26,15). (>“Trair”).
Però, en els Dotze, no tot és de “contrapunt”: Ells són “deixebles”.
Pere té un germà que es diu "Andreu", que significa home "adult" o "madur", i com a tal, capaç
d’intuir la novetat de Jesús (Joan 6:9).
També, en els Evangelis de Lluc i de
Joan, hi ha un altre “Judes”, que evoca i personifica els Jueus fidels a Jesús (fidels a l’Home).
El mateix Pere, que negarà tres vegades l’Home, plorarà amargament la seva infidelitat (Mateu 26:75), i es convertirà.
Aquesta seva "conversió" serà declarada per Jesús com el "fonament estructural" de la seva "Església" (Mateu 16,18. Únic lloc dels Evangelis, juntament amb Mateu 18,17, on apareix la paraula grega "església").
El mateix Pere, que negarà tres vegades l’Home, plorarà amargament la seva infidelitat (Mateu 26:75), i es convertirà.
Aquesta seva "conversió" serà declarada per Jesús com el "fonament estructural" de la seva "Església" (Mateu 16,18. Únic lloc dels Evangelis, juntament amb Mateu 18,17, on apareix la paraula grega "església").
En realitat, la "infidelitat - conversió" de Pere", en l'Evangeli de Mateu, és el "punt de partida" per a tot aquell qui vulgui formar part de la "Església" de Jesús.
Dit d'una altra manera: passar d'una "fe religiosa i infantil" a una "fe adulta, comporta per a tothom i permanentment de disponibilitat per a un canvi constant de valors ("convertir-se").
Dit d'una altra manera: passar d'una "fe religiosa i infantil" a una "fe adulta, comporta per a tothom i permanentment de disponibilitat per a un canvi constant de valors ("convertir-se").
En els Evangelis, "Pere" és una figura ambivalent i essencial:
-Jesús el declara "sortós" perquè ha acollit la "paraula de Déu" (Mateu 16,18). I la vegada, en el mateix relat, Jesús el "corregeix" dient-li:
-Jesús el declara "sortós" perquè ha acollit la "paraula de Déu" (Mateu 16,18). I la vegada, en el mateix relat, Jesús el "corregeix" dient-li:
És "natural" que Pere pensés "com els homes", perquè era "humà". Però, per esdevenir "seguidor de Jesús", cal acceptar d'anar "més enllà" i convertir-se, acceptant de pensar "com Déu".
"Convertir-se", com actitud permanent, forma part del seguiment de Jesús.
Jesús personifica l'Home. Cada "trobada amb l'home" és sempre nova. Per això cal una actitud "permanent" de conversió (Lluc 22,31: Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans).
Jesús personifica l'Home. Cada "trobada amb l'home" és sempre nova. Per això cal una actitud "permanent" de conversió (Lluc 22,31: Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans).
Nota.
Cal tenir
en compte que els Evangelis ens parlen també d'altres significats de la paraula “pedra”. Per exemple la pedra-roca sobre la qual
s’alça una "bona" construcció (Mateu 7,24), o la pedra-clau de volta,
aquella que han anat refusant contínuament els constructors, i que acaba
essent la pedra que corona l’edifici (Mateu 21:42).
Tornant a la Història de l’Església, cal
reconèixer que és impossible, a partir del que trobem en els Evangelis, entendre i
acceptar tot el muntatge social i teològic que s’ha fet amb l’excusa de Simó,
l'anomenat "Pere".
Sobre aquest punt, sembla indispensable i urgent "repensar" la doctrina de l'Església Catòlica.
Sobre aquest punt, sembla indispensable i urgent "repensar" la doctrina de l'Església Catòlica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada