Paraules i Parauletes. (El Pròxim).
EVANGELI. (Lluc 10,25-37).
En aquell
temps,
un mestre
de la Llei, per provar Jesús s’alçà
i li va
fer aquesta pregunta:
«Mestre,
què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?»
Jesús li
digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?»
Ell
contestà:
«Estima el
Senyor, el teu Déu, amb tot el cor,
amb tota
l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament,
i estima
els altres com a tu mateix.»
Jesús li
diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.»
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
«I per a
mi, qui són aquests altres?»
Jesús
prosseguí:
«Un home
baixava de Jerusalem a Jericó
i caigué
en mans de lladres, que el despullaren,
l’apallissaren
i se n’anaren deixant-lo mig mort.
Casualment
baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié,
però
passà de llarg per l’altra banda.
Igualment
un levita, quan arribà al lloc,
passà de
llarg per l’altra banda.
Però un
samarità que viatjava per aquell indret,
quan
arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà,
li embenà
les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi,
el pujà a
la seva pròpia cavalcadura,
el dugué
a l’hostal i se n’ocupà.
L’endemà,
quan se n’anava,
donà dues
monedes de plata a l’hostaler dient-li:
Ocupa’t
d’ell i, quan jo torni,
et pagaré
les despeses que hagis fet de més.
Quin d’aquests
tres
et sembla
que va veure l’altre que hem d’estimar,
en l’home
que havia caigut en mans de lladres?»
Ell
respongué: «El qui es va compadir d’ell.»
Jesús li
digué: «Doncs tu fes igual.»
Els altres ("El Pròxim"). («I per a mi, qui són aquests "altres"?»).
El Missal tradueix la paraula original grega “plesion”
per “els altres”. Encara que la traducció resulta correcta, hi queda "trencada" la "lògica" de la "pregunta" que fa a Jesús, el mestre de la Llei.
No té gaire sentit preguntar "qui són els altres”. En canvi, sí que té sentit preguntar qui és "el pròxim" que he d’estimar", perquè tots tenim diferents "proximitats" en les persones del nostre entorn: família, familiars, conciutadans, paisans, germans d’una mateixa religió, d’un mateix partit, immigrants,... De fet, aquest era un "punt discutit" entre els mestres de la Llei.
La pregunta feta a Jesús era realment sobre una "qüestió discutida".
No té gaire sentit preguntar "qui són els altres”. En canvi, sí que té sentit preguntar qui és "el pròxim" que he d’estimar", perquè tots tenim diferents "proximitats" en les persones del nostre entorn: família, familiars, conciutadans, paisans, germans d’una mateixa religió, d’un mateix partit, immigrants,... De fet, aquest era un "punt discutit" entre els mestres de la Llei.
La pregunta feta a Jesús era realment sobre una "qüestió discutida".
Ben entesa la pregunta, es veu més clarament la novetat
que hi aporta la paràbola, que servirà perquè el mateix mestre de la Llei es doni a si mateix la "resposta" que havia demanat a Jesús. La
paràbola no “soluciona” directament el punt discutit sinó que invita a entendre "diferentment" la pregunta.
Cal fixar-se en la singularitat dels quatre
protagonistes de la paràbola: un home mig-mort, un sacerdot,
un levita i un samarità.
El camí del "sacerdot" el porta directament a l’home "mig-mort". Com que la "puresa ritual" exigia als sacerdots no tocar cap cadàver, el sacerdot evita "contaminar-se" passant per l’altra banda (Levític 21:1.11. També Nombres 5:2).
El camí del "sacerdot" el porta directament a l’home "mig-mort". Com que la "puresa ritual" exigia als sacerdots no tocar cap cadàver, el sacerdot evita "contaminar-se" passant per l’altra banda (Levític 21:1.11. També Nombres 5:2).
Una cosa semblant succeeix amb el "levita" que, al
Temple, ajudava els sacerdots. Però aquí la paràbola introdueix un detall
significatiu: del levita no es diu que "passi per aquell camí" sinó que "quan
arribà al lloc", va passar per l’altra banda. Possiblement aquí
la paraula “lloc” vulgui evocar el Temple, ja que en el parlar habitual dels Jueus, hom es
referia al Temple com “el Lloc”. Així s’insinuaria que el levita no compleix el
seu deure de servir el Lloc, perquè, en aquest cas, "el Lloc" era precisament l’home
mig-mort.
El relat vol posar de relleu el "contrast" entre els Servidors
del Temple o de "el Lloc", i el Samarità.
Els "Samaritans" eren tinguts per pecadors i incrèduls. El samarità feia aquell camí no pas per anar al Temple (de fet, li estava "prohibit" d'entrar-hi) sinó que anava als seus negocis.
El sacerdot i el levita han vist el mig-mort i se n’han apartat per no contaminar-se. En canvi el samarità no té problemes “religiosos” que l’impedeixin “tocar” un mig-mort. Diferents verbs descriuen la seva acció progressivament humana i humanitzant: el veié, se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal, se’n ocupà, pagà l’hostaler, i (quan torna) acabarà de pagar el que hi hagi de més.
Evidentment, la paràbola vol ser una "crítica directa" a una "religió" que "serveix d’excusa" per a no atendre una urgència humana.
Els "Samaritans" eren tinguts per pecadors i incrèduls. El samarità feia aquell camí no pas per anar al Temple (de fet, li estava "prohibit" d'entrar-hi) sinó que anava als seus negocis.
El sacerdot i el levita han vist el mig-mort i se n’han apartat per no contaminar-se. En canvi el samarità no té problemes “religiosos” que l’impedeixin “tocar” un mig-mort. Diferents verbs descriuen la seva acció progressivament humana i humanitzant: el veié, se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal, se’n ocupà, pagà l’hostaler, i (quan torna) acabarà de pagar el que hi hagi de més.
Evidentment, la paràbola vol ser una "crítica directa" a una "religió" que "serveix d’excusa" per a no atendre una urgència humana.
La paràbola és d’una claredat que no permet dubtes. I
també la conseqüència és clara: "Doncs tu, fes igual".
El tingut per "pecador" és presentat com a “model”.
No es tracta de veure fins a quin nivell de proximitat obligava la Llei de l'amor al pròxim, sinó de considerar "pròxim" tota persona que, d'una manera o altra, esdevé "present" a la nostra vida.
= = = = = = = =
El tingut per "pecador" és presentat com a “model”.
No es tracta de veure fins a quin nivell de proximitat obligava la Llei de l'amor al pròxim, sinó de considerar "pròxim" tota persona que, d'una manera o altra, esdevé "present" a la nostra vida.
= = = = = = = =
Escric tot això quan a les fronteres dels legalistes
Estats Europeus s’amunteguen milers i milers de refugiats i immigrants, refusats
amb tota mena de mètodes humans i inhumans, i el Mare Nostrum s'està convertint en un fossar per a milers d’éssers humans.
No sé fer-hi cap comentari. Només un crit: Europeus, tornem en si!!! Per dignitat! Per amor al Pròxim!
No sé fer-hi cap comentari. Només un crit: Europeus, tornem en si!!! Per dignitat! Per amor al Pròxim!

Estic completament d'acord, sobretot amb el prec que fa l'editor en el últim paràgraf.
ResponEliminaAvui, 9 anys després...estem pitjors que llavors sobretot que Déu ens ajudi i ens perdoni. Sols no ho aconseguirem!
ResponElimina