Diumenge 27. B. "Moisès"

27è. diumenge de durant l’any B.

Paraules i Parauletes.

EVANGELI. (Marc  10,2-16).

(Nota. En blau allò que correspon a la versió llarga)

En aquell temps,

els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo,

i li preguntaren si el marit

es podia divorciar de la seva dona.

Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?»

Li respongueren:

«Moisès permet de donar a l’esposa

un document de divorci i separar-se.»

Jesús els digué:

«Moisès va escriure aquesta prescripció

perquè sou tan durs de cor.

Però al principi, Déu creà l’home i la dona.

Per això deixa el pare i la mare,

per unir-se a la seva esposa,

i ells dos formen una sola família.

Per tant, ja no són dos, sinó una sola família.

Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.»

Un cop a casa, els deixebles

tornaren a preguntar-lo sobre això mateix.

Jesús els digué:

«Aquell qui es divorcia de la seva dona

i es casa amb una altra

comet adulteri contra la primera,

i si la dona es divorcia del seu marit

i es casa amb un altre, comet adulteri.»

La gent portava a Jesús uns nens

perquè els imposés les mans,

però els deixebles renyaven els qui els havien portat.

A Jesús li sabé greu que els renyessin,

i els digué:

«Deixeu venir els nens, no els exclogueu,

el regne de Déu és per als qui són com ells.

Us ho dic amb tota veritat:

Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen,

no hi entrarà pas.»

I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

60. Moisès. (Jesús els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?»).

Els Evangelis ens parlen vàries vegades de Moisès. És cert que allò que intenten els Evangelis és presentar-nos la Jesús; o millor: la realitat de l’Home adult, "previsualitzada" en la persona de Jesús. 
No ho fan d’una manera teòrica sinó en la figura concreta de Jesús de Natzaret.

Però, per presentar-nos el "realitat total" de Jesús de Natzaret, evoquen altres personatges significatius en la Història de la Humanitat o del Poble d’Israel. Un d’aquests personatges, de gran significat, és Moisès.

D’alguna manera, els Evangelis ens presenten Jesús com un Nou Moisès. Allò que va significar Moisès per al Poble elegit, ho representa Jesús per a tota la Humanitat.
Com Moisès va guiar el seu Poble d'Israel per passar des d’una "determinada" Esclavitud a una "determinada" Llibertat, també Jesús guia la Humanitat entera vers la Plenitud de la Llibertat.

Moisès va transmetre a la "multitud" (Dotze Tribus) la Llei, que els convertia en poble; el Poble de Déu. També Jesús transmet a la Humanitat el seu Esperit, que ens converteix en Comunitat, fills de Déu.

La figura coneguda i mitificada de Moisès serveix als evangelistes per dibuixar-nos la figura de Jesús com a primogènit d'una Humanitat ja adulta.

Hi ha moltíssims paral·lelismes entre "Moisès" i "Jesús". Però també hi ha importantíssimes diferències. Llegim en l’Evangeli de Joan: “La Llei fou donada per Moisès, però la Gràcia i la Veritat han vingut per Jesucrist” (Joan 1:17).

Moisès i Jesús són un regal de Déu a la Humanitat. Però responen a nivells diferents. Moisès representa la Llei en la situació de “minoria d’edat”.
Jesús representa “la Gràcia i la Veritat”. És a dir: el Do de Déu als Homes oferint-los la plena Filiació. “A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Joan 1:18).

En "Jesús" podem visualitzar el Projecte Home en la seva plenitud. Una plenitud que es va escampant a tots els Humans a mesura n'esdevenen conscients i l'accepten. “De la seva plenitud, tots nosaltres n’hem rebut gràcia rere gràcia”. També: “A tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni per desig carnal, ni per voler humà, sinó de Déu mateix”. (Joan 1:12s).

Cal no "contraposar" Moisès i Jesús. Moisès respon a la infantesa de la Humanitat. Jesús, a la seva Adultesa o Plenitud. Són dues etapes molt diferents, però no es dóna la Plenitud sense haver passat per la Infantesa.
Tant és que s’hagi nascut "abans" de Crist com “després”. 
Tots els humans naixem en la Infantesa, sota la Llei (Lluc 2:39; Gàlates 4:4). Però la Llei (tota Llei) és només un educador (Gàlates3:24). No és un fi en si mateixa sinó que tendeix del tot a fer créixer el fill petit perquè es faci adult. Un cop adult, ja no està sota "la Llei".

Jesús és i visualitza el Fill ja adult. "L’Hereu" en qui el Pare vessa totalment la seva Vida. I els "Humans" som convidats a ser "fills" en el Fill. No és que Déu tingui molts "fills", sinó que ens crida a participar en el filiació del seu FILL ÚNIC.

Jesús no nega ni desautoritza la Llei de Moisès (Mateu 5:18); però la situa al seu "moment".
“El dissabte (la Llei) ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte. Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte” (de la Llei). (Marc2:27).

Els qui hem nascut “després de Crist”, comencem entenent Jesús com el nostre "Moisès"; és dir: com a "legislador". Però la mateixa Llei ens impulsa a descobrir-hi el Fill. Després, la trobada amb "l'Home-Jesús" (és a dir, la trobada amb els homes reals) es va tornant una invitació constant a anar-nos "convertint", fins a sentir-nos fills en el Fill, i progressivament germans de "tots" els "germans".

Amb tot, sempre haurem d’estar atents per superar la temptació de “matar el fill” (encara “desconegut”) moguts per una pretesa "fidelitat a la Llei". (Joan19:7 i Lluc 23:34).